Fa setmanes que circulant al voltant de la capital amb el límit de velocitat a vuitanta per hora em sobreprèn la sensació d’estar aturat amb el paisatge que es mou com en una pel·lícula antiga. Sembla que tots els vehicles avancem lligats en un enxarxat invisible ja que les nostres distàncies no es modifiquen ni per massa ni per massa poc. Tots a vuitanta avancem agermanats com en una desfilada de zombis, sense expressió, sense exaltació, sense vida, ben bé com en una fotografia facial del President. Circulant a vuitanta per hora es redueixen els accidents i la contaminació. No hi ha dubte. Si tots circuléssim a vint per hora encara n’hi hauria menys d’accidents i contaminació. I si prohibíssim els cotxes les xifres ja serien definitives. Encara que potser haurien de fer alguna inversió més en el transport públic.
divendres, 28 de març del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada