Semblaria de sentit comú que la resposta d’un poble que se sent menystingut i oprimit per les potències econòmiques, polítiques i militars no pot anar dirigida a un altre poble que encara que sigui en diferent escala i distinta realitat lluita per la seva llibertat i el seu reconeixement mundial. Cert és que la realitat islàmica i la catalana se semblen com un ou a una castanya des de tots els punts de vista possibles, però no es pot obviar que des de Catalunya, fins i tot amb una certa sensibleria de lloca, la resistència palestina és defensada per un important sector de la població i els valors de tolerància i respecte a altres realitats i als drets humans són més accentuats que en altres llocs.
És per això que un possible atemptat massiu a Barcelona només podria obeir a una suposada ignorància de la realitat catalana que tot i ser possible en els individus executors és molt difícil de creure en els cervells islàmics o a una intenció manifesta de trencar ponts intermedis per radicalitzar el conflicte a nivell mundial a l’estil del què buscava ETA amb l’execució d’Ernest Lluch. Totes dues possibilitats són difícils de creure o, si més no, són més difícils de creure que la possibilitat, que ja compta amb antecedents, que Catalunya sigui un lloc ideal per a desenvolupar la logística i per a situar el centre d’operacions d’atemptats que s’han de dur a terme a altres punts de l’Europa occidental.
En aquesta ocasió sóc més del parer de creure Rubalcaba quan afirma que les proves recollides fins ara el fan dubtar davant la possibilitat d’un atemptat immediat a Barcelona. Les proves sembla que apunten a altres possibilitats i, amb totes les precaucions del món, em sembla que la lògica també hauria d’apuntar cap a un altre lloc.
Això no treu que a Catalunya hem de fer una reflexió molt seriosa de perquè els terroristes islàmics s’organitzen tant fàcilment en el nostre territori prioritzant-lo a altres punts. Que una cosa és tolerància i respecte i una altra molt diferent paternalisme demagog.
És per això que un possible atemptat massiu a Barcelona només podria obeir a una suposada ignorància de la realitat catalana que tot i ser possible en els individus executors és molt difícil de creure en els cervells islàmics o a una intenció manifesta de trencar ponts intermedis per radicalitzar el conflicte a nivell mundial a l’estil del què buscava ETA amb l’execució d’Ernest Lluch. Totes dues possibilitats són difícils de creure o, si més no, són més difícils de creure que la possibilitat, que ja compta amb antecedents, que Catalunya sigui un lloc ideal per a desenvolupar la logística i per a situar el centre d’operacions d’atemptats que s’han de dur a terme a altres punts de l’Europa occidental.
En aquesta ocasió sóc més del parer de creure Rubalcaba quan afirma que les proves recollides fins ara el fan dubtar davant la possibilitat d’un atemptat immediat a Barcelona. Les proves sembla que apunten a altres possibilitats i, amb totes les precaucions del món, em sembla que la lògica també hauria d’apuntar cap a un altre lloc.
Això no treu que a Catalunya hem de fer una reflexió molt seriosa de perquè els terroristes islàmics s’organitzen tant fàcilment en el nostre territori prioritzant-lo a altres punts. Que una cosa és tolerància i respecte i una altra molt diferent paternalisme demagog.
![Connexions [From Tarragona]](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizqwfyKO0Vt9Mf33P0zOuRzNDf8lvUa9n5bNJkDrOaD4Ft_Os2PjnRg2JhI6obbMrreK6CDWNRNLqRa5kp9_85AwQwZG84ew_8_D0unaL7evngR5Vfk5-puXqgSc0foHEOYTiKoTi_XJ_f/s240/tondorotondo.png)
.jpg)
.gif)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada