diumenge, 16 de març de 2008

Després del patriotisme

Els darrers esdeveniments de lluita pel reconeixement dels drets nacionals en punts on han estat conculcats els culturals demostren que les estructures estatals heretades dels temps quan s’establiren les bases de l’absolutisme estan caducant. El canvi lligat a la diferenciació necessària en una era de globalització és d’una importància històrica comparable a la caiguda de l’imperi romà per com després d’acollir les estructures heretades de l’estat absolutista culmina la generalització del capitalisme deixant les fronteres no nacionals sense sentit.

Durant el segle XX la diferenciació monetària, els territoris que davant la capitalització havien reaccionat amb sistemes socialistes i la incomunicació global feien necessàries les garanties de proximitat, de protecció i de mercat propi que oferien els estats, que són hores d’ara l’únic que impedeix la diferenciació cultural que seria la pròpia de pertinença al grup, la única realment necessària amb els nous canvis.

Sedentàries o nòmades, en temps de globalització econòmica i de lliure circulació només l’agrupació cultural per individus de comú reconeixement és el camí de futur que ens resta seguir. Tot serà més natural del que pot semblar. Va començar amb la unificació alemanya i amb el desmembrament de la Unió Soviètica i gota a gota va continuant per altres territoris. En aquests temps l’estat supranacional ja no ofereix cap garantia a la cultura minoritària. Les fronteres s’han trencat a occident, les fronteres artificials dels estats històrics, i en cinquanta anys el món s’haurà organitzat al voltant de les identitats culturals paral·lelament a la implantació del capitalisme. Serà un traspàs molt més natural del que pugui semblar.