Com que alguna vegada ja m’han demanat permís per a aprofitar els botons que hi ha a La muntanya russa tant de medis (que he actualitzat fins a arribar-ne a setanta-un) com de Casals Catalans a l’exterior poso a la distància d’un correu electrònic l’arxiu amb l’HTML tant d’una com altra filera de botons de manera que a qui interessi afegir-ho al seu bloc o web només m’ha d’escriure un correu sol•licitant un arxiu o tots dos i ho enviaré tant aviat com pugui. D’aquesta manera estalviarem una feina que és tonteria de repetir si ja l’he realitzat jo i ajudarem a millorar l’accés als medis. L’enllaç a La muntanya russa ja serà cosa de cadascú (és broma).
Dimecres amb Marc vàrem trobar-nos amb Diego Arcos que és el President del Casal Argentí de Barcelona [i II] per a parlar de diversos temes relacionats amb la comunicació, la publicitat i Internet. Com a deferència vers nosaltres ens trobàrem a la Cerveseria de la Universitat ja que veníem d’una reunió propera i després havíem d’anar també per allà a prop a tancar una jornada que va semblar una gimcana per Barcelona. Diego és un argentí intel•ligent, educat (de fet, gairebé tots els argentins i argentines que conec ho són) i amb una loquacitat moderada pel temps que porta a Catalunya. A més d’ocupar-se de la feinada de representació i gestió del Casal té temps per fer virtual aquesta comunitat tant real al nostre país a través dels dos portals i també ho procura amb tots i cadascun dels grups estrangers que conviuen a Catalunya a través de l’Immi.cat.
Avui he pogut estar una estona navegant i seguint el moviment blocaire afí als diferents candidats a la presidència d’Esquerra he apreciat que el meu escrit de primers d’abril sobre Carretero va tenir cert ressò entre quins defensen el discurs i el fer del metge ceretà. És comprensible que no estiguin d’acord amb mi i és desitjable que em responguin però seriosament i amb coherència doncs els arguments amb arguments es rebaten. Escric això perquè Josep Sort es va aplicar la vena abans de tallar-se i conscient de la fragilitat ideològica del discurs de Carretero va defensar amb exemples erronis la falsedat de l’afirmació que Carretero és de dretes. Fantassin ha replicat el meu escrit sobre Carretero a Facebook i al mateix bloc de Josep en forma de comentari i m’ha citat en el seu de bloc, si bé és cert que el seu discurs no ha estat tant en contra sinó de demostració de l’opinió que la gent té del polític pirinenc.
Fa unes setmanes que el vespre m’arriba de repent, de forma sobtada. Tot i que el dia és més llarg la distància de nit a nit la noto curta, com una anestèsia, com un descosit tornat a sargir. És la feina, sens dubte, però lluny de tranquil·litzar-me el fet de gaudir-la m’ennuega arribar al vespre sense gaire cosa més a explicar que els tràfecs del dia. No és que ja no llegeixi diaris ni volti una estona per la xarxa buscant articles interessants que ho faig i m’hi vaig obligar des del principi per no notar el fet de treballar la major part del temps a casa, sinó que durant el dia no paro atenció a madurar i pair tot allò que he llegit al matí. Ni ho puc fer, ni m’ho puc permetre, ni se m’acudeix de pensar-hi perquè quan a les nou en punt m’assec davant l’ordinador i el telèfon sempre hi ha alguna cosa més urgent que no pas buscar-li la volta a una notícia. O hi ha trucades a fer o pressupostos a preparar o visites a organitzar i si no són hores lectives, vull dir quan és el migdia, queda passar rebuts, enllestir factures o crear nous llistats de trucades a realitzar a la tarda o a l’endemà. Quan no, sempre hi ha coses que parlar amb Joan o Marc o qualsevol de les altres persones que ens donen un cop de mà amb la feina.
Alguns celebraran que a partir d’avui no enviaré més correus notificant les noves entrades al bloc. Sóc conscient que això farà baixar les visites ja que fa de recordatori però crec que en general hi ha prou eines per a seguir els moviments de La muntanya russa. Encara que no ho sembli destriar les adreces a qui enviar les novetats em porta estona i pot molestar a més d’un que per no fer un lleig no em retorna resposta per a que l’esborri. Crec, a més, que quan aquests apunts s’actualitzen a twitter, a facebook, als blocs ciutadans i al portal de la bagesfera, a més de tenir la possibilitat d’introduir l’adreça de correu electrònic a la boca del feedburner que hi ha a sota dels enllaços, existeixen prou canals per assabentar-se com perquè a sobre enviï correus de recordatori.
