L’empresa distribuïdora del Trivial Pursuit Catalunya ha hagut de deixar de vendre aquest joc perquè entre les preguntes s’han detectat irregularitats com les de fer catalans diferents municipis i personalitats de Balears i València. A falta de saber la redacció exacta de les preguntes i respostes de les targetes només puc opinar sobre supòsits. Encara que ho vull aprofitar per assenyalar certa febre centralitzadora que hauríem de polir per no caure en els mateixos vicis que tant critiquem d’Espanya i França.
El Círculo Balear i la Federación de Asociaciones Culturales del Aragon Oriental són les associacions anticatalanistes (no és una valoració subjectiva, podeu fer clic als enllaços) que han denunciat irregularitats i falsedats com situar Maó o Sóller dins Catalunya o fer català Ramon Llull. Deixant de banda les sensacions que ens puguin despertar aquestes dues organitzacions i el fet de considerar o no català tot allò que pertany a l’àmbit dels Països Catalans, el cert és que moltes vegades la defensa d’aquesta unitat la fem de forma barroera, estrangulant, d’esquena al sentit comú i a la pròpia història del Principat, dels Països Catalans i de la Corona d’Aragó.
El fet que els estats que ens serveixen de referent més pròxims siguin centralistes, uniformadors i intolerants sembla que en comptes de servir-nos com a antídot per no errar de la mateixa manera, els fem servir com a mal exemple que imitem exagerant els gestos degut a la nostra falta de llibertats. Els Països Catalans i fins i tot el Regne d’Aragó ha estat des de la seva unió amb els comptats catalans i la posterior reconquesta de València i Balears un ens plurinacional, un territori governat per tres parlaments amb dues llengües (Saragossa, València i Barcelona, aragonès i català) essent un exemple de modernitat i de reconeixement de la diversitat sense entrar ja quan posteriorment varem ser coneguts a tota la Mediterrània.
Fent una pregunta sobre Maó, Sóller o Ramon Llull en un Trivial integrament català ja deixem clara la seva identitat territorial, no cal reforçar-la amb un text massa explícit ni amb preguntes tendencioses. Ens hem d’acostumar a treballar aquests temes amb molta més naturalitat i potser amb un cert grau de concreció geogràfica. No es pot preguntar quin escriptor i filòsof mallorquí escrigué Llibre d’Amic e Amat? Si la pregunta es fa en el Trivial Pursuit Catalunya no fa falta aclarir rés més i els que ens vulguin mal l’hauran de treballar molt més o quedar en evidència. Reconèixer la nostra diversitat nacional des de Fraga a Maó i des de Salses a Guardamar ens enriqueix, ens democratitza, ens fa únics. Uniformar-ho tot ens fa ser iguals que aquells dels que ens sentim tant queixosos.
El Círculo Balear i la Federación de Asociaciones Culturales del Aragon Oriental són les associacions anticatalanistes (no és una valoració subjectiva, podeu fer clic als enllaços) que han denunciat irregularitats i falsedats com situar Maó o Sóller dins Catalunya o fer català Ramon Llull. Deixant de banda les sensacions que ens puguin despertar aquestes dues organitzacions i el fet de considerar o no català tot allò que pertany a l’àmbit dels Països Catalans, el cert és que moltes vegades la defensa d’aquesta unitat la fem de forma barroera, estrangulant, d’esquena al sentit comú i a la pròpia història del Principat, dels Països Catalans i de la Corona d’Aragó.
El fet que els estats que ens serveixen de referent més pròxims siguin centralistes, uniformadors i intolerants sembla que en comptes de servir-nos com a antídot per no errar de la mateixa manera, els fem servir com a mal exemple que imitem exagerant els gestos degut a la nostra falta de llibertats. Els Països Catalans i fins i tot el Regne d’Aragó ha estat des de la seva unió amb els comptats catalans i la posterior reconquesta de València i Balears un ens plurinacional, un territori governat per tres parlaments amb dues llengües (Saragossa, València i Barcelona, aragonès i català) essent un exemple de modernitat i de reconeixement de la diversitat sense entrar ja quan posteriorment varem ser coneguts a tota la Mediterrània.
