L’acció dels Mossos d’Esquadra contra el tràfic de drogues d’aquesta passada nit de dijous a divendres hauria de ser un bon antídot contra els arguments racistes que utilitza PxC per criminalitzar els magribins de la ciutat. Deixant per un moment de banda el debat sobre la legalització de les drogues i els motius reals que empenyen a la gent a traficar amb elles, aquesta intervenció ajuda molts immigrants a deslliurar-se de la creu de la sospita perpètua i a trencar generalitzacions com les que utilitza el partit feixista.
Malgrat tot, les primeres reaccions que he apreciat en veure l’origen de la majoria dels detinguts són contraries a les que caldria esperar de qualsevol persona intel•ligent. Tot i que l’acció hauria d’haver marcat el límit de qui utilitza les drogues i qui no per guanyar-se la vida amb independència d’altres consideracions accidentals, el cert és que el subconscient de molta gent utilitza la mostra com a norma general i situa tota la immigració sota sospita.
Els magribins són sospitosos de tràfic i petita delinqüència, els balcànics dels assalts als xalets amb o sense violència, els de l’Europa de l’est són mafiosos o sicaris, els xinesos explotadors dels seus propis compatriotes i els hispanoamericans pandilleros i borratxos. Aquestes relacions entre origen i definició s’han donat i es donaran sempre perquè ajuden a no pensar i a tenir classificat l’entorn, però aquestes són més perilloses i injustes que les típiques que s’atribuïen a catalans, aragonesos o andalusos, per posar tres exemples.
Però aquestes actuacions policials a la llarga han d’ajudar a diferenciar entre delinqüent i no delinqüent sense comptar amb el lloc de naixement i desmuntant prejudicis, validant la mala acció per ser mala acció i castigant qui la comet amb independència d’altres consideracions. Aquestes intervencions i d’altres de no discriminació positiva ni negativa tallaran les ales del feixisme populista a Manresa, perquè només ens veurem tots com iguals quan actuem entre tots com iguals. Per bé i per mal.
Malgrat tot, les primeres reaccions que he apreciat en veure l’origen de la majoria dels detinguts són contraries a les que caldria esperar de qualsevol persona intel•ligent. Tot i que l’acció hauria d’haver marcat el límit de qui utilitza les drogues i qui no per guanyar-se la vida amb independència d’altres consideracions accidentals, el cert és que el subconscient de molta gent utilitza la mostra com a norma general i situa tota la immigració sota sospita.
Els magribins són sospitosos de tràfic i petita delinqüència, els balcànics dels assalts als xalets amb o sense violència, els de l’Europa de l’est són mafiosos o sicaris, els xinesos explotadors dels seus propis compatriotes i els hispanoamericans pandilleros i borratxos. Aquestes relacions entre origen i definició s’han donat i es donaran sempre perquè ajuden a no pensar i a tenir classificat l’entorn, però aquestes són més perilloses i injustes que les típiques que s’atribuïen a catalans, aragonesos o andalusos, per posar tres exemples.
Però aquestes actuacions policials a la llarga han d’ajudar a diferenciar entre delinqüent i no delinqüent sense comptar amb el lloc de naixement i desmuntant prejudicis, validant la mala acció per ser mala acció i castigant qui la comet amb independència d’altres consideracions. Aquestes intervencions i d’altres de no discriminació positiva ni negativa tallaran les ales del feixisme populista a Manresa, perquè només ens veurem tots com iguals quan actuem entre tots com iguals. Per bé i per mal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada