L'inici de la fi de Carod-Rovira

Molt subtilment arribem al desenllaç de tot plegat. Puigcercós sabedor de la superioritat numèrica amb què compta respecte de Carod-Rovira avança el Congrés Nacional per a escurçar el temps i les possibilitats que ningú coordini una entrada massiva de nous militants que li faci perillar el domini entre la militància. A més s'assegura que les ferides no hagin cicatritzat. Aquest dilluns s’han donat dues notícies esperades, d’una part Esquerra Independentista amb Uriel Bertran al capdavant responsabilitza de la derrota electoral la cúpula del partit, assenyalant la fragilitat de la línia de pactes i demanant un canvi a Esquerra, tot seguit Puigcercós plega de Conseller, o el què és el mateix, s’aparta de primera línia de foc deixant Carod-Rovira a la picota i anuncia l’avenç congressual.

Sense ser-hi a dins ho escrivia el passat 17 d’octubre i me’n tornava a recordar a finals d’any. Hàbilment i a través de Xavier Vendrell, Puigcercós separava el dofí amb les vistes posades a mig termini per aquests comicis. A la Conferència Nacional no era previsible que les esmenes de Bertran prosperessin però sí que deixessin marcats els criteris de trencament. Fins i tot per un home temperamental com ell semblava estrany que durant tota la campanya no badés boca per a radicalitzar el discurs. És clar que mobilitzar l’electorat més radical, aquell que va fer arribar Esquerra als vuit diputats no era el seu objectiu, com tampoc ho era sortir de maneta amb Carod-Rovira i Ridao.

L’artificialitat dels resultats de 2004 li oferien una temptació immillorable per a què el fracàs i la vergonya deixessin Carod-Rovira tocat i enfonsat. No calia agafar protagonisme abans dels comicis. Amb una Esquerra Independentista ben organitzada i la fúria de la militància que encara no haurà minvat el mes de juny la derrota de Carod-Rovira està en safata i com a molt el deixaran acabar la legislatura com a Vicepresident. O potser ni això.

Estiguem atents aquests quatre mesos que el relleu està servit. Ja fa molt de temps que Puigcercós controla les Joventuts d’Esquerra i el territori i ara és una situació immillorable com perquè vulgui esperar més endavant. El què ho fa trist tot plegat és que Esquerra sigui incapaç de fer un relleu sense que sigui traumàtic.

[tafaneja-la]