Fent una pregunta sobre Maó, Sóller o Ramon Llull en un Trivial integrament català ja deixem clara la seva identitat territorial, no cal reforçar-la amb un text massa explícit ni amb preguntes tendencioses. Ens hem d’acostumar a treballar aquests temes amb molta més naturalitat i potser amb un cert grau de concreció geogràfica. No es pot preguntar quin escriptor i filòsof mallorquí escrigué Llibre d’Amic e Amat? Si la pregunta es fa en el Trivial Pursuit Catalunya no fa falta aclarir rés més i els que ens vulguin mal l’hauran de treballar molt més o quedar en evidència. Reconèixer la nostra diversitat nacional des de Fraga a Maó i des de Salses a Guardamar ens enriqueix, ens democratitza, ens fa únics. Uniformar-ho tot ens fa ser iguals que aquells dels que ens sentim tant queixosos.
Publicat a Poliblocs el 20 de desembre de 2007
![Connexions [From Tarragona]](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizqwfyKO0Vt9Mf33P0zOuRzNDf8lvUa9n5bNJkDrOaD4Ft_Os2PjnRg2JhI6obbMrreK6CDWNRNLqRa5kp9_85AwQwZG84ew_8_D0unaL7evngR5Vfk5-puXqgSc0foHEOYTiKoTi_XJ_f/s240/tondorotondo.png)
.jpg)
.gif)
4 comentaris:
Hola Pere,
entro sovint a llegir-te, tot i no conèixer-te de res. Coses de la publicitat a la llista de correu catalunya (o independècia?).
Et felicito pel blog, està prou bé però deixa'm dir-te alguns detalls d'aquest trivial.
Ho presentes com si el trivial l'hagués fet l'MCAN. I no. L'ha fet una empresa (hasbro) que és a València.
A la portada hi sortia val-de-robres (així és com ho diuen allà) de la franja. Fins i tot l'ajuntament se'ls hi va queixar.
Però crec que l'empresa (o els encarregats de fer-ho) ho van fer per ignorància i no per "imperialisme".
I total, les preguntes eren mig castellà mig català. Em pregunto si al trivial d'aragó faran igual...
Aveam quan s'atreveixen a fer-ne un de la cultura catalana i no de la CAC.
Per cert, el primer "regional" que van fer va ser el d'andalusia...
D'això del trivial, aprofito per passar-te'n un article interessant d'un gran home, Bartomeu Mestre:
http://www.criteri.org/index.cfm?plana=opinions.cfm?ID=52
Tot i que en el fons de la qüestió (manca de tacte / imperialisme barroer) hi estic molt d'acord. La gent (conscient o inconscientment) actua tal com han actuat amb nosaltres. És qüestió d'educació.
Apa, salut!
Com he dit a l'escrit, no conec amb detall les "incorreccions" que denuncien aquestes dues organitzacions.
Però si, com dius, és més fruit de la ignorància que d'intencionalitat política, raó de més per retirar el joc del mercat.
Certament és simptomàtic de com està el món empresarial i la febre dels beneficis a qualsevol preu, que a l'hora d'elaborar un producte on la cultura és el pal de paller es cometin errors d'aquesta gravetat per desconeixença.
Però això no canvia el sentit del meu escrit: a l'hora de tractar la realitat catalana (la dels PP.CC) n'hi ha prou amb la insinuació, no és necessari fer un alegat quepot ofendre. Amb naturalitat: quan es parla de Manresa o Mollerusa no fa falta recordar que són catalanes.
Arribo a aquest bloc a través del Poliblocs. Esperava una crítica al ferotge centralisme barceloní que regna a Catalunya.
El tema del Trivial quasibé no deixa de ser una anècdota, sense cap tipus de trancendència, com ho és que associacions que rebutjen el concepte de Països Catalans estiguin en contra.
El que és realment problemàtic és que a TV3 es digui, massa sovint, que l'AVE encara no ha arribat a Catalunya, pel simple fet que no ha arribat a Barcelona.
Aquest és el centralisme preocupants...
Efectivament,
Centralisme de Barcelona respecte al Principat i centralisme del Principat respecte dels Països Catalans.
Publica un comentari a l'entrada