dissabte, 23 de febrer de 2008

Respecte?

Llegeixo contínuament en els cartells i escolto en les intervencions públiques de Duran i Lleida la paraula respecte. Respecte que imagino va dirigit a mode de súplica o d’exigència al poble espanyol o a la classe política espanyola. Pobre de mi pensava que el respecte era un valor que s’aconseguia dels altres amb una manera de fer i que si l’actitud era la correcte i els altres no la reconeixien amb aquest respecte, més que exigir-lo el què tocava era enviar-los a pastar.

No m’estranya que hores d’ara la piràmide d’edat del votant de CiU estigui invertida doncs miro al meu voltant i als únics que se’ls permet la llicència de tenir una actitud tant carrinclona són la bona gent gran que després de tota una vida a l’ombra de l’estat es congratulen de poder sol·licitar respecte. CiU sorprèn canviant en poc temps proclames sobiranistes per mostres de dependència emocional cap a Espanya. Durant la setmana hem vist Mas demanant a Zapatero que intervingui en la formació del pròxim Govern de la Generalitat i Duran demanant respecte a Espanya.

Una falta de respecte diu més de qui l’efectua que de qui la rep. Més val que CiU es dediqui a mirar cap a Catalunya si és que vol governar per a aquest país doncs està seguint una política acomplexada que va passar de moda fa més de vint anys.

2 comentaris:

Roger ha dit...

És un eslògan que segueix la tendència general. No hi ha ideologia. És buit. Demanar respecte per Catalunya no significa res. No compromet. De fet, en el fons és la mateix que la Catalunya optimista. No compromet i sembla que s'enfotin de nosatlres. Tot i això són millors que l'egocentrisme dels que diuen que ho fan amb el cap i el cor o dels que parlen de solucions justes, valentes... per qui, aquestes decisions? Que és una decisió justa i valenta?

Jofre ha dit...

Hola, només voldria informar d'una campanya del món dels blogs: ací. Si hi esteu d'acord, poseu el botó!