Batxillerat: Ni llengua ni pensament

Més que un instrument per a comunicar el pensament, la paraula és el pensament per ella mateixa i defineix i determina la magnitud i direcció d’un anhel, d’una sensació, d’una experiència. El pensament i la paraula són indestriables, no es pot fer un pensament sense paraula. En primera instància pot semblar que la paraula és una mera eina al servei del pensament i del caràcter, però mentre les sensacions són les que ens conformen les capes més profundes durant la nostra infantesa les paraules són assumides d’inici per la nostra cultura i es van assentant lentament en la nostra manera de ser.

Així una persona amb un bon vocabulari té més facilitat a l’hora de classificar els pensaments, més caselles on situar cada una de les sensacions que percep, més espais on combinar els coneixements creant nous conceptes cada cop més complexes desenvolupant millor el seu potencial racional. La llengua, les paraules i les normes tenen un efecte immediat de major loquacitat i un efecte perenne terapèutic. El poliglota és menys absolutista i té més facilitat per a desenvolupar l’empatia ja que les diverses llengües li possibiliten un caràcter, un inconscient, amb major adaptabilitat als canvis i amb més comprensió dels diferents punts de vista. Una mateixa realitat vista des de definicions distants.

És per això que els catalans històricament obligats a conviure amb un bilingüisme de menor o major intensitat hem patit més derrotes que victòries bèl·liques contra aquells que han viscut els fets només d’una manera, la seva, la que els marcava en la manera de fer el monolingüisme. Els únics absolutismes que han existit en la història universal són aquells imperis monolingües que han estat els que han lluitat amb més vehemència i més irracionalitat en el conflicte i en la imposició. Perquè ni tant sols s’han plantejat la possibilitat d’estar equivocats i la seva raó, el seu pensament, ha estat molt més primari.

Reduint una hora de català, de castellà i de filosofia al batxillerat Maragall no només fa un nul favor a la llengua sinó que interromp i menysté les possibilitats racionals de l’alumnat que en un futur, sigui a la universitat, sigui al món laboral, sigui a l’hora de viure en societat en sofrirà les conseqüències. Sobre l’apunt d’incloure ciutadania dins les hores de filosofia ja millor ni en parlo. Em sap greu coincidir amb la dreta més rància però estem davant d’una nova catequesi.