dijous, 3 de gener de 2008

Ja tenim Agència Tributària solidària

El Molt Honorable President José Montilla ha inaugurat l’Agència Tributària amb un discurs dirigit gairebé en la seva totalitat al públic espanyol que segueix la notícia amb un cert neguit, més encara quan es parla de recaptacions de més de 5.000 milions d’euros sense tenir en compte que és la mateixa quantia que gestionava l’antiga Direcció General de Tributs. Com que és millor curar-se en salut, davant la previsible bateria desplegada per les tropes mediàtiques de Madrid, Montilla no s’ha cansat de repetir la solidaritat del nou model econòmic que es preveu amb el desplegament de l’Estatut i la modernitat d’una nova Espanya basada en l’autogestió dels propis territoris en front de la vella Espanya rància, immòbil i centralitzada. Una altra cosa no, però a modernitat i a tendències als catalans no ens guanya ningú.

Vint dies després que Iceta presentés al bloc el seu llibre “Catalanisme federalista” reprenent així l'aposta inicial del projecte socialista, Montilla ens pinta convençut una Espanya unida en la solidaritat d’unes Comunitats Autònomes amb capacitat d’autogestió. Falta només que ens expliquin tots dos quin tipus de federalisme defensen, si simètric o asimètric, i que hi guanyem els catalans amb la recaptació d’impostos si hem de continuar sent igual de solidaris amb l’estat espanyol.

Montilla i Iceta juguen el rol que els toca amb unes eleccions a la vista que són les que ells realment valoren. Han de fer entendre als votants espanyols que la recaptació es fa per comoditat però que els quartos continuaran anant a parar a la bossa comuna (a la bossa comuna espanyola). La solidaritat no és això, la solidaritat no consisteix en fer arribar dos trens d’alta velocitat a llocs on queden tallats pel mar prioritzant-los a la connexió europea, no consisteix en esgotar una part de l’estat per permetre el benestar de l’altra. Solidaritat no és repartir pa, es fabricar forns on coure’l i llaurar camps de blat.

Entremig de tot Convergència no millora i es nega a assistir a la inauguració argüint que només és un canvi de nom de la que era Direcció General de Tributs de la Generalitat. Si l’Estatut preveu tota una sèrie de passos que s’han de acomplir fins arribar a l’anhelada finestreta única no es pot considerar aquesta conversió com un acte d’hipocresia. Com a mínim haurien pogut esperar a la intervenció del President i haurien tingut motius de sobres per atribuir-li una doble cara. A veure si ara Convergència voldrà fer notar la seva pell fina quan en el vergonyós tràmit de negociació de l’Estatut va demostrar tenir-la molt adobada.

Finalment, el PP ha llançat clams d’indignació des de València, des de Madrid, des d’Andalusia i des de Catalunya. Us ho asseguro, no vull perdre ni un minut en valorar les desafeccions populars.

Publicat a Poliblocs el 4 de gener de 2008