dimarts, 25 de desembre de 2007

Propaganda en càpsules avorrides

En aquests més de tres anys de govern espanyol Zapatero només ha pres dues decisions de mèrit, dues apostes d’aquelles que sorprenen per ser massa honestes provenint d’un polític amb responsabilitats. La retirada de les tropes espanyoles d’Iraq i la regulació del matrimoni i les adopcions entre homosexuals. És clar que ambdues van ser a principi de legislatura i eren del tot necessàries veient com la guerra d’Iraq l’havia fet guanyar les eleccions i els homosexuals eren un dels lobbies més importants de l’estat. Malgrat tot eren unes mesures que als més ingenus ens van fer pensar que hi havia una manera de fer política espanyola tolerant de veritat, amb voluntat d’aposta innovadora i amb valentia sincera. Més quan prometia respectar l’Estatut que sortís del Parlament de Catalunya i començava a establir converses amb l’entorn d’ETA per normalitzar el panorama polític d’Euskadi. Però com es diu sovint el temps acaba situant cadascú en el lloc que li pertoca i la tolerància de Zapatero va quedar en paraules, la voluntat en talant immòbil i la valentia es va esfumar en baròmetres d’opinió.

Amb les eleccions espanyoles a la vista el PSC i CiU corren a treure vídeos a quin més penós. “La Catalunya optimista” i “Silenci” són els títols. Els socialistes de Catalunya obvien els darrers mesos de problemes infraestructurals i d’identitat derivats de l’activitat governamental espanyola i mostren el govern de Zapatero seguint els mateixos patrons de sempre perquè al cap i a la fi quan parlem de dotacions econòmiques sempre es troba la manera de fer-les superiors al passat sigui amb percentatges, amb valors absoluts, mostrant la despesa però sense contar els ingressos. Sembla com si qualsevol govern espanyol ho tingués fàcil per acontentar els cofois catalans: en comptes de prendre mesures reals de canvi només cal fer uns pressupostos on les partides catalanes siguin un pel superiors a les anteriors i, així, qui dia passa any empeny.

La creativitat en la producció convergent no millora la línia audiovisual de la precampanya. Seguretat i immigració, així de bracet, és al que més arriben els caps pensants nacionalistes. També hi surt el tema de les balances fiscals. O sigui, el mateix que fa quatre anys i que fa vuit. Podem estar contents si no arriben a mostrar el lema que van fer servir la campanya municipal passada a Vic que era alguna cosa semblant a “Els immigrants no són mala gent, però cal que els ensenyem”. Juro haver-ho llegit a la portada del Més la Marxa.

En definitiva trobo a faltar alguna proposta multimèdia més imaginativa per part dels partits. Algun joc interactiu que es pugui baixar de les webs respectives i que tingui com a objectiu fer arribar Duran o Chacón a un ministeri espanyol. Que som a portes del 2008, companys!