diumenge, 11 de novembre de 2007

Un rei mal educat

Que Hugo Chávez es carregós ho sap tothom. Que es una mica bananero, també. El que no sabíem tanta gent és que després de tants esforços esmerçats i tants diners gastats en una educació refinada d’acord a la seva categoria nobiliària, el rei d’Espanya fos un bocamoll a l’alçada de pensionista de sol i sombra a la vora de la barra. Fins la seva cara transmetia una vermellor sospitosa. A Xile, ja se sap, el vi és molt bò i a la Vall d'Elqui es destil·la un pisco excel·lent.

El “¿Por qué no te callas?” arriba després de mesos de disbauxa i disbarats a l’entorn monàrquic espanyol. La darrera visita al Marroc, a Ceuta i Melilla, a més de fer emprenyar el seu nebot alauita ha fet aflorar altres detalls que han passat més de resquitllada com el fet que els nens tinguessin festa a les escoles. Com quan Franco anava de visita i es volia garantir la presència de devots al carrer.

Per la ràdio episcopal l’inefable Federico Jiménez Losantos fa temps que belluga ombres sobre la imatge de Juan Carlos demanant de forma insistent la seva abdicació en favor del seu fill. Talment, tot plegat com un retorn al passat quan Juan Carlos príncep li va fer el llit al seu pare en la successió, parèntesi inclòs, d’Alfonso XIII.

A tot això hi hem d’afegir que Catalunya no vol rei. No vol rei i menys borbó. I a sobre el cremen. Són molts mesos de tensió, d’aguantar com la seva imatge intocable s’ha anat fent mundana, de veure que els seus pròxims parlen i comenten i venen anècdotes que no són tant campechanas. Són temps de dir estirabots, de donar plantades per resposta, d’aguantar les dolences en secret i de sentir crítiques des de dins i des de fora dels seus cercles.

El rei d’Espanya està malalt i a aquest pas li fallarà el cor. No pas de treballar, sinó de veure que la seva monarquia és tant fràgil després d’haver menjat tants gripaus i traït fins al seu pare i haver matat el seu germà en aquest tortuós camí fins al reialme.

Publicat a Més Manresa el 15 de novembre de 2007

2 comentaris:

JOAN_GIL ha dit...

A mi lo que el digui el Rei més igual. A mi el que m'importa és Chávez, després de Maragall. El meu idol polític. Socialisme del segle XXI? I democràtic? Si. És possible.

Davidsegarrasoler ha dit...

Si us interessa Veneçuela:

http://davidsegarrasoler.blogspot.com

www.dailymotion.com/guarataro