Fem un referèndum estatal sense por

El Congrés dels diputats espanyol ha fet què havia de fer. I les senyories populars s’han assegurat d’entendre bé la pregunta no fos que passes el mateix que quatre dies abans a la que hauria de ser cambra de representació territorial. La proposta de sol•licitar una categoria d’estat .ct a nivell d’Internet per a Catalunya ha estat tombada per una àmplia majoria. No crec que a aquestes alçades cap català s’hagi sorprès ni s’estripi les vestidures.

Podem afegir el .ct d’Internet a la llarga llista de propostes puntuals que els nostres representants van presentant a Madrid amb el convenciment que es resoldran contràriament als interessos catalans. És admirable la perseverança, la paciència i la laboriositat amb què es busquen propostes anecdòtiques i com es venen les derrotes com a actes d’injustícia, de la mateixa manera que un mal entrenador es queixa de l’àrbitre després de perdre un partit. Que s’han de fer? Segurament. Que els ciutadans tenim un límit en el creixement de les orelles a l’hora d’obeir a la indignació dirigida? No ho dubtin que també.

Ja no som en època de domini convergent quan el poble català creiem que Espanya ens devia alguna cosa i ens ofeníem quan encadenàvem negacions a les engrunes que reclamàvem. Ni som en aquella era gloriosa que quedàvem enamorats del teatre de les dures negociacions que el nostre govern establia amb el govern d’Espanya i que ens suposava una xocolata del lloro que mai arribava completa. Ara aquestes coses ja no passen. Ara el govern català ja no arriba ni al teatre de l’engany. Ara el govern català negocia només l’agenda electoral per molestar el mínim en les aspiracions del govern espanyol de sortir reelegit.

I ara el poble hem canviat també. No en tenim prou amb unes seleccions esportives catalanes ni amb un Cat a la matrícula que no ens haguem guanyat per un reconeixement previ. Els catalans ja no volem que ens regalin rés. No són pas ells els que ens han de péixer l’aire per viure. Tenim ànsies de llibertat. Però no només de llibertat econòmica. Cada dia que passa tenim més clares i veiem més amples les diferències que ens separen d’ells.

En aquest context només queda sol•licitar un referèndum. I si ells creuen que ha de votar també Espanya, doncs que voti Espanya. No podran pas canviar la localització dels col•legis electorals. Podrem segmentar els resultats de la manera que ens sembli i amb una campanya furiosa pel No, es podrà mobilitzar molt més vot pel Sí. Quan tinguem els resultats sota el braç, moltes coses que ara no coneixem no es podran amagar més i en el pitjor dels casos tindrem tots plegats la realitat d’on ens movem una mica més clara.