Espanya estimarà Kosovo

El dissabte passat el subconscient em va jugar una mala passada quan al final de l’entrada “Catalunya no és Kosovo” escrivia “Els espanyols corren a defensar aquest model d’autodeterminació...” potser influït pel suport que semblaven tenir dels socialistes de Manresa tots els moviments sobiranistes menys el català i el basc i pel ressò de les paraules de Putin quan en un primer moment el govern espanyol desfilava amb el pas canviat. És curiós de veure que entre els nombrosos comentaris que va rebre aquell escrit, tant crítics com favorables, cap va incidir en l’aparent equívoc d’aquesta afirmació. Estic convençut que en l’ambient general es respirava, es respira, una certa provisionalitat de la postura socialista en tot el procés d’autodeterminació kosovar.

A menys d’un mes vista de les eleccions espanyoles i davant d’un públic acostumat a passar amb la lectura dels titulars de premsa en el millor dels casos, quan no amb la tertúlia del bar, de l’esplai o de la feina, amb els nacionalismes catalans i bascos en portada i amb els populars pendents de qualsevol oportunitat d’exercir la demagògia, el govern socialista s’ha emporugit i amb el risc evident de no poder fer-se entendre ha triat la sortida més fàcil. I la sortida més fàcil ha estat posar-se de cul a la postura conseqüent amb el seu discurs i contradir el sentit comú. En el cas dels populars la incoherència tot i ser més pronunciada és menys greu perquè ja ens tenen acostumats a jugar amb l’alarmisme.

I tot això no és pas perquè els socialistes estiguin a favor de l’Europa dels pobles ni del dret a l’autodeterminació en condicions normals. Els socialistes estimen Kosovo perquè culmina un model de desnaturalització, d’homogeneïtzació d’un territori, basat en els moviments demogràfics, en la promoció de corrents migratoris i en la prostitució de la democràcia fins al punt de fer-la complir amb una població feta a mida. Ho escrivia fa temps qüestionant-me els requisits per portar a terme un referèndum d’autodeterminació a Catalunya. Tot i que pugui reobrir el debat de l’Europa dels pobles i això sempre és positiu, els precedents kosovars no són els mateixos que els catalans i a la llarga fins i tot podrien ser perversos per a les nostres aspiracions nacionals. No hi ha dubte que el govern socialista sap que el model kosovar legitima la imposició cultural, lingüística i identitària del poble nouvingut en el territori d’acollida per l’aplicació de la democràcia i sense el respecte als drets històrics de la comunitat receptora. No arribarà primer de maig sense que la cúpula socialista no hagi canviat la seva postura davant Kosovo.