La Bella i la Bèstia

Un any abans que es convertís en l’alcalde o alcaldessa més jove de Catalunya Laura Vilagrà va estar a punt de ser Presidenta del Consell Comarcal del Bages si no hagués estat vetada per Joan Canongia que aleshores controlava l’aparell dels socialistes manresans. Això va passar el 2002 durant les negociacions entre Esquerra i Socialistes a l’hora de buscar substitut per Agustí Redó. Laura Vilagrà era regidora a l’oposició del govern de Santamans a Santpedor i portava els temes d’empresa del Consell Comarcal del Bages. Combinava la seva tasca pràcticament amateur al ajuntament i al Consell Comarcal amb mitja jornada de secretària – administrativa a la secció comarcal d’Esquerra. Les hores que sobraven les dedicava a la seva tasca a l'executiva de les JERC a nivell nacional. Canongia era regidor a Manresa i la mà dreta de Valls en les accions impopulars i en les maniobres fangoses. En els congressos del PSC i del PSOE s’hi movia com peix en l’aigua i era conegut i respectat per tots degut a la seva mobilitat entre passadissos.

Hores d’ara Laura Vilagrà és una alcaldessa veterana i l’únic diputat o diputada del Bages que ha renunciat al sou i les dietes municipals a l’entrar a la nòmina parlamentària. En poc més de cinc anys s’ha sabut guanyar el respecte dels seus conciutadans i dels alcaldes i regidors dels altres pobles de la Catalunya Central mantenint una actitud propera i una política de tenacitat. I, n’estic segut, tot això ho ha aconseguit gràcies a l’empenta de la seva joventut i a la seva intuïció femenina. Els mateixos valors que fa sis anys van fer que Canongia es negués en rodó a admetre-la com a nova presidenta del Consell Comarcal del Bages.

Laura és llicenciada en Ciències polítiques i una nedadora excepcional. Tot i que ara coincidim només de manera excepcional seguim tenint aquella relació de com si ens haguéssim vist ahir, com quan tots dos treballàvem dia a dia per al projecte juvenil de l’esquerra independentista. Canongia no té estudis superiors i no se li coneix cap afició esportiva. Mentre a una se li espera un futur polític encara més prometedor, l’altra entrarà previsiblement aquest 9 de març als soterranis de la política espanyola. Cada un d’ells en el lloc on previsiblement els haguéssim col·locat si fa sis anys haguéssim fet una aposta.