300iNO+

Parlava avui amb un company intel·ligent, coherent, espanyol, molt observador i que procura sempre aportar una important dosi d'objectivitat a les seves anàlisis, sobre una hipotètica independència de Catalunya. Ho feia en un fòrum digital on hi participen activament uns quaranta individus amb certa freqüència. De fet, el debat que hi havia engegat no el tenia amb ell sinó amb altres membres de la llista de correus. Com sol passar hi havia opinions per tots els gustos i afirmacions i respostes i interpretacions i tòpics quan aquest company que havia estat callat fins aleshores m’escriu “Desengáñate Pere, si realmente los catalanes quisierais la independencia, ni vuestro gobierno, ni nuestro gobierno, ni la comunidad internacional lo podrían evitar. En otros estados o en la España de Franco estas cosas se reprimían y nadie decía nada, pero ahora ¿imaginas a España o a cualquier otro estado occidental sacando los tanques a la calle o negando la evidencia? Déjate de discutir en este foro, déjate de mirar hacia el sur y convence a los tuyos. Sólo os queda ser mayoría”.

El Facebook que dóna per a moltes coses m’ha inspirat a crear el 300iNO+ amb la clara intenció d’aglutinar, per sobre de sigles i colors, persones que decididament vulguin assolir la independència abans de cinc anys. Que vulguin deixar de commemorar aniversaris per a passar a celebrar-los. Persones que es puguin dirigir als regidors del seu municipi, siguin de la força que siguin, per aprovar una proposta d’independència alhora sense que depengui d’interessos particulars i partidistes. Persones que puguin fer força abans d’unes eleccions per a demanar al seu representant que mostri de forma expressa la seva voluntat independentista, sense divagacions, sense millores de l’autogovern, sense millor finançament, sense negociació. Portarem 300 anys amb diferentes tonades, però la mateixa lletra.

En 24 hores el grup ha aconseguit 260 adhesions. No hi pot faltar ningú. La descripció del grup diu així:

“Amb mala llet o amb bones paraules la resposta és sempre la mateixa: NO. No cal insistir més. Per esgotament i avorriment, marquem un termini, calendaritzem l'acció:

Durant 300 anys Catalunya haurà viscut subjugada, sotmesa, ignorada, menystinguda, prejutjada, il·lusionada a voltes, molt poques, desencisada, agitada, en guerra, en calma, en revolta i mobilitzada, però també apàtica, emprenyada i volta apàtica, amb monarquies absolutistes i amb monarquies engalanades, amb règims tirans, amb dictadures, amb democràcies partitocràtiques, amb períodes republicans, amb estires i afluixes, negociant, explicant-se, intentant fer-se entendre, fent proselitisme, acceptant autonomies i provant federacions i confederacions, amb propaganda en contra, rebent pals i mentides i abraçades de Judes, rebent promeses que s’incomplien i acusacions d’insolidaritat.

Durant gairebé 300 anys Catalunya ho haurà provat del dret i del revés, sempre amb constància i bona predisposició i no haurà aconseguit mai més que engrunes i males mirades. Per activa i per passiva, amb insults o amb bons gestos, portem molt de temps escoltant les mateixes paraules.

Arriba l’hora de tensar el discurs i dotar-nos de munició. Arriba l’hora de que la unitat popular passi al davant del joc polític i s’organitzi per assolir la independència abans de l’aniversari de la caiguda de Barcelona i Cardona a mans dels borbons. Ens ho devem i ho devem a tants i tantes que han deixat la pell per defensar la nostra identitat. Sinó no ho veurem mai. Si no hi posem data ens trobarem ancians esperant una bona nova que mai no arriba.

La voluntat és civil, aglutinadora i no excloent. No és contra ningú sinó a favor nostre. La data, 300 anys després.”

Us convido a participar-hi.

Sant Ignasi 2.0

Conscient de que cada vegada em costa més escriure amb regularitat a La muntanya russa, enceto el bloc Sant Ignasi 2.0 amb la intenció de que les imatges facin poc necessàries les paraules. La càmera del mòbil i la voluntat de retratar al voltant de Sant Ignasi de Loiola, de la Plaça Sant Ignasi, dels voltants de Sant Ignasi i de la gent de Sant Ignasi. Espero que us agradi.

Facebook: el joc dels miralls

Fa relativament poc escrivia de la descoberta que havia fet del univers de les webs dinàmiques i participatives, que per moments conceptualment semblaven apèndixs del món blocaire. El Facebook era una eina amb un munt de funcions que entrava en el meu imaginari 2.0 gairebé de la mà de Twitter. En tots dos casos poc més vaig fer que navegar una estona, xafardejar, ullar, tocar i remenar, però l’entusiasme em va durar poc i després de deixar els meus perfils enllaçats a les actualitzacions de La muntanya russa només hi vaig tornar molt de tant en tant.

