300iNO+

Parlava avui amb un company intel·ligent, coherent, espanyol, molt observador i que procura sempre aportar una important dosi d'objectivitat a les seves anàlisis, sobre una hipotètica independència de Catalunya. Ho feia en un fòrum digital on hi participen activament uns quaranta individus amb certa freqüència. De fet, el debat que hi havia engegat no el tenia amb ell sinó amb altres membres de la llista de correus. Com sol passar hi havia opinions per tots els gustos i afirmacions i respostes i interpretacions i tòpics quan aquest company que havia estat callat fins aleshores m’escriu “Desengáñate Pere, si realmente los catalanes quisierais la independencia, ni vuestro gobierno, ni nuestro gobierno, ni la comunidad internacional lo podrían evitar. En otros estados o en la España de Franco estas cosas se reprimían y nadie decía nada, pero ahora ¿imaginas a España o a cualquier otro estado occidental sacando los tanques a la calle o negando la evidencia? Déjate de discutir en este foro, déjate de mirar hacia el sur y convence a los tuyos. Sólo os queda ser mayoría”.

El Facebook que dóna per a moltes coses m’ha inspirat a crear el 300iNO+ amb la clara intenció d’aglutinar, per sobre de sigles i colors, persones que decididament vulguin assolir la independència abans de cinc anys. Que vulguin deixar de commemorar aniversaris per a passar a celebrar-los. Persones que es puguin dirigir als regidors del seu municipi, siguin de la força que siguin, per aprovar una proposta d’independència alhora sense que depengui d’interessos particulars i partidistes. Persones que puguin fer força abans d’unes eleccions per a demanar al seu representant que mostri de forma expressa la seva voluntat independentista, sense divagacions, sense millores de l’autogovern, sense millor finançament, sense negociació. Portarem 300 anys amb diferentes tonades, però la mateixa lletra.

En 24 hores el grup ha aconseguit 260 adhesions. No hi pot faltar ningú. La descripció del grup diu així:

“Amb mala llet o amb bones paraules la resposta és sempre la mateixa: NO. No cal insistir més. Per esgotament i avorriment, marquem un termini, calendaritzem l'acció:

Durant 300 anys Catalunya haurà viscut subjugada, sotmesa, ignorada, menystinguda, prejutjada, il·lusionada a voltes, molt poques, desencisada, agitada, en guerra, en calma, en revolta i mobilitzada, però també apàtica, emprenyada i volta apàtica, amb monarquies absolutistes i amb monarquies engalanades, amb règims tirans, amb dictadures, amb democràcies partitocràtiques, amb períodes republicans, amb estires i afluixes, negociant, explicant-se, intentant fer-se entendre, fent proselitisme, acceptant autonomies i provant federacions i confederacions, amb propaganda en contra, rebent pals i mentides i abraçades de Judes, rebent promeses que s’incomplien i acusacions d’insolidaritat.

Durant gairebé 300 anys Catalunya ho haurà provat del dret i del revés, sempre amb constància i bona predisposició i no haurà aconseguit mai més que engrunes i males mirades. Per activa i per passiva, amb insults o amb bons gestos, portem molt de temps escoltant les mateixes paraules.

Arriba l’hora de tensar el discurs i dotar-nos de munició. Arriba l’hora de que la unitat popular passi al davant del joc polític i s’organitzi per assolir la independència abans de l’aniversari de la caiguda de Barcelona i Cardona a mans dels borbons. Ens ho devem i ho devem a tants i tantes que han deixat la pell per defensar la nostra identitat. Sinó no ho veurem mai. Si no hi posem data ens trobarem ancians esperant una bona nova que mai no arriba.

La voluntat és civil, aglutinadora i no excloent. No és contra ningú sinó a favor nostre. La data, 300 anys després.”

Us convido a participar-hi.

L'opció inconformista

Avui he estat a Mataró, a l’Assemblea Extraordinària de les CUP i he de confessar que n’he sortit satisfet. Tant pel resultat com per la dinàmica orgànica i el funcionament d’aquest important acte democràtic. Tot i que en algunes ocasions havia coincidit amb representants i militants de l’Esquerra Independentista en comissions locals, amb diversa sort, aquesta és la primera vegada que tinc la sort de compartir un acte intern, sense veu ni vot, però essent còmplice de moviments, remors, preguntes amb més o menys bona intenció. Dic que surto content pel resultat perquè ha sortit escollida la ponència que no tanca portes a rés, la que no obliga a fer les coses precipitadament, ni la que tanca les portes fins vés a saber quan.

