dilluns, 11 de febrer de 2008

Rajoy i Duran fan política de sota-ventre

Mariano RajoyNo és novetat que els partits reaccionaris com PP i Unió toquen els sentiments primaris de la ciutadania per treure flama d’unes brases que inconscientment tots duem a dins. A nivell patriòtic els populars ho fan amb un espanyolisme ranci i orgullós i els d’Unió amb un catalanisme racial i costumista. Però el que llegeixo aquests dies a Rajoy i a Duran i Lleida ratlla la pocavergonya i la mesquinesa. No s’entretenen ni a dissimular prejudicis ni a crear estereotips i apliquen la política del mínim esforç, la política irresponsable, aquella que penalitza la falta sense posar remei al problema.

Els que em llegiu sabeu que no sóc propens a fer pantomima amb la immigració, amb l’educació,Josep Antoni Duran i Lleida amb la delinqüència o amb la marginalitat, ni m'agrada simplificar la meva postura respecte a la religió ni a Déu. Però una cosa és reflexionar sobre problemes complexes i una altra és deixar anar els diables. Defenso els mateixos valors que Duran quan en els cartells preelectorals reclama com a propis la responsabilitat, la tenacitat, l’esforç i la família. El que ens diferencia es que la responsabilitat, la tenacitat, l’esforç i la família que jo reclamo són valors molt més complets, molt més ètics que els que s'exigeixen des de la dreta. Ells necessiten de l’església com a crossa externa per a completar les seves mancances morals. Jo no necessito l'església per intentar fer el que crec correcte.

La darrera de Rajoy, que podria signar igualment Duran, és la de rebaixar l’edat penal per delictes greus o reincidència sense dir si paral·lelament s’aplicaran mesures correctives per evitar el creixement de les actituds il·legals entre la joventut. No vull escriure sobre la delinqüència adolescent, sobre el gamberrisme, sobre la utilització de les noves tecnologies o sobre l’actitud dels pares sense fer-me un plantejament general de les seves causes però limitar la resposta a un problema tant greu castigant només les conseqüències és com pretendre adreçar un arbre a cops de destral. De petit si un gat es cuida i remena molt agafa neulia, si es deixa créixer sense cap cura es torna salvatge. Als senyors Rajoy i Duran no crec que ningú els digués que fer política fos fàcil. Més val que facin el favor de deixar de matar gats i apliquin reformes perquè creixin sans i independents.

2 comentaris:

Miquel Carballeira ha dit...

Potser, amic Pere, el caducat és el sistema. Que fem amb el joves deliqüents i reincidents ? Els donem una subvenció, els possem un pis i una "chacha" que els cuidi? I amb l'immigració els deixem que en els seus comerços venguin productes il.legals i caduacats, fent l'horari que els vingui de gust.. Que obrin botigues passants pels ... totes les normatives existents. Que nosaltres paguem tots els impostos del mòn mentre ells, foten tant com poden. Crec que el dicurs esquerra dreta està superat. Cal treballar per la integració, el respecte a les normes i la convivència, i la immigració controlda, això no potser "xauxa" tot el demés són punyentes. Els discurs és igual qui el faci el que ens calen són solucions.

Pere Fontanals i Bosch ha dit...

Benvolgut Miquel, acostumo a no adoptar discursos maniqueus. En altres escrits he deixat clar que no sóc gens procliu a disculpar actituds incíviques de ningú.

De la mateixa manera que rebutjo la política de disculpa de qualsevol comportament rebutjable depenent del col·lectiu que l'acomet, tampoc crec que tot sigui tant fàcil com castigar sense intentar corregir les causes.

Així, el fet de condemnar algú tingui l'edat que tingui no treu que existeix un problema de base amb una part de l'adol·lescència i joventut que caldrà analitzar per corregir en el futur.

Un últim apunt: la dicotomia dreta-esquerra potser cada cop és menys visible a nivell econòmic, però no a nivell de valors morals.