Hores d’ara no sé si en el seu moment no hi vaig parar l’atenció necessària o si s’hi han anat afegint aplicacions i utilitats noves però no existeix estona morta davant l’ordinador sense que entri al Facebook a fer una partideta de pòquer, a llegir que fa la gent, a pujar-hi quatre fotos, a buscar gent coneguda o a deu mil coses més. En poc temps el Facebook s’ha convertit en un estàndard. Això és una bona notícia però també té els seus riscos.

En el darrer sopar de Mensa a Casa Jaume ho comentava un comensal que segurament feia més temps que no pas jo que era assidu a l’eina: el Facebook fa públiques les amistats, els comentaris, les simpaties, els missatges, la vida privada, les relacions, les edats, els aniversaris,... i tots plegats ho hem assumit amb una naturalitat sorprenent o encara no ens hem adonat d’aquesta situació.

La perillositat rau en pensar que a Facebook ets invisible no només per amb qui interactues sinó amb la resta d’usuaris com si fos un xat qualsevol quan en realitat és més equiparable a les relacions convencionals amb l’agreujant de portar un cartell penjat al coll amb el currículum, amb l’històric, amb fotografies, edats i experiències. I com si l’invent no fos perillós per ell mateix, hi hem d’afegir molts usuaris que no són conscients del protocol d’actuació i actuen de manera irresponsable per desconeixença. Anant pel carrer et pots amagar un pet, al Facebook queda registrat, sonoritzat i amb una foto tèrmica per poc que et descuidis.

Una excel·lent eina si tots prenem consciència de ser en un joc de miralls.

La Bagesfera vegeta, visca la Penedesfera

Ja tinc reservats els propers 13 i 14 de juny per assistir a unes jornades, les de la Penedesfera, que prometen qualitat, compromís i diversitat per com, si més no sobre el paper, mostrar-se com a referent de les jornades locals i regionals que es van organitzant arreu del país. I dic això amb una certa agror a l’estómac, agror sens dubte egoista, per com la Penedesfera ha sabut treballar per a oferir actes del perfil 2.0 (o haurem de començar a parlar del 3.0?) combinats amb d’altres de promoció de la terra i de caire gastronòmic.

Es nota que els blocaires de la zona s’hi ha abocat i que han treballat amb temps, col·laborant, amb implicació i entusiasme i tot i que la majoria de la informació m’ha arribat a través de Daniel Garcia Peris és evident que la Penedesfera i les seves jornades no es poden entendre sinó és en una acció conjunta de la comunitat.

I és això, aquest compromís i aquesta implicació la que em provoquen l’agror que escrivia abans, aquesta enveja sana de veure com més d’una vintena d’empreses, organitzacions i institucions donen suport a les jornades i comparar-ho amb l’acció que es va dur a terme al Bages, potser de forma precipitada, que va derivar en un portal patrocinat, una promoció excel·lent pel que fa al grau d’implicació dels mitjans convencionals locals, però unes jornades que no van mobilitzar ja no el públic general, sinó més greu, van fer que blocaires que havien assistit a tertúlies radiofòniques a lluir la regidoria ni apareguessin en escena com a espectadors cap dels tres dies, d’altres que ja ni es van molestar a seguir-ho, per no parlar del grau d’implicació en l’organització que va derivar en que tant Joan com jo acabéssim esllomats, decebuts i sense ganes de fer gairebé rés més.

Creia honestament que malgrat l’activitat blocaire té molt d’onanisme i de tancament les jornades serien una magnífica oportunitat per a conèixer-nos i intercanviar experiències i coneixements. Però em vaig equivocar. Quan fa gairebé dos mesos de la darrera de les jornades puc dir que la Bagesfera vegeta. Que el portal funciona perquè s’actualitza automàticament. I que si hi ha noves incorporacions no són tant per pertànyer a una col·lectivitat sinó per a promocionar el bloc. A ningú se li pot exigir compromís ni sacrifici i és per això que aquests dos valors tenen la importància que tenen en la nostra societat. Des d’aquí vull felicitat els companys de la Penedesfera per un cartell d’actes que fa trempar i per la implicació que s’hi respira. Ens veiem a Gelida a mitjans de juny.

Llista de medis pública

Com que alguna vegada ja m’han demanat permís per a aprofitar els botons que hi ha a La muntanya russa tant de medis (que he actualitzat fins a arribar-ne a setanta-un) com de Casals Catalans a l’exterior poso a la distància d’un correu electrònic l’arxiu amb l’HTML tant d’una com altra filera de botons de manera que a qui interessi afegir-ho al seu bloc o web només m’ha d’escriure un correu sol•licitant un arxiu o tots dos i ho enviaré tant aviat com pugui. D’aquesta manera estalviarem una feina que és tonteria de repetir si ja l’he realitzat jo i ajudarem a millorar l’accés als medis. L’enllaç a La muntanya russa ja serà cosa de cadascú (és broma).

