dimarts, 1 d’abril de 2008

Melcior, Gaspar i Lluna Baltasar

Ja és difícil admetre que els polítics en general nomenin familiars seus per a càrrecs de confiança com si la màxima de que ningú és imprescindible no valgués per aquests casos en que el nomenat competeix amb set milions de catalans més. No és decorós i molt menys comprensible que s’addueixi la qualitat professional del familiar com si fos la única persona del país, com si algú dubtés de la seva capacitat per portar a terme la feina, com si el familiar de qualsevol no pogués estar en aquest lloc de treball quan en realitat encara que objectivament fos la persona més adequada hauria de renunciar a ocupar un càrrec que es designa sense passar per cap dels dos accessos principals a la funció pública, o sigui, el democràtic per elecció i el meritocràtic per oposició.

Si a això hi afegim que Lluna Baltasar, la filla del Conseller, ja gaudia d’un càrrec de confiança i ara és notícia perquè amb això no en tenia prou i li han hagut de pujar el sou fins arribar a més de 60.000 euros l’any sense canviar de treball ens trobem amb una actuació pèrfida, més si valorem d’on ve, per com lluny d’amagar un nomenament dubtós el recompensa i l’exagera, en fa una aquarel·la i la penja al rebedor. Serà que no es prou sabut que la carrera de periodisme és una de les que dóna més professionals a Catalunya. Serà que en el gabinet del President no hi podia entrar ningú més amb un perfil semblant a ella.

Amb aquest cessament i nomenament recompensat el Govern de Catalunya, el seu President i sobretot Iniciativa demostren la seva sensibilitat i respecte a la democràcia, al poble, a la igualtat d’oportunitats i al repartiment de la riquesa. I amb el nou sou, Lluna Baltasar li afaita l’or a Melcior i li endossa la mirra. Als companys d’Iniciativa, entre el Segre i la filla del Segre no els quedarà ni el sud del Llobregat. Ja se’n cansen els porcs de dir que van nets, rebolcats en la merda!

La simple idea que a un càrrec públic li passi pel cap incloure un familiar seu en una butaca de categoria hauria de ser motiu de cessament i de vergonya encara que essent el departament de Presidència qui aguanta la nominació tot plegat quedarà en no rés. Suportar la pluja que encara és prima. Veient aquestes dependències laborals encara no entenc com Iniciativa es pot omplir la boca de valentia i clamar la seva llibertat de decisió. Serà per això que tenen la representació que tenen i baixant.

4 comentaris:

L'espia ha dit...

Ostres, no ho sabia! Però fixant-me amb el detalls no sabia de ningú que es digués Lluna.

Àlex

Anònim ha dit...

jeje!!

Pitjor era lo de la Núria Feliu com assesora d'imatge d'en Puji i la Ferrusola...Alló si que no tenia perdó del dèu, nostre senyor!

Anònim ha dit...

Els que s'omplen tant la boca de politiques socials, de no discriminació, d'igualtat d'oportunitats!!!!!
Es vergonyos cap a on va tot i encara ens demanen confiança als politics. Un alcalde del Bages que cobra mes de 70.000 euros, una filla de conseller 60000 euros,....
Estic indignada. Me'n vaig a dormir que demà m'he de llevar a les 5 del mati per un sou de 1100 euros al mes... sort que dormo amb la consciencia tranquil·la

David ha dit...

Sóc dels qui pensa que ser "fill de" no hauria de constituir ni una via d'accés privilegiada, però tampoc un demèrit. En el cas de la Lluna Baltasar desconec el seu currículum com a professional del periodisme, però ni el timing dels nomenaments (posteriors al nomenament del seu pare com a conseller), ni el sou que percep (penso que molt per sobre del que cobra un periodista de la seva generació), ajuden a pensar que tot es deu a una decisió basada en els mèrits i no en el nepotisme.