Emprenyada no és pessimista

Entenc que els que no combreguem amb la dinàmica socialista, per eliminació, som titllats de pessimistes pels seus publicistes de campanya. Existeix una mar de fons en el cartell de Carme Chacón que o bé falla des del punt de vista d’observació, o bé ens vol fer caure en el parany d’aconsellar-nos com ens hem de sentir. Un poble pessimista no munta una manifestació amb centenars de milers de participants com la del passat u de desembre, ni manté una actualització diària d’una de les xarxes blocaires i poliblocaires amb més densitat d’Europa, ni es mobilitza per a fer una consulta popular el mateix dia dels comicis. Una Catalunya emprenyada no és necessàriament una Catalunya pessimista i és d’una miopia superior entendre que els catalans ens hem rendit o aspirem a votar una altra opció o a no votar per un sentiment de desencís. Els socialistes reclamen la Catalunya optimista quan a més d’optimista, hauria de ser il•lusa, encantada i irresponsable per continuar votant el mateix; hauria de tenir aquella mena d’optimisme feliç que llueix en els ulls del simple.