Dic que surto content perquè, malgrat tot, m’ha agradat molt l’exposició i defensa de la ponència més prudent i m’ha agradat molt com s’ha portat a terme el debat i els torns de votació posterior. Els arguments han estat ben construïts i ben rebatuts. És difícil desentendre’s de cap de les tres ponències sense agafar-ne algun punt i, malgrat tot, i malgrat que en més d’una ocasió he opinat per burxar i per a fer reaccionar, vull assenyalar un detall que ni el text de cap de les ponències ni les intervencions orals han tingut en compte.

Cada cop més catalans ens sentim inconformistes amb el sistema, amb el capitalisme, amb la manera de fer país i amb la classe política i el seu funcionament. Cada cop menys catalans anem a votar. Cada cop més catalans ens definim independentistes. Tots aquests catalans es mereixen una opció revolucionària, insubmisa i inconformista, una opció d’obediència horitzontal i nacional, que es presenti sense intenció de pactar, que despulli les vergonyes de qui, instal•lat en el poder, ha perdut de vista la lluita. Aquest poble inconformista pot exigir munició per a matar el bitxo gros. L’opció de presentar-se a les eleccions autonòmiques és de la militància de les CUP, però les conseqüències les rebran tots els catalans i catalanes inconformistes.

Tercer Congrés Catalanista

Ahir dijous es va fer a Manresa (a l’Auditori de CaixaManresa de Plana de l’Om) la presentació del Tercer Congrés Catalanista que es durà a terme durant l’any per a presentar una sèrie de conclusions, al final de tot, sobre com encarar el futur del país i quines són les propostes de la societat civil. La idea és que tots plegats (vaja, tots els catalanistes) pensem allò que els polítics no pensen.

Val a dir que, malgrat l’opinió general, la convocatòria va ser un èxit. Entre trenta i quaranta persones van assistir a una convocatòria invisible, inexistent, no publicada, que va comptar amb la presentació d’una trentena de ponents entre vídeos i altell i que va fer les delícies de qui, com jo, li agrada treure punta a tota acció organitzativa. Valgui dir, abans de rés, que qui no organitza, qui no opina, qui no arrisca, difícilment s’equivoca i si ahir va quedar clara una cosa és que els organitzadors del Tercer Congrés Catalanista han muntat un programa extens d’accions i activitats, pretenen recollir moltes opinions i s’han arriscat a recuperar un congrés que data de finals del segle XIX sense canviar la vocació ni la nomenclatura. És tal la grandària del projecte que necessàriament els errors són més visibles, en alguns casos propis de qui li ve de nou dirigir una acció d’aquest abast. Errors puntuals en la convocatòria de Manresa, errors de contingut i presentació del projecte en general.

És imaginable pensar de que si la convocatòria hagués estat visible, l’auditori de la Plana de l’Om hagués quedat petit per a fer cabre la gent, però si no es cuida la comunicació més que per adreçar un correu intern als treballadors de CaixaManresa el que passa és el que va passar ahir: poca gent i gairebé tots o coneguts i familiars o treballadors de la caixa d’estalvis. Magne error de convocatòria que sorprèn en una organització formada majoritàriament per professionals de la comunicació.

Per una altra banda cal plantejar la idoneïtat del títol del congrés i la justícia de la seva expressió quan el que diuen buscar és l’expressió del poble (de la societat civil) de Catalunya. Sóc conscient que definir-se catalanista a finals del segle XIX o, fins i tot, hores d’ara, a la zona metropolitana de Barcelona, pot ser sinònim de radicalitat, de valentia i de temeritat, però al país, a la resta del país, vull dir, ser catalanista és poc menys que definir-se carrincló, conservador, descendent de la burgesia dels aranzels i dels tractes de favor; vaja que és una expressió superada, que majoritàriament no fa trempar i que, inconscientment, s’associa als sectors més reaccionaris, més immobilistes, de la dreta catalana. Si el que es busca és quòrum, malament es comença.

Si a això hi afegim que entre els prop de trenta rostres que ens van parlar del futur de Catalunya a través del projector només n’hi haguessin tres o quatre que no pentinaven canes, el resultat és de reforçament de la sensació d’estar immers en un documental sobre els orígens del catalanisme polític, en blanc i negre, vivint-lo en primera persona.

Per acabar-ho de reblar només va faltar la intervenció de Josep Puigbò esbroncant Manresa per la poca presència de gent a la sala (indignant de debò) i clamant contra l’associacionisme subvencionat, contra els polítics d’ofici, contra la societat civil patrocinada, amb tanta vehemència que es va fer difícil separar què era un clam contra aquestes injustícies i què era rancúnia personal per haver estat apartat del repartiment del pastís.

