diumenge, 4 de novembre de 2007

Equatoriana o no

Avui segurament seré políticament incorrecte en tot l’escrit, però em pregunto si l’agressor del tren hagués actuat de la mateixa manera si en comptes de ser una noia equatoriana de poc més de metre cinquanta la que era a prop seu, hagués estat un home del Congo de metre vuitanta. No vull pas amb aquesta apreciació significar que no hi havia causa racial en l’agressió, però voldria assenyalar fins a quin punt aquesta no és sinó una excusa afegida per vehicular un excés d’agressivitat.

Sé que em fico en un terreny pantanós i que sempre és més convenient, tant per classificar la notícia com per agreujar la condemna, assenyalar motius racistes en una agressió d’aquest tipus, però ningú pot arribar a pensar que un individu com aquest es comportaria relaxadament dins d’un món format únicament per homes, que fossin blancs i heterosexuals. La condemna, l’agreujant de tot aquest tipus d’agressions ha de venir condicionada per la debilitat de la víctima que és en realitat el que desperta aquesta suposada valentia de l’agressor. I certament els motius racials determinen una part d’aquesta debilitat de la víctima, però no són els únics. No m’agradaria pensar que a l’agressor d’aquesta noia equatoriana li pugui caure una pena més forta en aquest cas que si hagués abusat d’un noi baixet i lleig de Torredembarra, per posar un exemple.

D’un temps ençà sembla que les noves tecnologies estan popularitzant el fet de gravar d’una manera o altra les pallisses a les escoles. Generalment, al més pur estil cap rapat, és un grup de joves que n’apallissen un altre aparentment més fluix que ells. Difícilment recordo en aquests casos una agressió per motius racials o sense ser per motius racials, una agressió a un estranger. Els joves que graven amb els seus mòbils aquestes conductes ho tenen clar i són encara més viscerals i poc reflexius: no necessiten una excusa per apallissar algú, més que la de la debilitat, per un motiu o altre, de la víctima.

En general, els joves i no tant joves que utilitzen la violència gratuïta actuen en manada com les hienes quan volen tombar una presa forta, perquè en solitari només s’encaren a aquell o aquella que veuen amb alguna debilitat, sigui equatoriana o de Torredembarra, per posar un exemple. L’agreujant ha de ser abusar d’algú més feble, sigui estranger o no.

Publicat a Regió7 el 15 de novembre de 2007