Mas demana ajuda a Zapatero

Que poc seriós resulta veure Artur Mas disfressant d’exigència la mateixa cantarella que va utilitzar per acceptar l’Estatut retallat de Moncloa. És ben cert que primer Duran i Lleida i ara Mas no tenen la mateixa concepció de dignitat que tenim la majoria de catalans que podem entendre la negociació amb Madrid (encara que sigui amb moltes dificultats) però no encertem a veure el benefici d’un mercadeig particular. La proposta, si es vol, es fa arribar a Ferraz amb acusament de rebut de Nicaragua també, perquè no es pot pretendre visualitzar una dependència total de Madrid en qüestions pragmàtiques ni que sigui per mostrar la dependència dels socialistes catalans.

Perquè tot i que existeixen mitjans [més clar en l'edició de paper] que volen fer creure que es condiciona la política espanyola respecte de la catalana la realitat és que tornem encara que sigui amb l’inconscient a la fotografia de les escales de Moncloa quan Mas i Duran (cames ajudeu-me) estrenyien la mà de Zapatero després de regalar-li l’Estatut i un bon grapat d’anys de reclamació nacionalista. Amb aquest gest, amb aquesta reclamació repetida en veu alta es recorda l’única vegada que des del PSC es van desobeir les ordres directes de Madrid i, a sobre, es magnifica.

És com si Cronos després de mutilar el pare anés a reclamar al cos per la revel•lia de la seva mà dreta. Si per una banda es vol fer veure que socialistes catalans i socialistes espanyols són la mateixa cosa i per l’altra es corre a reclamar als socialistes espanyols que facin creure als catalans pel què fa al respecte de la llista més votada es corre més risc d’acabar empaitant papallones que governant el país. Entenc que la travessa és llarga, però d’aquí a anar a Madrid a que posin ordre en el Parlament de Catalunya i en el Govern de la Generalitat hi va un abisme. Si més no CiU hauria de fer el possible per dissimular la seva indignitat.