Disculpeu-me, però no compteu amb mi. Que us vagi bé. Els meus fronts són en una altra banda.

La Bagesfera vegeta, visca la Penedesfera

Ja tinc reservats els propers 13 i 14 de juny per assistir a unes jornades, les de la Penedesfera, que prometen qualitat, compromís i diversitat per com, si més no sobre el paper, mostrar-se com a referent de les jornades locals i regionals que es van organitzant arreu del país. I dic això amb una certa agror a l’estómac, agror sens dubte egoista, per com la Penedesfera ha sabut treballar per a oferir actes del perfil 2.0 (o haurem de començar a parlar del 3.0?) combinats amb d’altres de promoció de la terra i de caire gastronòmic.

Es nota que els blocaires de la zona s’hi ha abocat i que han treballat amb temps, col·laborant, amb implicació i entusiasme i tot i que la majoria de la informació m’ha arribat a través de Daniel Garcia Peris és evident que la Penedesfera i les seves jornades no es poden entendre sinó és en una acció conjunta de la comunitat.

I és això, aquest compromís i aquesta implicació la que em provoquen l’agror que escrivia abans, aquesta enveja sana de veure com més d’una vintena d’empreses, organitzacions i institucions donen suport a les jornades i comparar-ho amb l’acció que es va dur a terme al Bages, potser de forma precipitada, que va derivar en un portal patrocinat, una promoció excel·lent pel que fa al grau d’implicació dels mitjans convencionals locals, però unes jornades que no van mobilitzar ja no el públic general, sinó més greu, van fer que blocaires que havien assistit a tertúlies radiofòniques a lluir la regidoria ni apareguessin en escena com a espectadors cap dels tres dies, d’altres que ja ni es van molestar a seguir-ho, per no parlar del grau d’implicació en l’organització que va derivar en que tant Joan com jo acabéssim esllomats, decebuts i sense ganes de fer gairebé rés més.

Creia honestament que malgrat l’activitat blocaire té molt d’onanisme i de tancament les jornades serien una magnífica oportunitat per a conèixer-nos i intercanviar experiències i coneixements. Però em vaig equivocar. Quan fa gairebé dos mesos de la darrera de les jornades puc dir que la Bagesfera vegeta. Que el portal funciona perquè s’actualitza automàticament. I que si hi ha noves incorporacions no són tant per pertànyer a una col·lectivitat sinó per a promocionar el bloc. A ningú se li pot exigir compromís ni sacrifici i és per això que aquests dos valors tenen la importància que tenen en la nostra societat. Des d’aquí vull felicitat els companys de la Penedesfera per un cartell d’actes que fa trempar i per la implicació que s’hi respira. Ens veiem a Gelida a mitjans de juny.

Projeccció i xerrada sobre Xirinacs a Manresa

El mateix dia que s’ha fet públic als mitjans de comunicació la censura que ha sofert l’escriptor Lluís Busquets per un article biogràfic sobre Lluís Maria Xirinacs encarregat pel Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya i que finalment no ha estat publicat a la seva revista, a Manresa els companys de la CUP enllestien els darrers detalls de l'acte de divendres que oferirà el passi del vídeo “De l’amnistia a la independència” i una posterior xerrada amb Núria Roig i Antoni Aceves de la Fundació Randa acompanyats del regidor Adam Majó.

No cal dir que tinc especial il·lusió per a saludar a Núria després de gairebé sis mesos de correspondència virtual i escoltar-los glosant la figura de l’amic i les múltiples anècdotes i experiències que segur que tenen sobre ell. A l’acte s’aprofitarà per informar la premsa sobre les darreres gestions polítiques que es volen dur a terme des de l’ajuntament i que implicaran directament la ciutadania fent-nos partícips de l’homenatge que la CUP proposarà per a Lluís Maria Xirinacs. La trobada es durà a terme a La Fadulla a dos quarts de nou del vespre i servirà de punt i seguit en la reivindicació pel seu reconeixement a la ciutat de Manresa. La pilota tornarà a quedar al sostre dels qui no van voler oferir-li el nom d’un carrer de la ciutat amb excuses de mal pagador.

Jornada sobre Premsa Digital a Vic

Avui al matí he assistit a la Jornada sobre Premsa Digital que el Grup Nació Digital ha organitzat a l’edifici El Sucre de Vic amb la presència de Lluís Foix com a principal conferenciant i una taula rodona moderada per Jordi Font, del GND, amb Saül Gordillo, de l’ACN, Núria Coma, telemàtica aplicada a l’educació i Carlos Scolari, de l’UVic. Tot i ser un matí laborable l’acte ha estat assumit pel públic com una jornada de treball i la seva presència ha estat notable.