Passa que si no hagués mencionat La muntanya russa en un apunt segurament hagués tardat més temps a trobar aquesta persona que signa com a Siono i que escriu català com si parlés argentí a cau d’orella. Passa que si l’autora hagués fet amb aquest bloc la crítica incòmode que pretenia fer en general quan va encetar el seu per a mi seria molt més fàcil fer el que vull fer avui que no pas ara després de sentir (mai ho he dit, però parlo i sento quan escric i llegeixo) adulacions i veure com de la nit al dia passo de ser un desconegut a ocupar un espai a la seva dreta.
El dilluns explicava el meu descobriment de Feevy i afegia que l’havia configurat per oferir l’apartat d’opinatori polític bagenc que s’actualitzava automàticament amb les tres darreres entrades d’un grup de deu blocs que havia punxat. Fins i tot m’havia ofert a que si m’havia descuidat algú m'ho fes saber. La única condició era que el bloc anés signat per una persona real o un partit, o sigui que no fos anònim ni utilitzés pseudònim. Com que només se’n visualitzen tres alhora tot seguit ofereixo la llista dels deu blocs que he punxat fins ara per a què s’indexin automàticament.
A la conferència de la Bagesfera i en el sopar posterior Marc Vidal va apuntar amb innecessària modèstia que l’antiguitat del bloc és un valor molt a tenir en compte a l’hora de valorar les visites diàries ja que és més conegut entre els navegadors habituats i hi ha més paraules que entren en el joc de la indexació dels cercadors. És per això que a mida que passen els dies es pot apreciar que el número de visites provinents dels buscadors augmenta i de la gent que accedeix al bloc de manera directe també. Fa poc més de mig any des del passat onze de setembre i tot i que La muntanya russa és relativament jove aquestes dinàmiques que apuntava Marc Vidal ja es comencen a notar.
Feia dies que buscava la manera de tenir enllaçats els blocs polítics de la comarca sense que fossin les típiques etiquetes que utilitzo més avall pels blocs que m’agraden, els programes d’utilitat, els mitjans i els casals catalans. Volia que els darrers apunts s’actualitzessin de manera automàtica i que mostressin una breu introducció de les darreres novetats de la bagesfera política. És clar que tot plegat no havia d’ocupar massa espai ni ser desagradable a la vista.
Aquest vespre sortim cap a San Sebastià en el que serà el primer viatge al País Basc de la meva dona i filles. No se m’acudeix cap destí millor tot i que les previsions meteorològiques són desfavorables i el clima del Cantàbric ens rebrà amb la cruesa dels seus vents. Encara que a primers d’any teníem il•lusió per anar a Viena el cost dels passatges per a tota la família més quan com deia ahir la meva activitat professional ha de donar un gir a la tornada, ens ha fet actuar amb prudència buscant un hotel econòmic vora Sant Sebastià i fent el trajecte en cotxe que consumeix igual per un que per cinc.
Exceptuant dues ocasions anteriors quan feia poc temps que em movia per la xarxa participativa, no sabia ben bé la utilitat de moltes webs 2.0 i vaig provar com funcionava, dels darrers trenta apunts de La muntanya russa n’he pujat set a La Tafanera i sempre quan he cregut que podien aportar alguna cosa al debat general. La veritat és que repassant avui el meu perfil de tafaner m’he adonat que ja des del quart apunt que vaig enviar he rebut vots negatius per spam.
Quan falta menys d’una setmana per a què La muntanya russa celebri el mig any d’existència, la darrera actualització d’alianzo la situa en el número 6 de tots els blocs d’actualitat escrits en català. A més del número de visites aquesta classificació s’elabora tenint en compte la influència del bloc o dels apunts a la xarxa, els enllaços des de buscadors, els subscriptors i alguna que altra variable menor. Aquesta posició encara té més valor si considerem que el bloc és íntegre en català sense apunts en castellà, l’administra una sola persona i no té pàgines hostatjades. Em fa il·lusió i per això ho volia compartir amb tots vosaltres. Gràcies per visitar La muntanya russa de tant en tant.
Aquest vespre he estat un munt per a enllaçar el feed de La muntanya russa amb el meu compte twitter i encara no sé si ho he fet bé. És en aquests moments quan m’adono que no tinc els reflexes dels vint anys quan era un llamp amb l'MS-DOS i el Basic i el Pascal. He de reconèixer que feia dies que m’intrigava el tema del twitter i avui m’he decidit a fer el pas de la mateixa manera que algun dia d’aquests ho faré amb el facebook. No vull quedar despenjat en quatre dies.