La muntanya russa vers Mediaclic

Dimecres amb Marc vàrem trobar-nos amb Diego Arcos que és el President del Casal Argentí de Barcelona [i II] per a parlar de diversos temes relacionats amb la comunicació, la publicitat i Internet. Com a deferència vers nosaltres ens trobàrem a la Cerveseria de la Universitat ja que veníem d’una reunió propera i després havíem d’anar també per allà a prop a tancar una jornada que va semblar una gimcana per Barcelona. Diego és un argentí intel•ligent, educat (de fet, gairebé tots els argentins i argentines que conec ho són) i amb una loquacitat moderada pel temps que porta a Catalunya. A més d’ocupar-se de la feinada de representació i gestió del Casal té temps per fer virtual aquesta comunitat tant real al nostre país a través dels dos portals i també ho procura amb tots i cadascun dels grups estrangers que conviuen a Catalunya a través de l’Immi.cat.

De les visites que ens van ocupar el dia em va sorprendre comprovar que fins en tres ocasions va sortir La muntanya russa a la conversa amb un coneixement molt anterior a la preparació de la visita. Vull dir que no va ser la típica curiositat d’última hora de quan hom vol fer un informe de la persona amb qui t’has d’entrevistar a partir d’una busca ràpida al Google. L’Immi.cat a més de comptar amb les comunitats estrangeres de Catalunya també compta amb un apartat dels Casals Catalans a l’exterior (a més de les interiors però que no són governades per la Generalitat de Catalunya) i quina va ser la meva sorpresa quan vaig comprovar que per a fer aquesta secció es van fixar en el reguitzell de botons que tinc a la dreta del bloc a baix de tot per afegir-los al portal.

Més d’hora amb Marc havíem presentat Mediaclic a Jordi Iparraguirre i a Irene Cabrera, Director General i de Comunicació respectivament de la Fundació puntCat i ens havíem trobat que a l’hora de mostrar els catàlegs Jordi va confessar haver-ne vist la pre–impressió unes setmanes abans quan l’havia presentat il•lusionat a La muntanya russa. Tot i que a Joan, que és qui porta la imatge a Mediaclic, no li va semblar gaire bé que pengés el catàleg perquè diu que talla el factor sorpresa (cas de Jordi de la Fundació puntCat) crec que també està bé que els lectors del bloc que potser mai visitaré professionalment puguin compartir la nostra il•lusió pels petits avanços.

La tercera visita que per prudència no puc avançar encara es va produir en gran part (no tota) pel coneixement que tenien de mi a través de La muntanya russa. És innegable que La muntanya russa i Mediaclic s’aniran enllaçant en el futur i tot i que inevitablement hauré de ser més curós en algunes entrades que una vegada escrites em semblen un pèl vanitoses (aquesta mateix), no rebaixaré el to quan escrigui de política o de qualsevol altra cosa. Perquè al cap i a la fi que personalment pensi d’una manera no m’incapacita per a ocupar-me de la meva feina amb professionalitat, i ocupant-me de la meva feina amb professionalitat puc tenir una opinió personal de les coses.

Per cert, Marc és qui porta les consultories d'imatge i comunicació i qui s'ocupa d'assessorar en els temes contractuals.

Servei a les capçaleres

Tot i que aquests primers dies de treball a Mediaclic ens estem trobant amb moltes visites més de caire informatiu que no pas d’interès comercial comencem a notar simptomatologies que són pròpies d’alguns clients i que no afecten ben bé qui vol fer publicitat sinó qui acull la publicitat. Aquesta darrera setmana hem visitat sis mitjans informatius digitals que volen estructurar la seva activitat comercial. Evidentment no toca fer públic de quins mitjans es tracta no perquè sigui un descrèdit intentar vertebrar l’amortització de la inversió inicial i cobrir les despeses estructurals, oi més quan es pretén professionalitzar el servei per oferir una millor informació a l’usuari, sinó per discreció professional, però algun d’ells és prou conegut en el medi convencional.

En aquests casos Mediaclic ofereix als mitjans l’elaboració d’estudis de comunicació, imatge i marca digitals en forma de consultories de diagnosi i evolució, el treball i seguiment tècnic sobre mateix de l’edició digital fomentant les eines de control i seguiment dels baners per a oferir garanties i llistats als anunciants i finalment canals de promoció paral•lels i alternatius a l’anunciant tipus per a fomentar l’ús de la capçalera digital i augmentar-ne les visites.

