dilluns, 6 d’octubre de 2008

Facebook: el joc dels miralls

Fa relativament poc escrivia de la descoberta que havia fet del univers de les webs dinàmiques i participatives, que per moments conceptualment semblaven apèndixs del món blocaire. El Facebook era una eina amb un munt de funcions que entrava en el meu imaginari 2.0 gairebé de la mà de Twitter. En tots dos casos poc més vaig fer que navegar una estona, xafardejar, ullar, tocar i remenar, però l’entusiasme em va durar poc i després de deixar els meus perfils enllaçats a les actualitzacions de La muntanya russa només hi vaig tornar molt de tant en tant.

Hores d’ara no sé si en el seu moment no hi vaig parar l’atenció necessària o si s’hi han anat afegint aplicacions i utilitats noves però no existeix estona morta davant l’ordinador sense que entri al Facebook a fer una partideta de pòquer, a llegir que fa la gent, a pujar-hi quatre fotos, a buscar gent coneguda o a deu mil coses més. En poc temps el Facebook s’ha convertit en un estàndard. Això és una bona notícia però també té els seus riscos.

En el darrer sopar de Mensa a Casa Jaume ho comentava un comensal que segurament feia més temps que no pas jo que era assidu a l’eina: el Facebook fa públiques les amistats, els comentaris, les simpaties, els missatges, la vida privada, les relacions, les edats, els aniversaris,... i tots plegats ho hem assumit amb una naturalitat sorprenent o encara no ens hem adonat d’aquesta situació.

La perillositat rau en pensar que a Facebook ets invisible no només per amb qui interactues sinó amb la resta d’usuaris com si fos un xat qualsevol quan en realitat és més equiparable a les relacions convencionals amb l’agreujant de portar un cartell penjat al coll amb el currículum, amb l’històric, amb fotografies, edats i experiències. I com si l’invent no fos perillós per ell mateix, hi hem d’afegir molts usuaris que no són conscients del protocol d’actuació i actuen de manera irresponsable per desconeixença. Anant pel carrer et pots amagar un pet, al Facebook queda registrat, sonoritzat i amb una foto tèrmica per poc que et descuidis.

Una excel·lent eina si tots prenem consciència de ser en un joc de miralls.

5 comentaris:

Tondo Rotondo ha dit...

Una abraçada, Pere!

Pol ha dit...

Sí s'ha d'anar alerta però també és veritat que a l'hora de configurar el compte tens moltes opcions per delimitar el que els altres poden saber i veure de tu, i no només quan configures el compte, també quan públiques un video, unes fotos...
El que em crida molt l'atenció es el tema dels grups al facebook, en l'ambit de l'independentisme existeixen tots els grups que us pugueu arribar a imaginar i molts més, els quals poden tenir una funció de redimir la conciència d'alguns dels seus membres per la seva nul.la activitat política real. Resumint, que si estirat al sofà de casa et pots apuntar al grup més canyero et veurà molta més gent que si t'estàs tres hores empesquinant cartells.
I una darrera reflexió,si us poseu a buscar grups relacionats amb l'esquerra abertzale en trobareu ben pocs o potser cap, d'acord que tal com estan les coses per allà tampoc és questió de facilitar la feina a la guàrdia civil però potser tambè hi ajuda que desprès de tres hores d'enganxar cartells ja no necessites demostrar res.
I per evitar malentesos només em resta mostrar el meu absolut respecte pels militants actius de l'independentisme i que també formen part de grups del facebook.

Anònim ha dit...

El Mossad i la CIA esta darrere de tot el que és Facebook, estem tots vigilats

Pol ha dit...

No,ni el mossad ni la cia ni la guàrdia civil estan darrera el facebook, però en un moment donat els hi podria, o els hi pot ser, una eina útil.

Pol ha dit...

No,ni el mossad ni la cia ni la guàrdia civil estan darrera el facebook, però en un moment donat els hi podria, o els hi pot ser, una eina útil.