PSOE i PP de les espanyes

PSOE i PP han intentat aquests darrers anys des de la sortida d’escena de Jordi Pujol esgarrapar vots d’aquesta parcel·la centrada i nacionalista moderada però han hagut d’acabar assumint la impossibilitat de la missió. A priori el pastís podia ser procliu a segmentar-se alimentant tots dos cantons de l’espanyolisme si sabien presentar-se com uns partits amb sensibilitats vers la causa catalana. No semblava pas que fos un error creure que allò que el President Pujol aglutinava amb tanta naturalitat, desaparegut aquest, anés a parar de forma natural cap a aquells partits que representaven millor el seu destí ideològic.

Així d’una banda apareixia l’edició catalana del Periódico i es presentava un candidat com Maragall, pare dels Jocs Olímpics, català de prestigi, net de poeta, tant incontrolable com catalanista si el comparem amb els que eren companys seus de partit. Era un valor segur que no molestava gaire als votants espanyols del PSC i que oferia una edat i un tarannà més pròxim a Pujol que la del mateix Mas.

De l’altra banda Piqué era traslladat de Madrid a Catalunya, de la solemnitat ministerial a la botiga de barri, al comerç de proximitat oferint confiança, catalanitzant aquell PP antipàtic, oferint un silenci avergonyit però tan humà cada vegada que Acebes o Zaplana en deixaven anar alguna. Intentant dialogar i fer-se sentir en mig de la cridòria de Madrid.

Però tant uns com altres s’han cansat i aquesta treva pancatalana s’ha fet malbé de manera barroera quan han vist aparèixer Ciudadanos, PxCs i Rosas Díez en el parquet polític. No han pogut aguantar l’eclosió de grupets que s’han parcel·lat el seu electorat amb consignes desinhibides a favor d’Espanya, del castellà o de la raça. El PSOE i el PP han vist tremolar els ciments i han valorat que amb aquests experiments hi perden més que no pas hi guanyen i han netejat el pati per si venen convidats.

A Díez i Sabater els han silenciat com millor saben: parlant amb els mitjans i convencent-los de que no podia passar el mateix que un temps enrere amb Ciudadanos. Ciudadanos, al mateix temps, s’ha autoeliminat per absorció dels dos grans espanyols i per la seva pròpia incapacitat al no trobar una alternativa a Rivera. PxC és mantindrà algunes legislatures més als nostres ajuntaments, però no és previsible que vagi a més.

A Catalunya i a Espanya els dos partits grans fan competicions per demostrar el seu patriotisme i fins i tot el seu anticatalanisme. Deuen tenir algun estudi que els desaconsella moderació. Millor. Sempre he preferit les ofenses de cara.