dimarts, 15 de juliol de 2008

Preguntes

interrogació

Abans del parèntesi escrivia evitant fer preguntes. Em semblava descuidat. Feia lleig qualsevol signe que no fos una lletra. Fins i tot els números intentava escriure’ls sense utilitzar xifres. La nova entrada ja evita discriminar grafismes per motius de no pertinença al grup sonor. Fins i tot n’abusa de la utilització.

Per a seguir la tònica trasllado tres preguntes retòriques que no pretenen ser discriminatòries:

- Perquè quan em desperto a les tres de la matinada alarmat pels crits que arriben del carrer, aquests mai són en català?

- Perquè quan en un semàfor passa un cotxe amb les finestres abaixades i el volum de la música al màxim mai porta una adhesiu del burro català o un CAT enganxat a la matrícula?

- Perquè quan circula una motocicleta amb el tub d’escapament rebentat emprenyant tot el barri les paraules que s’escolten no són en el meu idioma?

Atenció als filòsofs més observadors: No confonguem els subconjunts amb el conjunt, però ja és curiós que cap dels subconjunts faci intersecció amb cap element de fora del conjunt.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

són els garrulos, els de...

"mi gramo de farla, mi nena mi buga, te meto un galleto, me meto una rula"

herois de la katalunya interior

Joan Gil Oliveras ha dit...

Això em sona a generalitzar però és cert que la majoria d'un conjunt pel sol fet del seu entorn (families desestructurades, no integració, etc.) comportin aquests tòpics solucionables amb la actuació de tots a través del llenguatge (menys generalista, lo qual pot dur a posar-los tots en el mateix sac i per tant expandir el problema) i dels fets. Jo també puc dir que degut als de Terrassa i Sabadell que han vingut a viure aquí, la gent es passa els semàfors en vermell més que abans. Però no crec que la meva experiència personal comporti un estudi científic.

rosalia ha dit...

ufff! Que dificil respondre’t, no m’agrada generalitzar. La reacció entenc que és la herència de la “idiosincràsia” d’un poble, d’una cultural ... només dir que jo també soc, com diu l’anònim, una mica “garrula” tot i parlar català, com és:
2.- no porto ni burro ni cat al cotxe, però m’encanta la música a tope i si em despisto al semàfor, que em sol passar... sobre tot en les maques nits d’estiu ... (l’excepció confirma la regla, oi?)

L'espia ha dit...

Jo no seré gaire original i també diré que no vull generalitzar. Però recònec que molt sovint faig aquesta mateixa associació.

Àlex