Motivant-me per anar a votar

Des dels divuit anys he votat sempre. Unes vegades per convicció i d’altres per disciplina. Però aquesta vegada m’està costant trobar un motiu que m’empenyi a fer el gest. És una barreja de desencís i baixa forma que fa que sembli que tot el que escolto i llegeixo ho he escoltat i llegit tres mil vegades aquests darrers anys i tot i que falta temps sóc dels que m’agrada tenir la decisió presa en la distància. Sobretot per encoratjar o desanimar els que m’envolten.

El dilema serà si voto o m’abstinc ja que si voto tinc clara la meva intenció i per tant només em puc moure entre dos partits. Votaria Esquerra si en aquests dos mesos que manquen per arribar a les eleccions són capaços d’enganyar-me un altre cop com sempre que els comicis són per les corts espanyoles. Necessito un estirabot, un clam, un crit de guerra, necessito sentir de la seva boca que aniran a Madrid a fer desobediència política, que s’hi jugaran més que el càrrec la seva integritat legal o personal. Necessito que em diguin que faran que allò sigui ingovernable, que manipularan i faran demagògia, que provocaran per sobre d’advertències legals. Que parlaran integrament en català per tocar els nassos, no només quan sigui festa major i Nadal. Que es colaran a piscines i faran propostes continues en favor de la secessió. Que preguntaran per les balances fiscals, que preguntaran per l’aeroport i que no faran cap proposta constructiva. Que assenyalaran incoherències encara que les hagin de provocar ells. Que transformaran el congrés i el senat espanyol en un circ de dues pistes.

Necessito tot això o si em decideixo a votar em quedarà només una altra opció que em garanteix totes aquestes coses i més. Que rebentarà Espanya des de dins, que crearà divisió, que motivarà els moviments independentistes com ningú. Que dirà estirabots i clams i crits de guerra. Que faran desobediència política quan els interessi i plasmaran com ningú una Espanya antipàtica, crescuda, patriòtica i especuladora. Si Esquerra vol seguir fent el paper de la Convergència guai i moderna cultivant amistats perilloses, si Esquerra continua cremant energies atacant els populars i explotant el victimisme català amb mi que no hi contin. Ja no tenim divuit anys els que vàrem provocar el salt de vots d’Esquerra en el seu moment, ara ens costa més creure en les fades i els diables.

No crec que voti els populars però que ningú tingui ni un moment de dubte que seran ells i no altres els que millor retrataran l’Espanya que s’ha de veure a Catalunya i al món per aconseguir els nostres propòsits. Contra pitjor, millor o a riu regirat guany de pescadors. Traduccions maldestres del “rico refranero español”.