dimecres, 27 de febrer de 2008

Sor Lucía Caram

Sor Lucía CaramAvui he tingut l’oportunitat de conèixer personalment Sor Lucía després d’haver mantingut correspondència electrònica amb ella des que es va donar d’alta a la Bagesfera. Precisament han estat les Jornades les que han permès aquest encontre en el seu programa setmanal El punt de trobada de la cadena SER. No puc amagar que la seva faceta de religiosa mediàtica m’encuriosia, però també el seu grau d’implicació amb la ciutat i l’oportunitat de parlar amb una persona humanament cristiana m’eren un estímul especial.

A banda de l’entrevista de ràdio, fora dels micròfons he tingut l’ocasió de conèixer una persona bella, intel·ligent, entusiasta i compromesa. Una monja amb criteri propi i opinió sobre els problemes terrenals, la política i la pròpia religió. Una escriptora entregada a la ciutat i al món, però crítica amb la injustícia vingui d’on vingui. Una persona d’aquelles que val la pena conèixer. Una argentina que el seu amor a Déu la fa ser directe en la paraula i implacable en l’acció.

La seva cara mediàtica la coneixem tots: des de tertuliana als 59” de TVE fins a blocaire a Periodista Digital. En veu baixa, i espero que em perdoni la indiscreció, m’ha revelat la seva intenció d’encetar quan tingui temps un nou bloc en català. Espero que la proximitat del país li permeti tocar més temes terrenals, més propers a la teologia de l'alliberament, que per prudència no es pot permetre al mitjà on escriu en castellà.

Sor Lucía Caram és una cristiana de cap a peus. Tot i que pot semblar molt obvi escrivint sobre una monja té un especial significat quan em vull referir al cristianisme humà, aquell que es fa intentant seguir les passes de Crist. Perquè malauradament en alguns casos el cristianisme religiós es separa perillosament de la paraula del seu fundador i això indubtablement és el què engrandeix les distàncies amb la societat.

3 comentaris:

Vicent ha dit...

És que no hi ha vertader cristianisme que no siga humà; és a dir, la fe en Crist no és una cosa superposada a la vida, sinó que és la vida mateixa viscuda en l'esperit de Jesús.
Vicent, València

Pere Fontanals i Bosch ha dit...

Malauradament, apreciat Vicent, bona part de la cúpula eclesiàstica ens té massa acostumats al cristianisme d'aparell.

Tondo Rotondo ha dit...

Interessant trobada amb una dona ferma, de pedra picada.