dimecres, 2 de gener de 2008

Jutgem la Llei de partits

Per un moment fem l’esforç d’aplicar la lògica de l’estat espanyol. Juguem amb les seves normes, amb les seves regles encara que sigui per demostrar la injustícia dels seus arguments. Segons la Llei de partits, Batasuna és una organització terrorista que dóna cobertura política i econòmica a ETA. Ser una organització terrorista significa que els seus militants han de ser condemnats per formar part de la infraestructura d’ETA i que el partit deixa de ser legal. Paral·lelament es desmunta i es condemnen els integrants de totes aquelles organitzacions independentistes basques que es creu que tenen alguna vinculació amb ETA. Donem aquesta primera fase de la aplicació de la Llei de partits per finalitzada.

Arriben eleccions i es presenten primer EHAK (o PCTB en català) i després EAE (ANB). Durant la precampanya i la campanya s’ha d’escoltar que aquestes organitzacions (primer per una i després per l’altra) són Batasuna. De fet la seva visió ideològica i política es sosté en uns principis similars a la de l’organització il·legal. I molts dels que es presenten a les seves llisten són simpatitzants de l’esquerra abertzale. Precisament aquí és on la llei guinyola de base, de formulació, on la aplicació de la Llei de partits no garanteix unes regles de joc coherents, un escenari de llibertats i democràcia on prevalgui la presumpció d’innocència.

Amb la il·legalització de Batasuna es condemnen totes aquelles persones que estan vinculades d’una o altre manera amb el seu entorn. Aquestes persones no es poden presentar com a candidats bé perquè compleixen condemna, bé perquè se’ls ha retirat el dret de sufragi passiu. A partir d’aquí és on jo em perdo i no entenc el criteri que es segueix per concloure que EHAK o EAE són el mateix que Batasuna. Si les persones que es presenten a les seves llistes formen part o han tingut alguna relació amb Batasuna se les hauria d’aplicar la llei, si no, si no existeixen arguments suficients per condemnar-les ningú pot coartar la seva llibertat d’agrupar-se en una formació política, ni per aquest motiu no permetre que aquesta formació participi en uns comicis. En dret una persona ha de ser culpable o innocent. No pots ser innocent depenent del que vulguis fer demà passat. De fet el cas és el mateix que les reunions que mantingué Otegui amb diversos representants polítics. Pel mateix criteri Otegui no pot ni anar a sopar a casa dels pares sense que se’ls jutgi. El dret no s’hauria de poder subjectivar (si més no, en la mesura que fos possible).

I encara que hom podria arribar a pensar que l’entorn de tots tres partits és el mateix i el voten les mateixes persones aquests arguments són totalment circumstancials i no es basen en cap fet objectivable que demostri delicte. Si el Tribunal Europeu dels Drets Humans treballa sense ingerències polítiques interessades ha d’admetre les denúncies d’EAE contra la sentència del Tribunal Constitucional que anul·lava 133 candidatures del partit en les darreres eleccions municipals i foral, i sentenciar a favor seu. Un partit polític és un instrument i no pot ser il·legal a menys que ho siguin les persones que l’integren. Per ara ni fent servir els arguments del Tribunal Constitucional es pot demostrar la vinculació d’aquests partits amb el terrorisme.

1 comentari:

Àlex Golsa ha dit...

És el que parlem.....on es la democràcia...? es per a tots igual?
no m'imagino un dimarts qualsevol reunits amb gent que pensa semblant a mi discutint de política , que de cop,hem detenen per parlar, pensar....

on es dons la democràcia?