Tot plegat s’ha de fer amb molta imaginació i creativitat però també cal una gran dosi de sistematologia tècnica, financera i comercial. Dues persones són les que s’ocupen de les consultories a Mediaclic. Una per les que afecten a la part comercial i de la comunicació i l’altra per les d’imatge i marca.

Més etiquetes i fi de correus

Alguns celebraran que a partir d’avui no enviaré més correus notificant les noves entrades al bloc. Sóc conscient que això farà baixar les visites ja que fa de recordatori però crec que en general hi ha prou eines per a seguir els moviments de La muntanya russa. Encara que no ho sembli destriar les adreces a qui enviar les novetats em porta estona i pot molestar a més d’un que per no fer un lleig no em retorna resposta per a que l’esborri. Crec, a més, que quan aquests apunts s’actualitzen a twitter, a facebook, als blocs ciutadans i al portal de la bagesfera, a més de tenir la possibilitat d’introduir l’adreça de correu electrònic a la boca del feedburner que hi ha a sota dels enllaços, existeixen prou canals per assabentar-se com perquè a sobre enviï correus de recordatori.

Paral•lelament a això afegiré dues o tres etiquetes transversals perquè en moltes ocasions m’he trobat que el ventall encara no cobria les meves urgències classificatòries. Per una part encetaré una etiqueta referent al Medi Ambient i una altra referida al Territori que inclourà temes referents a la vertebració i a les infraestructures bàsicament. Possiblement afegeixi també una etiqueta de seguiment als missatges de Mediaclic amb la intenció de compartir les il•lusions, les ànsies i les pors que pugui tenir. Finalment canviaré l’etiqueta categòrica de Blogosfera per 2.0 per a fer-hi cabre tots aquells apunts que facin referència també a les eines que existeixen a la xarxa per a socialitzar els nostres pensament.

Catàleg de Mediaclic

Vaig comprometre’m a intentar no escriure de Mediaclic a les pàgines de La muntanya russa però aquesta darrera setmana he estat abduït per la novetat fins a anar una mica distret de les darreres notícies d’actualitat. I de fet, més que de Mediaclic, aquest és un apunt personal, una nota al marge de la meva activitat professional que visualitza la part més lúdica de la meva feina. És per això que dos dies abans que el tingui a les mans us vull fer partícips del catàleg que m’ha d’acompanyar a les visites. Ho faig perquè m’agrada molt i per presumir de Joan, el dissenyador que està al servei dels nostres clients. He tingut descuidat el bloc un parell de dies perquè hem estat embolicats en la configuració d’ordinadors, impressores, programes i demès. Em comprometo a que no tornarà a passar. Mentrestant us enganxo la coberta del catàleg a dalt i l’interior del catàleg a baix amb la possibilitat d’estendre’ls fent clic a sobre. Amb protecció, això sí.

No és un intercanvi...

Passa que si no hagués mencionat La muntanya russa en un apunt segurament hagués tardat més temps a trobar aquesta persona que signa com a Siono i que escriu català com si parlés argentí a cau d’orella. Passa que si l’autora hagués fet amb aquest bloc la crítica incòmode que pretenia fer en general quan va encetar el seu per a mi seria molt més fàcil fer el que vull fer avui que no pas ara després de sentir (mai ho he dit, però parlo i sento quan escric i llegeixo) adulacions i veure com de la nit al dia passo de ser un desconegut a ocupar un espai a la seva dreta.

Avui pujaré el Siono a l’apartat d’individuals completant la desena. I ho faig avui perquè ella em va citar, sens dubte, però no perquè m’hi senti en deute ni perquè vulgui creure que hem de fer un intercanvi d’enllaços, sinó perquè si no m’hagués citat segurament no l’hagués conegut fins més endavant. Però com que sovint estic “un pel massa insistent amb controlar públicament el seu (per meu) bloc en quant a popularitat i visites”, doncs repassant les meves visites diàries vaig descobrir un origen desconegut que em va acompanyar fins a una renglera d’ampolles d’Absolut. Però que ningú dubti que més tard o més d’hora, per una trobada casual o per una busca desesperada, el Siono hauria acabat a la cartel·la dels fotografiats. Ha estat avui i millor avui que demà.

Siono és un bloc de crítica a blocs que és implacable quan creu que ho ha de ser i dolç quan una cosa li agrada, però que sempre és fresc, ofert i natural. Imaginar la seva autora és pensar en algú que riu mentre llegeix i gaudeix mentre escriu, que té una empatia desbordant per a situar-se en el moment en que el blocaire executa i viure amb ell les seves emocions, les seves indignacions i els seus raonaments. Siono més que blocs retrata blocaires i ho fa d’aquella manera d’aspre dolçor del suc de llimona amb sucre.

