dijous, 27 de març de 2008

Viatge astral de Puigcercós a Manresa

Avui me les prometia dolces amb la visita de Puigcercós a Manresa esperant autocrítica personal, de partit i de país en un dia que començava amb monotemàtic al Periòdic i àmplia informació a tots els mitjans. Esquerra torna a ser notícia destacada (vull dir destacada de veritat, com en l’època del primer tripartit) gairebé des del diumenge de les eleccions i sembla que té visos de continuïtat, si més no intermitent, fins més enllà de juny. Curiosament el que d’inici semblava un perjudici cara la imatge del partit dia a dia canvia de aspecte positivant-ne el seu joc democràtic, que també tàctic i sovint demagògic, i la profunditat de militància que va apareixent.

Tot i així Puigcercós lluny d’abordar la situació del partit s’ha entretingut en un discurs de fa tres mesos valorant encara el procés de l’Estatut, la injustícia de les balances fiscals i la nova situació de Catalunya amb l’onada migratòria extracomunitària. He volgut esperar al final per comprovar si tota la conferència desembocava en el que realment interessava als assistents. Però no, la xerrada ha acabat de la mateixa manera que hagués acabat el 2006 o el 2004 amb un desenvolupament tronat, salvat a dures penes amb quatre anècdotes, i unes conclusions suades que no han aportat rés de nou al públic.

El mestre de la maniobra política (no ho critico, només ho constato) ha expressat la necessitat que els partits abandonin el tacticisme en clara menció a Convergència pel pacte de la Moncloa, ha alabat la societat civil catalana fins que ha reconegut el seu gran abast però el seu poc gruix, ha criticat el paper dels agents econòmics durant la negociació estatutària i ha incidit en la necessitat de fer-nos la immigració nostra. Del debat intern que viu Esquerra ni mitja paraula.

Després d’una hora de conferència ha semblat que estiguéssim veient i escoltant un holograma de Puigcercós. Talment com si l’original s’hagués quedat a Villarroel confabulant i a Manresa ens hagués arribat una imatge astral antiquada. Tot i que l’acte era obert al públic en general el debat intern d’Esquerra és obert gràcies en gran mesura als moviments tàctics del seu sector. Era com a mínim d’esperar alguna al·lusió al procés que està vivint el partit encara que fos per deferència als nombrosos periodistes locals presents.

7 comentaris:

Tondo Rotondo ha dit...

Suposo que no volen esvalotar més el galliner mediàtic...?

Pere Fontanals i Bosch ha dit...

Calia una cita, si més no. Donava la sensació que encara no havien passat les darreres eleccions.

rosalia ha dit...

jo no vaig assistir però, sense entrar a criticar polítics ni sigles de cap partit,
que esperaves? poder transparència i claredat en el discurs d’un polític? i menys quan amb ell no l’interessa entrar en un tema concret? “porfa”, que com a públic ja hem d’estar acostumat a tot!
per cert, ja sé que no ve al cas, però aprofito per dir-te que els cursets de formació (leáse, formació per als seus discursos als polítics) i, que aquests dies he tingut l’oportunitat de comentar amb un "formador" d’aquestes qüestions, lliga molt amb la teva crítica de “l’evento”, a més, m’han inspirat a fer-te aquest comentari (espero que facis la lectura correcta de la meva crítica com a ciutadana).

Patricia Vila ha dit...

Carod i Puigcercós , són el passat i ERC té molt futur. Foc nou. Puigcercós és l'artífex del Tripatit I , i Tripartit II.

Pere Fontanals i Bosch ha dit...

Rosalia,

Jo no demano que Puigcercós sigui transparent i clar, senzillament que parli del que interessa a la gent encara que sigui mentint, però per molt polític que sigui no pot endosar-nos una conferència de l'any passat menys encara quan és notícia de portada dia sí, dia també.

D'acord amb tu, Patrícia. Puigcercós és gairebé l'únic artífex dels dos tripartits. Encara em ressonen les seves paraules en petit comité quan explicava que després de les primeres eleccions va trucar Montilla (llavors segon de Maragall) per a dir-li que no es posessin nerviosos si els veien fer el paripé amb CiU. Que la decissió ja estava presa en favor del PSC.(això era la mateixa nit de les eleccions quan a can PSC es creien perduts)

Jordi Bonvehí Castañé. ha dit...

ERC són tots uns egocèntrics, nomes espero que es produeixi ràpidament una escissió, com a partit han fracassat, porten fent-ho des de fa 5 anys, i els seus líders s'ha demostrat que un cop al poder, "la poltrona" dels diners i els clients els ha fet caure molt més!

Espero que ERC, "es cremi" des de dalt, que es on més convé.

Moscada ha dit...

A tots els "depres".
De tot cor, ànims. Em sap greu que estigueu patint d'aquesta manera. ERC està carregada de bona gent, patriotes de veritat; militants, simpatitzants i votants..... però........ la direcció és una altra cosa. Els megaescaladors de "l'independentisme" estan massa còmodes a les poltrones, i els que se n'aixequen, és que n'han vist una de més reconfortant amb el seu amo despistat i s'hi volen asseure. Desenganyeu-vos, ells, també tenen hipoteques per pagar i els sous que s'han "imposat" no són per menystenir.

Alerta però, que ja comencen a notar al clatell l'alè d'aquells que diuen que ho faran millor:

d'una banda, els manllevadors d'idees i de noms, capitanejats per un (ex)dofí juvenil de la direcció, que, com qui diu, no havia acabat la carrera i ja estava fent dormidetes al parlament, això sí, amb sou de diputat. Amb poquíssima experiència en dirigir i encara menys en doblegar l'esquena, ara s'ajunta amb un editor de dubtosa reputació independentista, molt aficionat a fer escapadetes a Perpinyà, Pessillà de la Rivera, i tota la Catalunya Nord en general, tot s'ha de dir, cercant la "pau"(i sempre en companyia d'un messies o altre). I tot això, com no, amb el suport d'un, no menys inexpert, "sociata" reconvertit per despit, que fa quatre dies que s'ha adonat que això de la independència és possible.

I per una altra banda hi ha quatre arreplegats, perdó, volia dir reagrupats(i em sembla que a hores d'ara ja són molts més de quatre) que diuen que s'ha de canviar d'estratègia. Molt bé, estaríem d'acord. El cas és que ja fa dies que caminen, ben reagrupadets, i encara és hora que diguin quina és la SEVA alternativa estratègica.

Tinc molts amics a Esquerra, als quals aprecio molt i com ja he dit abans, els considero molt bona gent. Ara bé, seria bo, i per a combatre la depressió molt idoni, que féssiu una mica d'autocrítica, perquè continuar creient -com en l'època del "Sisales"- que ERC és el pal de paller de l'independentisme, desvirtua la realitat de tal manera que davant una davallada com la de les darreres eleccions , fa que hom tendeixi a confondre aquests resultats del partit amb la situació de l'independentisme sociològic, sense tenir en compte qualsevol altre tipus d'anàlisi.

Lluny de la lectura que feu els "depres", la davallada d'Esquerra no significa un retrocés de l'independentisme, ans al contrari, hi ha tanta palla que jo diria que és impossible lligar-la al mateix pal.