Ciutat per als vianants

Ara que han acabat les obres de davant de casa i que tenim una plaça Sant Ignasi molt digne trobo a faltar, per reblar el clau, una major conscienciació de la institució cap al vianant. La cobertura física de la plaça amb mobiliari urbà, jardineres, bancs i pilons s’ha fet a mitges i ha deixat l’entrada al carrer Santa Llúcia lliure per a què aquell que no tingui manies hi pugui deixar el cotxe amb tranquil·litat. M’ha comentat Josep de l’Associació de Veïns de les Escodines que és un tema que tractaran en la propera reunió municipal. També en el seu moment em va sorprendre la col·locació dels semàfors, que sigui dit de passada tenen un temps d’espera molt llarg per al ciutadà de peu, ja que esperava que amb dos advertidors intermitents n’hi hauria prou per fer una plaça més humana i dinàmica.

És clar que si vaig a l’origen del que m’esperava hauria de dir que somniava amb un graó pels cotxes que els forcés a reduir la velocitat fent-los passar amb precaució al mateix nivell que les voreres a l’estil del que hi va haver força temps amb trànsit motoritzat en el Passeig, davant de Crist Rei.

De fet aquesta idea de fer alentir la velocitat dels vehicles situant-los a nivell del vianant que es va fer a la inversa a Sobrerroca, a mitges a Puigterrà de Dalt i molt encertadament a Santa Llúcia i Escodines és un model que es podia haver extrapolat a la Plaça de Valldaura, al principi de Guimerà i a la Muralla del Carme, just davant del Passeig i com una continuació d’aquest. Aquesta mesura també suposaria una disminució de semàfors. Segurament em descuido algun altre punt que us convido a compartir en els comentaris.

Manresa com qualsevol altra ciutat ha de bastir un mapa de quatre eixos viaris principals i no gaires més de secundaris que apropi el cotxe a tot arreu sense necessitat d’arribar a la porta. El vianant és l’usuari primer de la via i qui n’ha de disposar principalment. Estic segur que a la curta es reduirien els atropellaments, la velocitat, es millorarien els hàbits i s’educaria en l’ús del vehicle privat. Tot plegat és un tema de consciència com quan es van instal·lar els primers contenidors de reciclatge.

I que consti que a la feina malauradament he d’agafar el cotxe gairebé a diari.