Des d’aquí li agraeixo la menció i el reconeixement perquè m’alimenta aquella vanitat sana de pensar que és millor ser ben llegit que molt llegit i perquè d’una altra manera hauria passat més temps fins a trobar-la i hauria d’haver estat més estona per llegir-me els seus tenaços escrits endarrerits.

Neix Mediaclic, comunicació digital

Avui al final ja m’he donat d’alta d’autònoms i es pot dir que Mediaclic queda constituïda com a central de medis digital amb la vista posada en el mercat català i en la premsa digital catalana. És clar que segons les demandes pot traspassar fronteres i també buscar suport publicitari allà on sense ser un mitjà digital es generi trànsit, però l’esperit de Mediaclic és utilitzar la metodologia comercial convencional per oferir una publicitat digital lligada a un contingut elaborat. Les enquestes afirmen que en el nostre país més d’un quinze per cent del consum d’informació política es fa a través de la xarxa, que la meitat de la població s’hi connecta freqüentment, que segons l’OJD els deu primers mitjans en català apleguen més d’un milió i mig d’usuaris únics al mes i que ja existeixen vint capçaleres auditades per aquest mateix òrgan.

A més, però no només, la xarxa ofereix un usuari professional, jove i amb un cert poder adquisitiu i la seva publicitat és dinàmica, mesurable i interactiva. De forma modesta, Mediaclic neix amb vocació de suport als mitjans digitals i amb la voluntat de popularitzar-los, fomentar-ne l’ús i fer possible l’obertura a clients que busquen formes imaginatives d’arribar a l’usuari final.

A banda d’actuar com a central de mitjans, Mediaclic oferirà serveis d’arrodoniment de campanyes multisuport, estudis de publicitat multicapçalera, complementació publicitària a través de la web, creació i disseny de campanyes publicitàries, adaptació de webs convencionals a webs comercials, posicionament de la web en els cercadors, elaboració de consultories publicitàries i d’imatge així com fórmules imaginatives de penetració a la xarxa.

Mediaclic es constitueix com un ventall de serveis digitals en xarxa, utilitzant els mètodes de proximitat convencionals per oferir un producte potent, modern i innovador. Com que La muntanya russa s’escapa una mica de tot això a partir d’ara canalitzaré la informació de Mediaclic per les seves vies. Permeteu-me però que avui no hagi volgut amagar la il·lusió i per aquesta vegada us n’hagi fet partícips.

Osona.com, 8 d'abril de 2008.
3cat24, 8 d'abril de 2008.
Naciódigital, 8 d'abril de 2008.
Diari de Mataró, 8 d'abril de 2008.
Directe.cat, 9 d'abril de 2008.
Comunicació21, 9 d'abril de 2008.
Ràdio Catalunya, 9 d'abril de 2008. (segona part)
El Singular digital, 10 d'abril de 2008

Jornada sobre Premsa Digital a Vic

Avui al matí he assistit a la Jornada sobre Premsa Digital que el Grup Nació Digital ha organitzat a l’edifici El Sucre de Vic amb la presència de Lluís Foix com a principal conferenciant i una taula rodona moderada per Jordi Font, del GND, amb Saül Gordillo, de l’ACN, Núria Coma, telemàtica aplicada a l’educació i Carlos Scolari, de l’UVic. Tot i ser un matí laborable l’acte ha estat assumit pel públic com una jornada de treball i la seva presència ha estat notable.

Com no podia ser d’altra manera Lluís Foix ha fet una conferència molt interessant destacant sincerament la importància i la potència que tenen els mitjans digitals vers els convencionals, assumint que és una opció tant de futur com amb un present inqüestionable i ha mantingut animat el debat amb enunciats enigmàtics que ha deixat sense respondre durant molta estona. Em quedo quan ha volgut apostar a tall de provocació per eliminar la Facultat de Periodisme, quan ha prioritzat la llibertat que ofereix la informació de la xarxa per sobre de la seva veracitat, quan ha confessat que no llegeix els comentaris que li fan als seus escrits digitals per no haver-los de contestar i que més tard ha quedat desmentit quan ha mencionat un comentari curiós que li havien fet i quan ha confiat en la selecció natural perquè triomfi allò excel•lent que es presenta a la xarxa.

Entremig hi han hagut intervencions del públic molt insistents amb l’escombraria que segons ells hi ha a internet i les paranoies que s’hi aboquen en el típic debat cansí de voler parcel•lar la xarxa i extrapolar-hi els models de comportament humà convencional repetint-ne els errors. Les intervencions posteriors de Gordillo, Coma i Scolari han versat sobre les seves diferents àrees de treball però tot i així Foix ha continuat aclaparant les mirades, atencions i la majoria de preguntes que s’han centrat en els fronts que havia deixat oberts durant la seva conferència.

