Respecte?

Llegeixo contínuament en els cartells i escolto en les intervencions públiques de Duran i Lleida la paraula respecte. Respecte que imagino va dirigit a mode de súplica o d’exigència al poble espanyol o a la classe política espanyola. Pobre de mi pensava que el respecte era un valor que s’aconseguia dels altres amb una manera de fer i que si l’actitud era la correcte i els altres no la reconeixien amb aquest respecte, més que exigir-lo el què tocava era enviar-los a pastar.

No m’estranya que hores d’ara la piràmide d’edat del votant de CiU estigui invertida doncs miro al meu voltant i als únics que se’ls permet la llicència de tenir una actitud tant carrinclona són la bona gent gran que després de tota una vida a l’ombra de l’estat es congratulen de poder sol·licitar respecte. CiU sorprèn canviant en poc temps proclames sobiranistes per mostres de dependència emocional cap a Espanya. Durant la setmana hem vist Mas demanant a Zapatero que intervingui en la formació del pròxim Govern de la Generalitat i Duran demanant respecte a Espanya.

Una falta de respecte diu més de qui l’efectua que de qui la rep. Més val que CiU es dediqui a mirar cap a Catalunya si és que vol governar per a aquest país doncs està seguint una política acomplexada que va passar de moda fa més de vint anys.