L'església ens indica el camí

No entenc l’esquinçament de vestidures d’algunes persones davant el comunicat d’orientació del vot de la Conferència Episcopal Espanyola. Al PSOE ja han tret el cava de la nevera i no deixaran d’allargar el conflicte tot el què puguin. Només faltaria! Que si no poden usar el terrorisme, que si ens mostrem sorpresos davant del Vaticà, que també hi ha cristians en les seves files i estan molt disgustats... Quin regal per a un partit que encara vol semblar d’esquerres tenir la icona del reaccionarisme més recalcitrant bramant en contra. Els amos de la COPE saltant-se locutors i ironies per atacar directament els punts guia del programa socialista quan aquests s’han passat tota la legislatura burxant en la moral cristiana per desgastar.

Que no pateixi ningú per la separació entre església i estat doncs aquesta no ha existit mai més enllà de les formes. La separació és impossible quan l’església representa ser la vetlladora de la moral i els partits polítics es funden en ideologies. I altra cosa no però els socialistes se n’han fet un fart aquests quatre anys de legislar contra els preceptes de la moral cristiana i, el què encara és més greu, contra els privilegis econòmics de l’església.

L’església per la seva part no fa més que comunicar la seva doctrina. No al divorci, no a l’avortament, no a l’eutanàsia i no als matrimonis i les adopcions entre homosexuals. Alguna novetat al respecte? Sí, no a la negociació amb terroristes. Tampoc calia que ho fessin explícit per a què tots tinguéssim d’antuvi les nostres sospites al respecte. De fet la pedra angular del cristianisme és la sobrevaloració de la vida. Que no l’haguessin sobrevalorat en èpoques de Hitler, Franco o Pinochet no treu que ara ho puguin fer. De tot plegat els que sortim més perjudicats som els cristians de peu, aquells que ens pensavem que Crist era pau, amor, comprensió i solidaritat.