Prioritat ferroviària

Aquest dimarts torno a anar a la ràdio però aquesta vegada com a representant de Via Lliure al Bages. Pilar Goñi conduirà una tertúlia sobre el present i futur del tren a la nostra comarca. És un tema recorrent on les decisions polítiques van gairebé tant lentes com els combois de la línia Manresa – Lleida. He escrit abastament en aquest bloc sobre el tren (enllaços al final del text) i encara cada cop que ho faig de nou em sulfuren els arguments que té a favor i que semblen no importar ningú. Ahir diumenge em vaig retrobar amb Adam Majó per recuperar les reivindicacions perpètues i adaptar-les als moviments dels darrers anys. Gairebé no hem tocat ni una coma del text amb què vàrem començar les accions de Via Lliure al Bages i el què hem tocat ha estat per afegir-ho.

Seguim reclamant més freqüència i major franja horària per la línia fins a Barcelona. Més freqüència per millorar la flexibilitat dels usuaris. Major franja horària perquè és inconcebible que el darrer tren de RENFE surti a dos quarts d’onze del vespre i el darrer de FGC surti una hora més tard però només fins a Martorell per passar a un minibus si has d’entrar al Bages. Reclamem l’acondiciament de les estacions de la comarca i un manteniment mínim i si l’administració general no se’n pot fer càrrec que cedeixi els edificis i els terrenys als ajuntaments. No pot ser la deixadesa de les instal·lacions de Sant Vicenç i Castellbell per no parlar dels baixadors camí a Lleida amb estacions tapiades, pintades i fins i tot cremades. Tot i la integració tarifària amb els busos comarcals és incomprensible la descoordinació existent. S’han de buscar fórmules per a evitar que l’usuari de la comarca tingui temps de fer turisme a Manresa. Lligant franja horària i coordinació de combois s’aconseguiria que els usuaris de trens regionals i estatals que arriben passades les deu del vespre no quedessin penjats a Barcelona. El servei de Nit Bus que fa anys que funciona fins a Terrassa ha d’arribar a Manresa. Són dos busos, un a la una i l’altre a les tres, i cobreixen les hores quan no hi ha servei ferroviari.

El tren lleuger que ha d’entrar en funcionament el 2011 entre Súria i Sallent i que després ha d’enllaçar amb Sant Joan de Vilatorrada s’ha de marcar de prop i l’eix transversal ferroviari que per ara és un brindis al sol del Parlament perquè no te pressupost, ni dates, ni traçat s’ha de seguir com a la principal aposta infraestructural de Catalunya dels propers anys. Fins que no arribi aquest eix transversal la línia Manresa – Lleida no pot sobreviure amb inversions com l’anunciada que cobreix només temes de seguretat.

Tot i que des de Via Lliure tant al Berguedà com al Bages s’han presentat aquestes reivindicacions deslligant-les de les inversions al traçat viari, és cert que quan es fan carreteres no es fan vies i en els darrers anys la comarca ja ha rebut moltes millores a la xarxa de carreteres. El dimarts a Ràdio Manresa potser es parlarà de traspàs de competències i dels darrers entrebancs degut a l’arribada de l’AVE. De la promesa d’invertir 5.000 milions a la comunitat de Madrid o dels 12.000 milions amb trampa que ofereixen a Catalunya. Això serà política i jo hi diré la meva però al final quedarà el què és important. S’ha de prioritzar. Ara toca el tren.

De Via Lliure a Berguedà Actual fent comarca, 8 de gener de 2008.
Il·lusió ferroviària, 10 de novembre de 2007.
Agafem el tren, 26 d'octubre de 2007.