Com no podia ser d’altra manera Lluís Foix ha fet una conferència molt interessant destacant sincerament la importància i la potència que tenen els mitjans digitals vers els convencionals, assumint que és una opció tant de futur com amb un present inqüestionable i ha mantingut animat el debat amb enunciats enigmàtics que ha deixat sense respondre durant molta estona. Em quedo quan ha volgut apostar a tall de provocació per eliminar la Facultat de Periodisme, quan ha prioritzat la llibertat que ofereix la informació de la xarxa per sobre de la seva veracitat, quan ha confessat que no llegeix els comentaris que li fan als seus escrits digitals per no haver-los de contestar i que més tard ha quedat desmentit quan ha mencionat un comentari curiós que li havien fet i quan ha confiat en la selecció natural perquè triomfi allò excel•lent que es presenta a la xarxa.

Entremig hi han hagut intervencions del públic molt insistents amb l’escombraria que segons ells hi ha a internet i les paranoies que s’hi aboquen en el típic debat cansí de voler parcel•lar la xarxa i extrapolar-hi els models de comportament humà convencional repetint-ne els errors. Les intervencions posteriors de Gordillo, Coma i Scolari han versat sobre les seves diferents àrees de treball però tot i així Foix ha continuat aclaparant les mirades, atencions i la majoria de preguntes que s’han centrat en els fronts que havia deixat oberts durant la seva conferència.

Ha estat un matí profitós i interessant que m’ha permès saludar coneguts reals i digitals i felicitar Saül per la seva recent paternitat i Miquel Macià per una molt bona jornada.

Clausura de les Jornades amb els mitjans digitals

Aquest divendres arribem al final de les Jornades de la Bagesfera amb una taula rodona sobre mitjans digitals que promet ser esclaridora quant al futur que espera a la xarxa com a subministradora de continguts informatius. Els mitjans convencionals en alguns casos encara amb certa lentitud estan adaptant les seves webs amb desconfiança cap a una superfície de comunicació que la viuen més com a competència que com a complement del seu suport habitual. Poc a poc això va canviant i comproven que la xarxa permet una flexibilitat i una rapidesa com cap altre suport ofereix.

Divendres a les vuit del vespre a l’Auditori de Caixa Manresa de la Plana de l’Om assistirem a un debat entre Antoni Aira de Singular Digital, Mònica Sellarès de Tribuna Catalana i Jordi Font de Nació Digital que ens permetrà situar-nos en el panorama actual del que són els mitjans únicament digitals, quins són els handicaps a superar, els avantatges i els inconvenients d’aquesta superfície com a plataforma comunicativa i el perquè d’una línia editorial tant marcada en el nínxol comunicatiu català.

La Jornada serà oberta a tothom i també podrà seguir-se des del portal bagesfera.cat. Esperem que aquesta darrera jornada pugui ser la més participativa ja que toca un tema més generalista que les dues anteriors.

Imagino un Pla màgic

Imagino poder enfilar camí al Pla de Can Pegot sentint l’aire dels boscos propers com torna la màgia de qui va determinar la seva mort natural cansat d’esperar un poble adormit. Imagino un mantell verd amb vida renovada, un sostre invisible i lluent de primavera, el silenci clamorós de la cordialitat i l’harmonia. Imagino la complicitat ondulada d’un entorn que convergeix en el desig i que assalta valls i monts fins més enllà de les fronteres. Imagino un Pla que ja és i una Terra que vol ser i pot. I una gent que creu en llibertat.

Imagino un fil que parteix del Pla i s’enlaira al cel. Que fa de conductor de tots els bons pensaments i ens recorda que el més important és intangible. Com la nostra comunió que ens fa germans de tots però catalans.

Imagino poder-ho fer vora la X de Xirinacs. Per ajudar a fusionar natura, història i art; per ajudar a imaginar; per ajudar a construir el monobloc al Pla de Can Pegot on Xirinacs va decidir injectar el seu cos a la terra cal la suma de molts grans de sorra. [Xirinacs.cat]

Malgrat tot signarem pel dret de decidir

Amb una resolució integrament escrita en espanyol arribant al ridícul de nombrar les plataformes convocants de la recollida de signatures pel dret de decidir amb el nom traduït [vegeu comunicat de resposta], la Junta Electoral Provincial de Barcelona [Central] ha respost la pregunta de diversos ajuntaments denegant l’autorització de situar meses per exercir aquest dret democràtic. Argumenten que tot i que les meses se situïn lluny dels col·legis electorals mobilitzen a una part de la població que es podria identificar amb el programa d’algun dels partits que es presenten aquest diumenge. I jo em pregunto si no és pas la participació la base d’una bona democràcia.

