dimecres, 21 de novembre de 2007

Roura i Stern, la llengua i Madrid

A no ser que sigui per assenyalar les pròpies incoherències del seu sistema, no entenc la dèria que tenim els catalans de fer servir el nostre idioma en les intervencions públiques que fem a Madrid. Roura i Stern han seguit aquesta línia en la seva declaració durant el judici per la crema de fotos del seu rei (i la seva reina). Tot plegat ha servit per a que el judici es demorés una micona i sorgissin anècdotes periodístiques i excuses per a la indignació dels que menys han madurat aquest tema.

Declararia Roura a París en català si sabés francès o Stern a Nova York si sabés anglès. Declararien tots dos en català si el judici es portés a terme a Costa Rica. Partint de la base que cadascú ha de manifestar la seva catalanitat com bonament vulgui o pugui, és hora ja de bastir un discurs de sentit comú amb Espanya. No pas de submissió, sinó de equitat del concepte d’Espanya en correspondència amb la figura de qualsevol altra país que no sigui Catalunya.

Declarant en català a Madrid, i això serveix pel judici d’ahir però també per les intervencions dels diputats d’ERC (bàsicament) al congrés i al senat espanyol, els regalem l’opció de que puguin pensar que han d’entendre el català perquè és un idioma de l’estat.

Precisament el fet de declarar en castellà seria una manera de dir que la nostra llengua no és la seva llengua i que nosaltres, que som més espavilats, les parlem totes dues sense problemes. Perquè el judici és a Madrid. Madrid és Espanya. I a Espanya es parla l’espanyol. El dia que es faci un judici a Catalunya i ens obliguin a declarar en espanyol serà hora de fer-nos entendre més enllà del llenguatge (Recordo haver escrit alguna cosa sobre el cas Isanta).

És hora que algú amb criteri i sentit comú defineixi una línia que no confongui submissió amb coherència. Presentar-se a les eleccions espanyoles o exigir que ens respectin la toponímia catalana són altres mostres de dubte entre el que es vol ser i el que no es deixa de ser. No diem nosaltres Terol? Doncs deixem que ells diguin Lérida encara que ens soni lleig.

Rebaixa de fins a 2.730 euros per ser estudiants. Em sembla que jo necessitaria quatre o cinc carnets de biblioteca.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Jo crec que declarar en català davant les autoritats espanyoles té tot el sentit del món: vol dir, vosaltres m'heu portat aquí per força, doncs ja us espavilareu per entendre'm, que jo no em rebaixaré a parlar en la vostra llengua (si la conec, és només perquè vosaltres me l'heu imposada). Ho faríem també a París o a Guantánamo si ens hi portessin per força!! El mateix val per a aquells qui opten per representar una part del poble català al parlament espanyol, en el benentès que quan siguem independents, no hi tornarem a posar els peus.
Dono suport al carrer Xirinacs.

Oriol Gil Sanchis
Document espanyol d'identitat 35030807j
Premià de Mar (Maresme)