Llum i Transèquia

Aquest diumenge acaben les Festes de la Llum amb un programa potser més adient però també més sobri que en les edicions anteriors de la Festa Major d’Hivern de Manresa. Fins l’any passat el programa de la Llum era com un cul de sac que venia ple d’actes propis de la celebració i d’altres convencionals que s’hi afegien per a donar un catàleg més complet, més de festa. El Projecte Mosaic que han estat els administradors d’enguany han decidit triar el grà de la palla executant així allò que s’hauria d’haver fet anys enrere. Tot i així aquest excés de cura s’ha cobrat una víctima insigne en la Transèquia i no és el primer any que passa. Històricament la busca d’un temps menys dur per a fer la popular caminada ha portat els companys de la Jove Cambra a situar la celebració de la jornada en el primer diumenge del mes de març. És una herència antiga d’abans de 1996 quan en vaig ser el director però que potser s’hauria de revisar o, si més no, consensuar amb els administradors de torn. També els administradors haurien d’entendre que tot i la separació de quinze dies, la Transèquia és l’acte que retrata com cap altra (fins i tot més que la Fira de l’Aixada) l’esperit de la Llum honorant l’objecte primer de la commemoració, o sigui la fantàstica obra d’enginyeria històrica que és la Sèquia.

Tot i que ens veurem aquest proper dimarts en el seu programa de la SER per a parlar de les Jornades de la Bagesfera no he volgut desaprofitar l’oportunitat d’escriure a la germana Sor Lucía Caram, blocaire i bagesfèrica, felicitant-la per l’organització que està duent a terme el Projecte Mosaic dignificant els actes de la Llum i dotant-los de una solemnitat necessària. La Llum és festa, però una festa que gira entorn un miracle meravellós.