Malgrat tot arriben tard perquè ja hi ha més de 400 taules i 3.000 voluntaris confirmats a tot el territori nacional i no hi ha volta endarrere, però estic segur que les notícies del diumenge al migdia informaran de conflictes mal arreglats entre algun ajuntament gelós de les seves funcions i acomplexat pel dictamen i algun grup de voluntaris que voldran muntar la paradeta sí o sí. Atenció especial per a Igualada, Santa Coloma de Gramanet i Calders que han supeditat l’autorització a la resolució de la Junta Electoral Provincial de Barcelona.

Es demostra un cop més la mala idea i la prevaricació dels espanyolistes intolerants i antidemòcrates. No altera més el sentit del vot aprofitar les eleccions espanyoles per fer de passada les autonòmiques com fan algunes comunitats que no pas situar una recollida de signatures cent metres lluny de les urnes? Malgrat tot signarem pel dret a decidir encara que sigui anant a dintre d’un portal o esperant l’endemà.

[tafaneja-la]

Llum i Transèquia

Aquest diumenge acaben les Festes de la Llum amb un programa potser més adient però també més sobri que en les edicions anteriors de la Festa Major d’Hivern de Manresa. Fins l’any passat el programa de la Llum era com un cul de sac que venia ple d’actes propis de la celebració i d’altres convencionals que s’hi afegien per a donar un catàleg més complet, més de festa. El Projecte Mosaic que han estat els administradors d’enguany han decidit triar el grà de la palla executant així allò que s’hauria d’haver fet anys enrere. Tot i així aquest excés de cura s’ha cobrat una víctima insigne en la Transèquia i no és el primer any que passa. Històricament la busca d’un temps menys dur per a fer la popular caminada ha portat els companys de la Jove Cambra a situar la celebració de la jornada en el primer diumenge del mes de març. És una herència antiga d’abans de 1996 quan en vaig ser el director però que potser s’hauria de revisar o, si més no, consensuar amb els administradors de torn. També els administradors haurien d’entendre que tot i la separació de quinze dies, la Transèquia és l’acte que retrata com cap altra (fins i tot més que la Fira de l’Aixada) l’esperit de la Llum honorant l’objecte primer de la commemoració, o sigui la fantàstica obra d’enginyeria històrica que és la Sèquia.

Tot i que ens veurem aquest proper dimarts en el seu programa de la SER per a parlar de les Jornades de la Bagesfera no he volgut desaprofitar l’oportunitat d’escriure a la germana Sor Lucía Caram, blocaire i bagesfèrica, felicitant-la per l’organització que està duent a terme el Projecte Mosaic dignificant els actes de la Llum i dotant-los de una solemnitat necessària. La Llum és festa, però una festa que gira entorn un miracle meravellós.

Business Networking Event a Manresa

La consultora Comercial Pime juntament amb Cambra de Manresa organitzem el proper 11 de març la primera trobada instantània d’empreses Business Networking Event (BNE) del Bages amb la intenció d’agrupar una vintena de micros i petites empreses en reunions exprés de presentació per tal de fomentar els intercanvis comercials i crear sinèrgies comunes.

La dinàmica consisteix en fer el màxim de contactes i presentacions en el temps establert per l’acte. Així s’aniran realitzant reunions de dues en dues empreses de cinc minuts cadascuna fins que tots s’hagin presentat a tots i d’aquesta manera s’aconsegueixen dinou contactes en tot just dues hores. L’invent no és nou; com en la majoria d’aquests casos parteix dels Estats Units i serveix tant per a esdeveniments sectorials, com geogràfics, com per volum d’empresa.

A Manresa es pretén que les vint empreses siguin de serveis i d’una mida d’entre cinc i vint-i-cinc treballadors per facilitar la coincidència d’interessos tant a l’hora d’establir negoci com a l’hora de trobar àrees de col·laboració. És una fantàstica oportunitat per a les empreses petites de crear xarxa amb serveis d’interès i en molts casos complementaris.

La notícia ja ha aparegut als mitjans de comunicació i és important apuntar-s’hi com abans millor. Des de l’organització hem limitat el nombre d’empreses a vint per a què el format sigui àgil i no es faci pesat. De totes maneres si hi haguessin moltes sol·licituds s’estudiaria la possibilitat de fer-ne una segona edició. Tal com es presenta el panorama econòmic proper no ens podem permetre deixar passar oportunitats.

