Experimentant el twitter

Aquest vespre he estat un munt per a enllaçar el feed de La muntanya russa amb el meu compte twitter i encara no sé si ho he fet bé. És en aquests moments quan m’adono que no tinc els reflexes dels vint anys quan era un llamp amb l'MS-DOS i el Basic i el Pascal. He de reconèixer que feia dies que m’intrigava el tema del twitter i avui m’he decidit a fer el pas de la mateixa manera que algun dia d’aquests ho faré amb el facebook. No vull quedar despenjat en quatre dies.

Per ell mateix el twitter no sembla gran cosa si no s’aprofita la connectivitat amb el mòbil o la PDA i la veritat és que per ara no la utilitzaré. Només faltaria que a la feina o en el meu temps lliure rebés un missatge per cada actualització dels blocs què segueixo o per cada missatge curt que escriuen els meus blocaires preferits. Per a això ja tinc la calma del vespre i la nit. De totes formes segur que hi aniré entrant a diari per a familiaritzar-me amb el format. És possible que existeixin altres funcions que encara no li he sabut trobar però per ara, que no és poc, només el veig com una extensió d’aquest bloc a l’hora d’informar gairebé a temps real de les seves actualitzacions.

Com a lector és una manera de fer-te un portal de titulars dels blocs que segueixes sovint i poder fer una ullada ràpida sense haver de moure pestanyes ni destriar. Com a blocaire és una forma de que qui vulgui pugui saber quan actualitzo el bloc i quin és el títol de l’escrit. La veritat és que hores d’ara no li trobo cap més utilitat, que no vol dir que digui que no la té i que d’aquí a tres dies hagi de tornar a escriure corregint la meva ignorància.

Per ara ja m’he intercanviat seguiments amb Toni del Cau del Drac i amb Xavier del Catalans. Poc a poc aniré buscant més blocaires coneguts per anar fent xarxa.