Ha estat un matí profitós i interessant que m’ha permès saludar coneguts reals i digitals i felicitar Saül per la seva recent paternitat i Miquel Macià per una molt bona jornada.

Enllaços de Feevy

El dilluns explicava el meu descobriment de Feevy i afegia que l’havia configurat per oferir l’apartat d’opinatori polític bagenc que s’actualitzava automàticament amb les tres darreres entrades d’un grup de deu blocs que havia punxat. Fins i tot m’havia ofert a que si m’havia descuidat algú m'ho fes saber. La única condició era que el bloc anés signat per una persona real o un partit, o sigui que no fos anònim ni utilitzés pseudònim. Com que només se’n visualitzen tres alhora tot seguit ofereixo la llista dels deu blocs que he punxat fins ara per a què s’indexin automàticament.

Seguint el mateix ordre que m’ofereix Feevy són ‘De mica en mica’ de Jordi Masdeu, ‘Inquietuds’ d’Anna Pons, ‘De Suïssa estant’ de Ramon Boixet, ‘Penyagolosa’ de Josep Lluís Gozalbo, ‘GIS’ del Grup Independent de Súria, ‘el blog del Marañón’ d’Albert Marañón, ‘Ara li fan el mànec’ de Ramon Marquillas, ‘Ciudad e Innovación’ d’Alain Jorda, ‘Oriol Puig’ i ‘Blog de Jonatan Triviño’. Només apuntar que les actualitzacions no són sempre ràpides i que pot ser normal que entremig tardi alguna hora a actualitzar-se.

Primer trimestre de l'any

A la conferència de la Bagesfera i en el sopar posterior Marc Vidal va apuntar amb innecessària modèstia que l’antiguitat del bloc és un valor molt a tenir en compte a l’hora de valorar les visites diàries ja que és més conegut entre els navegadors habituats i hi ha més paraules que entren en el joc de la indexació dels cercadors. És per això que a mida que passen els dies es pot apreciar que el número de visites provinents dels buscadors augmenta i de la gent que accedeix al bloc de manera directe també. Fa poc més de mig any des del passat onze de setembre i tot i que La muntanya russa és relativament jove aquestes dinàmiques que apuntava Marc Vidal ja es comencen a notar.

Totes les estadístiques que apuntaré estan extretes del Google analytics que tot i que dóna uns resultats significativament més baixos que els contadors convencionals m’ajuden a assegurar unes dades que no pequin per excés. Des de l’u de gener fins al trenta-u de març La muntanya russa ha rebut un total de 6.179 visites provinents de 2.425 usuaris únics que han generat un trànsit de 10.466 pàgines vistes. Fent la mitjana es desprèn que cada visita genera 1,69 pàgines vistes i que cada usuari ha visitat el bloc 2,55 vegades aquest trimestre. Les mitjanes diàries són 67,90 visites, 26,65 usuaris i 115,01 pàgines vistes. El dia que el bloc va rebre més visites va ser el quatre de març coincidint amb l’entrada ‘Les eleccions de la CUP’ amb 167 visites i el dia que en va rebre menys va ser el 23 de març en ple diumenge Sant després de la Vetlla Pasqual amb 17 visites.

De totes les visites rebudes un 36,51% van ser visites d’usuaris nous i la mitjana de temps de cada visita es va situar en 2:50 minuts. Els visitants van arribar de 34 països diferents essent Catalunya amb 5.498 visites, Espanya amb 335, Estats Units amb 52, Holanda amb 47 i Suïssa amb 41 les que van generar més trànsit. Els escrits que de manera independent es van visitar més durant aquest primer trimestre d’any són per aquest ordre ‘Una poca-soltada a la Catosfera’, ‘Catalunya no és Kosovo’, ‘L’inici de la fi de Carod-Rovira’, ‘Les eleccions de la CUP’ i ‘Xirinacs també a Sant Joan de Vilatorrada’.

Aquestes xifres ja són prou significatives per veure tendències, preferències i gustos i es d’agrair que un 63,49% de les visites siguin de repetidors ja que m’ajuda a visualitzar una certa fidelitat de qui entra a La muntanya russa. Ja m’he mirat prou el melic. No ho tornaré a fer fins el mes de juliol per traslladar-vos les dades del segon trimestre de l’any com si fos la declaració de l’IVA o l’IRPF.

Enllaçant Feevy

Feia dies que buscava la manera de tenir enllaçats els blocs polítics de la comarca sense que fossin les típiques etiquetes que utilitzo més avall pels blocs que m’agraden, els programes d’utilitat, els mitjans i els casals catalans. Volia que els darrers apunts s’actualitzessin de manera automàtica i que mostressin una breu introducció de les darreres novetats de la bagesfera política. És clar que tot plegat no havia d’ocupar massa espai ni ser desagradable a la vista.

