dimarts, 29 d’abril de 2008

Preocupacions estètiques

Fa unes setmanes que el vespre m’arriba de repent, de forma sobtada. Tot i que el dia és més llarg la distància de nit a nit la noto curta, com una anestèsia, com un descosit tornat a sargir. És la feina, sens dubte, però lluny de tranquil·litzar-me el fet de gaudir-la m’ennuega arribar al vespre sense gaire cosa més a explicar que els tràfecs del dia. No és que ja no llegeixi diaris ni volti una estona per la xarxa buscant articles interessants que ho faig i m’hi vaig obligar des del principi per no notar el fet de treballar la major part del temps a casa, sinó que durant el dia no paro atenció a madurar i pair tot allò que he llegit al matí. Ni ho puc fer, ni m’ho puc permetre, ni se m’acudeix de pensar-hi perquè quan a les nou en punt m’assec davant l’ordinador i el telèfon sempre hi ha alguna cosa més urgent que no pas buscar-li la volta a una notícia. O hi ha trucades a fer o pressupostos a preparar o visites a organitzar i si no són hores lectives, vull dir quan és el migdia, queda passar rebuts, enllestir factures o crear nous llistats de trucades a realitzar a la tarda o a l’endemà. Quan no, sempre hi ha coses que parlar amb Joan o Marc o qualsevol de les altres persones que ens donen un cop de mà amb la feina.

Hi gaudeixo però quan arriba el vespre i vull escriure a La muntanya russa em trobo amb moltes notícies però poca opinió. Evidentment no és qüestió d’escriure notícies ja que no sóc periodista ni crec que sigui la funció d’un bloc, ni del bloc d’un periodista però tampoc vull escriure opinió sense tenir-la ben desenvolupada. Més d’una vegada tot i pensar-hi m’he hagut de fer endarrere d’algun comentari equivocat, només faltaria que escrigués sense prestar-hi gaire atenció. Sempre he pensat que mantinc el bloc per l’ànim de ser llegit i per la teràpia que em significa escriure fins quan no en tinc ganes. És per això que aquests darrers dies he anat emprenyat més preocupat per l’estètica dels meus escrits que pel contingut de fons ja que sóc conscient que no hi he destinat el temps de maduració necessari. Espero que m’ho sapigueu disculpar.

3 comentaris:

Siono ha dit...

Home, jo vaig veure aquell gat espatarrat fa uns dies i em vaig quedar pensant què voldries dir i si realment la febre hi tenia a veure, però tampoc és com per a fer-te una autocrítica tan dura!!!, a més, estimat, em fas intrusisme blocaire i no m'agrada. La que criticava no era jo?? ;-)

Els blocs van irremeiablement de la ma de la dinàmica diària de qui els escriu. I això que et diré ara és més una petició de lectora que un consell: Estàs engegant una empresa i això sempre és emocionant. A més, ara mateix deu ser el tema que tens més "madurat" i estàs dins un ram per altre banda molt interessant. Aprofita la "sequera" per escriure les teves impressions sobre el que fas. M'encantaria llegir-ho.

Molta sort i molts, molts, molts ànims!!...

rosalia ha dit...

Hola Pere!
No t’has de desanimar, jo vaig engegar el meu bloc i el vaig abandonar un temps per falta de temps.
Però no oblidava llegir els vostres i fer comentaris, de vagades desafortunats ho tinc que reconèixer.
Tu i algun altre company poder m’heu trobat molt dura, han estat moments en que certs temes m’han irritat.
Vigila amb dormir, si dediques molt de temps al treball acabaràs com jo, que amb molt poquetes hores, ja torno a estar dreta i això em sembla que no és massa bo.

L'espia ha dit...

Voldriem arribar a tot i ens dol que altres coses sen's mengin temps i no poder fer tot allò que desitjariem.

Tothom té les seves èpoques i això es reflecteix en els blocs també, no és pas dolent. Cadascú escriu el que té necessitat o ganes d'escriure.

Àlex