Quatre blocs, quatre candidats

A l’espera de que es confirmi el candidat dels Populars de Catalunya a les eleccions del proper 9-M i si aquest candidat farà servir bloc per expressar els seus pensaments voldria compartir les sensacions que em transmeten els quatre blocs dels quatre candidats confirmats fins ara. Intentaré fer el plantejament des del punt de vista estètic i de dedicació sense deixar-me influir pel color polític de cadascun d’ells. No entraré en el contingut textual fins més endavant.

Vaig llegir en algun lloc i ho vaig transmetre així en una entrada anterior, que el bloc de Joan Herrera l’escrivien els seus col•laboradors més propers i a la primera de canvi he de rectificar aquesta afirmació i reconèixer que ens equivocàvem (jo i el blocaire d’on vaig treure aquesta informació). Si més no sembla que les entrades del seu bloc són escrites per ell i que, com a mínim a partir d’ara, hi escriurà un cop per setmana. El seu bloc, encetat l’octubre de l’any passat però presentat per ell el dia dels Sants Innocents, és una mica sinuós, atapeït i aprofita de forma barroera i forçada totes les possibilitats multimèdia més com un tastaolletes que com si fos una intenció d’estil o contingut. Tot i que personalment el verd d’Iniciativa m’agrada la composició de les columnes de suport en dos tons distints sumat al desgavell que hi té muntat fan que el bloc s’assembli més a un pastís de clorofil•la que a una eina de comunicació.

En un subdomini dels blocs d’Esquerra hi trobem el bloc de Joan Ridao. Ell i Duran i Lleida són els únics que fan servir bloc des de fa més d’un any. El bloc segueix la línia d’Esquerra i de tots els altres blocs que el partit té domiciliats. Aquesta imatge corporativista dona seriositat però resta frescor i independència a les opinions que Ridao pugui expressar. Encara que no sigui així pot semblar que abans de publicar el text hagi de passar per un corrector de partit. La utilització d’enllaços, documents i fotografies és justa però suficient.

El bloc de Josep Antoni Duran i Lleida és sobri i elegant com a bon democristià. És l’únic dels quatre candidats que disposa la fotografia en blanc i negre i en un gest d’atenció a un interlocutor (Carme Chacón tampoc mira la càmera però la seva postura és de reconèixer algú entre la multitud). La freqüència i l’antiguitat completen un bon fer en una línia variada que combina entrades de text, amb entrades que contenen foto i vídeo. Tampoc hi ha massa elements per a la distracció. He de reconèixer que és el que més m’agrada dels quatre.

Tot esperant que la candidata comenci a escriure amb la campanya o la colla de col•laboradors s’esforcin plasmant articles de veritat, el que hi ha per ara al bloc de Carme Chacón és un anunci de productes dietètics o d’aparells miraculosos amb testimonis que proclamen la seva lleialtat a la ministra de la mateixa manera que els de la televisió afirmen haver reduït cinc talles de cintura. L’estructura del bloc és digna i la composició dels espais per les entrades i pels elements accessoris és apropiada. Si ha d’entrar en el bloc més endavant podria haver esperat a crear-lo quan tingués alguna cosa per dir. Crec honestament que és de força mal gust intentar prendre’ns el pel d’aquesta manera.