El 9 de març toca signar pel dret a decidir

El proper 9 de març serem molts els que no votarem o si ho fem serà desencantats de la situació política de Catalunya amb una crisi d’infraestructures galopant, una atonia general i, pitjor que tot, amb uns partits polítics que serven immòbils en un matís de grisos no massa variat. Davant d’aquesta situació el desig de llibertat va empènyer els ciutadans i ciutadanes del nostre país a emprendre mobilitzacions tant el 18 de febrer de 2006 com l’1 de desembre de l’any passat reclamant un gest de radicalitat democràtica al nostre govern convocant un referèndum per a la pròpia determinació identitària i estructural.

La Plataforma pel Dret a Decidir i la Plataforma Sobirania i Progrés aprofitaran les eleccions que es portaran a terme el proper 9 de març als estats francès i espanyol per a fer una acció de recollida de signatures prop dels col·legis electorals a fi d’instar les institucions dels Països Catalans a reclamar la competència per fer referèndums. L’acció s’emmarca dins la campanya “Decideixo decidir” i hem de ser conscients que té, si m’ho permeteu, fins i tot més dificultat d'organització i d’execució que les mobilitzacions anteriors ja que pretén estendre’s a tot el territori català, des de Fraga a Maó i des de Salses a Guardamar.

És per això que indestriable a l’acció d’anar a signar és necessària l'organització anterior de meses de recollida de signatures distribuïdes per tots els Països Catalans i la col·laboració de tothom, organitzat o no, per muntar la paradeta. A la Catalunya Central som prous col·lectius polítics que aquell dia no faran campanya, entitats socialment implicades i sectors dels sindicats amb les idees prou clares de país. Així mateix hi ha famílies que amb tres o quatre membres bé poden agafar la carmanyola o l’entrepà i passar el dia fent campanya i coneixent gent.

Evidentment quedarà signar però sobre això ja escriuré quan quedin pocs dies. Les grans revoltes s’han fet sempre des del poble i cap al poble. La situació actual bé es mereix una resposta activa i responsable. No podem permetre que la desgana general ens domini les ànsies de llibertat i de justícia. Per a sol·licitar informació i material de campanya cal anar a la web dels companys de Dd!.

Ni polític ni sobiranista, 24 de gener de 2008.
Motivant-me per anar a votar, 13 de gener de 2008.
Insatisfacció política no és desencant, per ara, 6 de gener de 2008.
Dicotomia sobre la participació en un referèndum, 5 de gener de 2008.

Encetem la Bagesfera

El portal de la Bagesfera ja funciona i pels propers 29 de febrer, 14 i 28 de març ja tenim enllestides les primeres jornades que es celebraran al Bages al voltant dels blocs i els mitjans digitals. La Sala Auditori de CaixaManresa de la Plana de l’Om, 5 ens oferirà un entorn immillorable per a la nostra posada de llarg amb unes jornades que pretenen ser obertes a tothom perquè creiem que a l’entorn del bloc a més de ser-hi qui vol explicar i qui vol llegir s’hi mou ara mateix una potent eina de mobilització, d’associació i de socialització que en un futur no gaire llunyà vertebrarà una veritable xarxa de continguts autosuficients i serà la base de bona part de la informació.

Tot i que d'inici les jornades estaven pensades per al mes de març no ens hem pogut estar d’aprofitar la disponibilitat de tenir Saül Gordillo abans de les eleccions del 9 de març i és per això que el divendres de la setmana anterior als comicis, el 29 de febrer a les 20:00, encetarem les xerrades amb un atractiu “Blocs i política” per part de qui és Director de l’Agència Catalana de Notícies, impulsor del portal polític Poliblocs, autor del llibre Nació.cat sobre el procés d’adquisició del domini lingüístic .cat (l’únic domini lingüístic mundial) i blocaire de referència. Estic segur que tenim tots els ingredients per a què l’estrena sigui tot un èxit.

A mig mes de març, el dia 14 a les 20:00, tindrem l’oportunitat d’escoltar i participar de “Blocs i blogologia” en la conferència de Marc Vidal que és el pare de la Catosfera, la xarxa de blocaires en llengua catalana, és el blocaire més llegit en català i també és col·laborador del bloc col·lectiu més important d’EUA, l’americablog. Per si això fos poc, Marc és un autèntic expert en temes econòmics i en l’actualitat nord-americana. La seva exposició ens servirà per visualitzar la influència actual del món blocaire, la importància que estem aconseguint els blocs en la nostra llengua i el futur i les possibilitats d’aquest espai digital.

Es tancaran aquestes primeres jornades amb una taula rodona el 28 de març a les 20:00 amb el títol “Mitjans digitals: present i futur” que a falta de confirmar petits detalls anirà a càrrec de representants de Nació digital, Tribuna Catalana, el Singular digital i Comunicació 21. Serà una fantàstica oportunitat de veure i viure el panorama informatiu futur.

Tot això serà possible gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Manresa i Caixa Manresa. Com que he rebut consultes sobretot de qui no coneix l’auditori, aclarir que l’entrada és lliure i no cal reserva. Només esperem que gaudiu de les jornades.

Publicat a Regió7 el 27 de febrer de 2008

Arrenca la Bagesfera

Demà divendres a dos quarts de vuit del vespre a la Sala de reunions de la Biblioteca del Casino arranca la Bagesfera amb la primera reunió presencial. Molts han estat els missatges que ens hem transmès aquestes darreres setmanes però gairebé la majoria de nosaltres ni ens coneixem i si no hi ha cap incorporació de darrera hora setze som els blocaires de la Catalunya Central convocats. Dic de la Catalunya Central perquè qui hagi estat atent als mitjans de comunicació (Avui, ACN, 3cat24, Nació Digital, edició de paper de Regió7) haurà llegit que tenim entre nosaltres a dos companys del Berguedà. La Bagesfera és oberta també a aquells blocaires de comarques veïnes que en aquests moments no tinguin un ens comarcal propi però vull deixar ben clar que amb aquesta convidada no pretenem absorbir ni centralitzar tota aquesta zona pel Bages.

A l’espera de que algun dels darrers blocaires que han entrat a la Bagesfera ens comuniqui quin és o són els blocs que administra, per ara tenim una llista molt atractiva i variada (els cito cronològicament per ordre d’entrada):

- Eduard: Pau and the cucunuts. Que maco és ser pare...
- VS!: manres.blogspot. Art, concerts, fires, pensaments, personatges...
- Jonatan Triviño: Blog de Jonatan Triviño. Política socialista des de Manresa.
- Joan Barrios: Cada dia, pas a pas... fent camí. Natura, salut, pau, llibres...
- Albert Marañón: El blog del Marañón. Política d’Iniciativa des de Sant Joan de Vilatorrada.
- Sor Lucía Caram: Sintonía Cordial. Solidaritat, cordialitat, família, amistat i amor a Déu.
- Xavier del Nord: Catalans_info. De la terra... i del Berguedà.
- Questionaire: Faq you. Curiositats, vídeos, series, cinema...
- Moisès Rial: Llibertats. Política, sindicalisme i reivindicacions des de Puig Reig.
- Xavier Sucarrats: Bloc Personal de Xavier Sucarrats. Actualitat, pensaments, Santpedor,...
- Ramon Marquillas: Ara li fan el mànec. Política i actualitat des de Sant Joan de Vilatorrada.
- Pere Fontanals: La muntanya russa. Que si esteu aquí ja em coneixeu.

Ja disposem de Bagesfera.cat com a domini i només esperem que ens posem d’acord amb el disseny del portal com més aviat possible i pugui ser operativa dintre de pocs dies. El 28 de desembre s’encetava tot amb un grup de correus i ara ens queda triar el nostre futur. En la capacitat que tinguem de fer-nos la Bagesfera nostra es decidirà si el projecte triomfa. En tot cas podrem seguir la seva evolució des del portal.

Visca la política

M’agrada la política. Des de la política en majúscules de les idees fins a la política en subíndex dels subterfugis i les maniobres. M’agrada mirar-m’ho tot i participar-hi amb la meva opinió. Perquè la política és un fantàstic joc de rol amb un tauler gegantí i amb peces principals, secundàries i exèrcits. Amb ventures propenses i adverses. Amb fantasmes del passat i amb il·lusions de futur. I finalment amb el veredicte del jurat més gran possible. Entremig queden mitges veritats, trampes, moviments de distracció, xous i serpentines. M’agrada la política. I ara arriba una altra vegada la política en subíndex: les eleccions espanyoles. No per ser espanyoles, sinó per ser política electoral. Com si fos una final de Champions Leage, omplim la nevera de refrescs, abaixem la llum i procurem-nos un recipient enorme de crispetes, que comença l’espectacle.