Feia dies que pensava que tenia poques categories per classificar les entrades del bloc. Algunes d’elles s’havien inflat artificialment pel fet que alguns escrits els etiquetava de manera no massa efectiva i em trobava que al fer clic sobre qualsevol etiqueta el seguit de missatges que m’apareixien era massa gran i no gaire concret. Així, si buscava una entrada antiga de la que recordava els detalls però la volia enllaçar en algun escrit més actual tenia feina per trobar-la. A més en les darreres entrades he tingut cada cop més la necessitat d’escriure al peu una llista amb articles antics relacionats. És per això que d’uns dies ençà he anat madurant la idea d’afegir més etiquetes per tenir millor classificats tots els missatges. De passada he canviat la nomenclatura de les etiquetes antigues per adaptar-les a la realitat dels escrits. D’aquesta manera el què abans era “Política de Manresa i el Bages” ara és simplement “Manresa i Catalunya Central” i així tot un seguit d’entrades que no eren ben bé polítiques o no eren de la comarca però sí properes han quedat encaixades sense marge d’error. La idea és que cada article tingui una i només una categoria i tantes etiquetes transversals o de partits polítics com siguin necessàries per a ordenar-lo amb el mínim de vaguetats. A tall d’exemple aquest missatge que ara acabo anirà a la categoria “Blogosfera” i com a transversal només tindrà l’etiqueta de “Metabloc”.
Escrivia a Tres mesos després d’Analytics (I) els continguts que havien despertat més interès en els tres mesos que feia que portava un control més rigorós a partir de les estadístiques de Google Analytics. En els grups mensuals que vaig fer destacava la forta presència de temes relacionats amb Manresa i el Bages de la mateixa manera que al valorar les paraules claus que s’utilitzen als buscadors abans d’accedir al bloc o per buscar-lo m’he trobat que les combinacions entre Pere, Fontanals, muntanya i russa són les que més es fan servir. El percentatge d’ús d’aquestes quatre paraules no ha estat sempre igual i ha crescut a mida que la gent ha anat coneixent que tinc un bloc i que es diu La muntanya russa.
menys de cinc visites. Navegant d’aquí cap allà, passant, picant i partint.
Vaig cometre l’error a l’encetar aquest bloc de definir-lo com a personal i polític com si en el meu cas una cosa pogués ser sense l’altra. Com si escrigués de política fent abstracció de la meva vida personal. I no és així. La política és inherent a mi. No em refereixo a la política d’Aristòtil que l’atribuïa a qualsevol conducta humana sinó a la política de racionalitzar qualsevol situació i prendre’n part decantant-me. És per això que hores d’ara he de corregir el meu pensament inicial i delimitar aquest bloc al meu àmbit més personal. Tot i que el terme política en moltes ocasions s’utilitza per a desmerèixer algú, no em planyeu, tant de bo tothom (i jo el primer) gaudís de la seva feina com jo pensant políticament, essent polític d’oci.
Vull dir amb tot això que ja no em sento sobiranista si l’entenem com el moviment polític que ens ha empès durant aquests darrers més de cent anys a cercar la llibertat desesperadament. Ara sóc neosobiranista. Perquè la meva llibertat i la llibertat dels meus no és negociable, no es pot decidir en un parlament ni tant sols en un referèndum, no és una opció. És un dret. Mori doncs l’eix polític que defineix els catalans entre catalanistes i espanyolistes ja que és una dicotomia falsa. La dicotomia real no és política, és ètica i existeix entre els que m’imposen ser espanyol (o francès) i els que em deixen ser el que jo vulgui, els que em deixen ser sobirà, neosobirà, que en el meu cas és ser català.
La tònica general és que les entrades dedicades a Manresa i el Bages sempre sobresurten en les estadístiques sigui perquè hi ha més bagencs que em llegeixen o perquè també han estat les entrades amb més suc.
Tot i que generalment mil paraules donen més joc que una imatge he fet quatre modificacions al bloc per fer-lo més amè a la vista i alhora més llegible. He augmentat el cos de la lletra del títol i he reduït la del text de les entrades. A més a partit d’ara intentaré afegir imatges en cada escrit per a multiplicar la seva vistositat. L’aspecte també és molt important per a un bloc...
![Connexions [From Tarragona]](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizqwfyKO0Vt9Mf33P0zOuRzNDf8lvUa9n5bNJkDrOaD4Ft_Os2PjnRg2JhI6obbMrreK6CDWNRNLqRa5kp9_85AwQwZG84ew_8_D0unaL7evngR5Vfk5-puXqgSc0foHEOYTiKoTi_XJ_f/s240/tondorotondo.png)
.jpg)
.gif)