Casualment navegant per Girona, per la blogosfera Convergent, pel bloc de Jordi Xuclà en concret, he descobert Feevy. Ja he dit moltes vegades que vaig descobrint poc a poc noves eines de la xarxa i tot i que imaginava que hi hauria alguna utilitat que cobrís la meva necessitat mai m’havia posat a buscar-la seriosament. Feevy permet enllaçar tants blocs com es vulgui i mostra les darreres actualitzacions que s’hi produeixen. Després tries quin número de les darreres actualitzacions vols mostrar i com en la majoria de programes d’aquest estil presenta un HTML que enganxes on vols que aparegui.

En el cas de La muntanya russa he triat blocs bagencs de caire polític sense distincions ideològiques sempre que anessin signats pel seu autor. Per ara n’he punxat una desena i es mostren les tres darreres actualitzacions. A mi m’anirà bé per tenir una referència ràpida del que s’escriu a nivell polític al Bages i espero que tots hi trobem la nostra utilitat, des dels enllaçats fins als lectors. Com no podia ser d’altra manera la meva referència principal ha estat la Bagesfera però si m’he descuidat algú prego que m’ho faci saber.

I a l'endemà, el descans

Si hem de ser autocrítics les Jornades de la Bagesfera no han tingut el ganxo general que esperàvem (que esperava). Tot i contant que a cadascun dels tres divendres i sumant la participació presencial amb la digital ens hem mogut entre els seixanta i setanta espectadors per jornada el cert és que el públic bagenc que a priori era a qui anaven dirigides les conferències no s’ha mobilitzat com hauríem volgut. També és cert que hem tingut poc temps per a respirar i donar-nos a conèixer i que tot i l’esforç de difusió que s’ha fet des dels mitjans locals no podem oblidar que ens vàrem reunir per primera vegada el passat onze de gener, o sigui, fa menys de tres mesos.

A la part positiva, però, queda l’experiència personal d’haver conegut i aprofundit en la relació amb persones que d’altra manera només coneixeríem a través de la pantalla de l’ordinador, d’haver-los escoltat, d’haver-ne après i d’haver departit en els sopars posteriors que hem fet després de cada una de les jornades. La complicitat que s’aconsegueix en aquests casos és d’aquelles que es recorda en els anys i que ens ajuda com a blocaires a situar-nos respecte la Catosfera i la informació digital catalana.

Ara arriba el descans després d’haver superat l’objectiu de fer-nos visibles en el món no digital i fer-nos coneguts en el món digital. Entremig queden xerrades que ens han ajudat a conèixer-nos entre els blocaires del Bages i descobrir persones com Saül Gordillo, Marc Vidal, Jordi Font o Mònica Sellarès. També hem descobert com les institucions del Bages i de la xarxa ens oferien suport des del primer moment. Ara queda que ens puguem reunir per a fer balanç i extraure tot el que de positiu ha suposat per a mantenir-ho en el futur i incidir per a fer millor allò que no ens ha sortit tant bé. Moltes gràcies a tots.

Clausura de les Jornades amb els mitjans digitals

Aquest divendres arribem al final de les Jornades de la Bagesfera amb una taula rodona sobre mitjans digitals que promet ser esclaridora quant al futur que espera a la xarxa com a subministradora de continguts informatius. Els mitjans convencionals en alguns casos encara amb certa lentitud estan adaptant les seves webs amb desconfiança cap a una superfície de comunicació que la viuen més com a competència que com a complement del seu suport habitual. Poc a poc això va canviant i comproven que la xarxa permet una flexibilitat i una rapidesa com cap altre suport ofereix.

Divendres a les vuit del vespre a l’Auditori de Caixa Manresa de la Plana de l’Om assistirem a un debat entre Antoni Aira de Singular Digital, Mònica Sellarès de Tribuna Catalana i Jordi Font de Nació Digital que ens permetrà situar-nos en el panorama actual del que són els mitjans únicament digitals, quins són els handicaps a superar, els avantatges i els inconvenients d’aquesta superfície com a plataforma comunicativa i el perquè d’una línia editorial tant marcada en el nínxol comunicatiu català.

La Jornada serà oberta a tothom i també podrà seguir-se des del portal bagesfera.cat. Esperem que aquesta darrera jornada pugui ser la més participativa ja que toca un tema més generalista que les dues anteriors.

Flaixos d'una cuca de llum

Des de 2006 que Tondo Rotondo escriu amb molta freqüència el seu bloc tarragoní. No recordo gaire bé com vaig arribar a ell o si va ser ell que va arribar a mi però va ser molt a l’inici de La muntanya russa. El seu estil desenfrenat, activista, coherent, multitemàtic i sobretot el seu compromís amb tot el moviment de la ciutat emmurallada em van atreure de seguida i ens vàrem intercanviar enllaços sens dubtar-ho. A part d’això és un volta blocs incansable i tant me’l trobo per aquí, com per allà, com per més enllà sempre amb una actitud total de blocaire 2.0 convençut, o sigui, d’aquells que consumeix i participa. Avui ha marxat de vacances però abans ens ha deixat una llista increïble de blocs per a qui no tingui la sort de sortir. El dia que m’organitzi el Bloglines n’ocuparà un lloc preferent.

Spam a La Tafanera

Exceptuant dues ocasions anteriors quan feia poc temps que em movia per la xarxa participativa, no sabia ben bé la utilitat de moltes webs 2.0 i vaig provar com funcionava, dels darrers trenta apunts de La muntanya russa n’he pujat set a La Tafanera i sempre quan he cregut que podien aportar alguna cosa al debat general. La veritat és que repassant avui el meu perfil de tafaner m’he adonat que ja des del quart apunt que vaig enviar he rebut vots negatius per spam.

El darrer fins i tot ha generat un debat de comentaris al mateix espai sobre què és spam i sobre què no i és curiós de veure com s’ha anat enfilant la cosa arribant al punt que quatre vots negatius (que és una xifra considerable per comparació) conviuen amb catorze de positius (que també és considerable per comparació). Prenc nota sobretot dels vots negatius i em comprometo a no pujar rés més a La Tafanera però voldria deixar apuntades unes quantes coses al respecte.

Les primeres respecte a la naturalesa de La Tafanera i a la filosofia de la seva utilització. La Tafanera és una eina de promoció de notícies o escrits que interessen a algú i creu que poden interessar a més gent. Si jo escric un apunt al meu bloc ho faig perquè crec que és un tema interessant que pot interessar algú, sinó no ho escriuria. És lògic doncs que un cop escrit sigui el primer a enviar-ho a La Tafanera. Jo mateix sóc conscient de quins apunts són susceptibles de ser tafanejats i quins no. També puc estar equivocat i per això ja hi ha vots negatius que valoren les notícies com a intranscendents, com a sensacionalistes o com a errònies. El cert és que d’aquests set apunts enviats conscientment (sense ser de prova) he obtingut una mitjana d’onze vots que no crec que sigui la votació normal d’un apunt irrellevant.

Les segones per comentar que podria haver aprofitat que La Tafanera permet crear múltiples perfils o que em podria posar a enviar notícies sense cap mena de criteri per colar entremig apunts del meu bloc i baixar aquest percentatge que sembla que em delata. No ho vaig fer ni ho faré. Perquè no m’agrada, no en tinc necessitat, no crec que s’ho mereixin la majoria de tafaners i per respecte als gestors del promotor de notícies algun dels que conec personalment.

Entenc que un vot negatiu per spam s’ha d’aplicar quan algú envia tots i cadascun dels seus apunts i ho fa sense criteri ni contenció empès per la febre de les visites, però no poden ser utilitzats com a eines de repressió inflexible. Em pregunto quin grau d’intransigència han de tenir aquestes persones voltant pels carrers de les seves ciutats quan amb una eina d’utilitat pública com La Tafanera actuen amb tanta gelosia. Envio aquest apunt com a darrer i us deixo amb la vostra joguina.

[tafaneja-la]

L'equador de les Jornades

Avui hem creuat l’equador de les Jornades de la Bagesfera amb la xerrada de Marc Vidal que sota el títol “Blocs, l’escenari d’una revolució” ens ha introduït a l’experiència sociològica que suposa i pot suposar més que el bloc totes les eines digitals participatives. Des de l’amenaça que suposa per a les estructures definides fins a l’apropament a una mena de democràcia semblant a l’anarquisme, passant per anècdotes i experiències de tota mena, Marc és un pou sense fons de continguts. És clar que s’han tocat temes econòmics i polítics, com no podria ser d’altra manera, però també informatius, antropològics, publicitaris i, fins i tot, de ciberactivisme.

Després de la Catosfera de Granollers era la segona vegada que coincidia amb Marc, però la primera que em donava l’oportunitat de dialogar-hi. Al sopar de Las Vegas de després en un grup reduït hem pogut gaudir d’una bateria inacabable de vivències, anècdotes, projectes i records. No es fa estrany doncs que Marc sigui el blocaire en català més visitat.

Intentaré penjar demà la seva conferència a la dreta. Mentrestant vull recordar que la propera jornada versarà sobre els mitjans digitals amb una taula rodona que hauria de ser d’interès de tothom qui vulgui saber com es mou el panorama informatiu actual i cap a on anirà la comunicació futura de Catalunya.