Correu a Pere Fontanals i Bosch en anglès en francès en espanyol

dimarts, 29 de gener del 2008

És coherència, Dr. Irujo, és coherència

Josep Lluís Irujo (PSC)No acostumo a prendre part en les discussions entre formacions polítiques però aquesta vegada llegint les declaracions de Josep Lluís Irujo (PSC) a l’edició de paper del Regió7 d’avui en resposta al comunicat de la CUP sobre l’últim ple de l’ajuntament de Manresa no puc estar-me de pensar que o bé el regidor socialista ha pres la determinació de tirar pel dret i defensar la seva manca d’arguments amb atacs o bé és que definitivament se li ha rovellat l’escafandre de submarinista.

En resum, el comunicat de la CUP recorda que en el ple va assenyalar la incoherència “que representava que els membres del PSC votessin a favor del dret a l’autodeterminació del poble txetxè en un ple del 2007 i a favor del mateix dret del poble kurd en aquest ple del 21 de gener i, en canvi, es posicionessin en contra del dret a decidir del poble català” i assenyala que el més sorprenent va ser la resposta de Josep Lluís Irujo argumentant que el poble txetxè estava en guerra i que per tant era del tot necessari aquest dret d’autodeterminació i en canvi a Catalunya no.

Hauríem entès que s’hagués excusat reconeixent que mentre amb els cassos txetxè i kurd aplicava la teoria política democràtica, amb el tema català li pujava una amargor a la boca que li impedia ser racional. Ho hauríem entès de veritat ja que als seus companys d’Iniciativa els passa sovint el mateix. Però no. Usant aquesta trista, pobra i simptomàtica fugida d’estudi del regidor socialista el comunicat de la CUP respon amb una metàfora un pèl hiperbòlica, si es vol ser Roger Torras (CUP)primmirat, però molt escaient preguntant públicament al doctor Irujo si el que insinua és que Catalunya necessita d’una guerra per a fer valer el seu dret d’autodeterminació.

El regidor socialista que aquest cop ha tingut tot el temps del món per situar-se, en comptes de guardar el silenci de l’ignorant ha escollit usar la paraula del neci per contestar la CUP acusant-la de sectària, antidemòcrata i d’irrespectuosa amb les opinions discrepants. I s’ha quedat tant ample. Ha fet servir aquella tàctica tant vella d’acusar del què t’acusen.

Doctor Irujo, vostè té tot el dret del món de sentir-se tant espanyol com vulgui, té tot el dret del món a oposar-se a un dret legítim, humà i democràtic com el dret a decidir, fins i tot es pot sentir solidari amb els llunyans txetxens i kurds i mostrar la més profunda indiferència pels catalans que l’envolten. El que no pot ser vostè és incoherent. I no ho pot ser perquè és polític. I no ho pot ser perquè representa que cobra per això. I no ho pot ser perquè se li suposa un mínim de sentit comú per a poder mantenir un debat. Es pot discutir com resoldre un problema matemàtic, però no es pot resoldre un problema matemàtic sense saber sumar.

I és això el que la CUP li ha volgut fer veure a vostè amb la hipèrbola del seu comunicat i que sembla que l’escafandre no li ha deixat entendre. És coherència el què se li demana i el què se li espera. I una mica de llestesa tampoc estaria de més.