Fent una repassada pels principals blocs polítics d’opinió de Catalunya es comprova que el març hi ha eleccions a Espanya. Si es miren els blocs polítics de consigna fa alguns mesos que les peces es mouen com en una partida d’escacs lenta d’aquelles que previsiblement acaben en taules. Paral·lelament, la militància de base consigna les opinions o fa opinions de consignes però els seus escrits resulten menys previsibles. Jo fa pocs mesos que em moc entre blocs i és per això que em descuidaré algú, però en principi aconsellaria seguir la campanya des de l’ordre i la classificació de més de 1000 blocs polítics a Poliblocs i des dels mitjans de comunicació que tinc enllaçats a la secció de periodística. Per aprofitar aquesta mena de servei de portal d’enllaços que us ofereixo afegiré de forma provisional (fins la setmana després de les eleccions) els botons que us permetran arribar directament als blocs dels candidats catalans (atenció: els blocs de Chacón i Herrera els escriuen els seus col·laboradors).

Per a qui no li agradin els finals incerts, us ho diré ara: el PSOE guanyarà les eleccions ampliant la diferència que té respecte del PP, Convergència recularà un pel, Esquerra es mantindrà o recularà un altre pel i Iniciativa-IU guanyarà un diputat per Barcelona. La participació a Catalunya serà encara més baixa que fa quatre i vuit anys i això anirà en detriment dels socialistes i permetrà que Esquerra es mantingui i Iniciativa pugi una mica. Ens ho continuarem mirant.

Per cert, copiant els mestres enceto l'etiqueta Eleccions Març-08.

Què fas dissabte?

Barcelona serà la de les grans ocasions. Aquest dissabte lluirà per un dret que hauria de ser intrínsec al col·lectiu, irrenunciable pilar de la democràcia. El dret a decidir és el dret a determinar-se, el dret a la autodeterminació, que no és rés més que la possibilitat de definir-nos. De reconèixer què som i ens reconeguin com el què som. Una cosa tant senzilla hauria de ser fàcil d’entendre. El dret a decidir és indissoluble a existir i per tant no és atorgable; es té per la mera raó de ser. L’autodeterminació és indiscutible, innegociable.

Dissabte serà la crisi de les infraestructures la que ens mourà a manifestar-nos a Barcelona. Altres vegades ens hem mobilitzat per altres causes. I totes elles parteixen d’una base de llibertats coartades des de fora (i des de dins), incompreses a més pels mateixos segrestadors que s’estranyen de que ens queixem pel nostre captiveri quan sovint ens ofereixen pa amb xocolata, pagat amb els nostres diners, i fins i tot quan ens posem tossuts, un rajolí de mistela després de dir-nos egoistes.

El problema de tot plegat no és diu Álvarez, ni Rodríguez. Ni tan sols Espanya. Catalunya serà lliure quan tots plegats ens ho creiem. Llavors ni des de Madrid ni des d’enlloc ens podran aturar. Aquest dissabte de manera familiar però reivindicativa Catalunya ha de dir que ja n’hi ha prou. Que n’estem fins els nassos de ser cornuts i pagar el beure. L’autèntic dret a decidir el guanyarem nosaltres mateixos, dissabte a dissabte fins el moment que no calin més dissabtes.

Aquest primer de desembre tots ens hem de fer sentir. Tots hem de ser una sola veu. Demà passat ja debatrem entre nosaltres.

Manresa, escolta

El proper divendres Esquerra Manresa organitza una conferència sobre el lent procés, o l’encallament, del retorn dels papers de Salamanca. Aquesta conferència ha de ser la primera d’una sèrie, o d’un programa continu, de xerrades mensuals o bimestrals dedicades a temes d’actualitat amb el rerefons nacional. Ho celebro i és important que paral·lelament a l’acció de govern el partit actuï per ell sol mobilitzant la ciutadania i oferint punts de vista diferents.

L’entorn convergent també es mou darrerament amb sopars, col·loquis i intervencions de llicenciats amb una tonalitat de vindicació catalana. Deu ser que encara que sigui amb la boca petita tothom vol treure pit abans de les eleccions espanyoles. Benvingut sigui en tots dos casos.

Ara toca que aquesta tasca organitzativa tingui continuïtat i no sigui un brindis al Sol i que la gent no ens mostrem mandrosos a l’hora de sortir al vespre per assistir a aquestes trobades. L’interès hi és ja que els programes de debat i de l’estil d’entrevista de proximitat sobre temes d’actualitat que fan per televisió són seguits per una quota d’espectadors molt respectable.

Cal, però, que aquests partits i altres formacions polítiques i socials no s’encantin amb els ponents de sempre, que busquin l’oportunitat de trobar gent nova que doni una nova visió o una altra perspectiva a temes que d’altra manera es podríem fàcilment dogmatitzar. És bo que els ponents fugin de l’òrbita política dels organitzadors i que tinguin capacitat de sorprendre amb les seves reflexions. Tots ho agrairem.

Publicat a Poliblocs el 23 de novembre de 2007