dimecres, 12 de desembre de 2007

UDC és la UPN catalana

Duran i Lleida proclama que el primer objectiu de Catalunya hauria de ser recuperar el respecte d’Espanya. Josep Antoni Duran i Lleida té 55 anys i poca dignitat. Una proposta presentada a la CCRTV de condemna a les paraules del diputat pel PSC Ferran en que deia que s’havia d’arrancar la crosta nacionalista de TVC i Catalunya Radio no ha pogut ser aprovada perquè amb un resultat d’empat el representant d’UDC que havia de decantar la balança s’ha abstingut adduint que no calia fer sang d’aquesta declaració.

A Unió sempre ha pogut més la butxaca que el país; bé, ha pogut més que qualsevol cosa i tot apunta a que com més vells es fan els capitans més obedients la mainada. No fa gaire mesos les seves joventuts onejaven amb entusiasme estelades durant el seu congrés mentre el secretari general del partit es disculpava a Madrid declarant que davant un referèndum votaria NO a la independència de Catalunya. No és només poca dignitat, és poca vergonya, és dependència, és Estocolm, és la patologia de l’amfitrió que mostra casa seva tot i les rialles burletes dels convidats.

Repeteixo: Duran i Lleida té 55 anys. Té 55 anys i és difícil de creure que una postura així sigui personal. Tot plegat té l’origen en la recerca de sortides alternatives al trencament amb Convergència. A les diferències ideològiques s’ha afegit l’enfrontament personal que sembla tenir amb tots i cadascun dels líders joves dels socis de coalició. UDC és un PP a la catalana. És un freguem-nos les mans amb un somriure fariseu capaç d’aguantar la més crua humiliació si d’això en pot sortir un càrrec o quatre quartos. Es un “no hombre, no, si nosotros también somos españoles”, mentre fan gestos talpers de complaença catalana. Unió és obediència, és incapacitat, és submissió. Senyor Duran i Lleida, facin-se vostès un favor i de passada el faran a tota Catalunya: Donin el pas i aprofitin la debilitat del PP al nostre país presentant-se com la seva marca catalana. Així mateix, com un Hacendado respecte de Mercadona.

Publicat a Poliblocs el 13 de novembre de 2007

4 comentaris:

Anònim ha dit...

No et comento l'article en general però si el comentari que fas arrel de la voluntat del PSC d'arrencar la "crosta nacionalista" de la CCRTV i tot el rebombori generat per les declaracions del Joan Ferran. Coincideixo en el fet de que van ser declaracions molt desafortunades, sobretot en la forma, però també crec que haurien de servir per reflexionar sobre els mitjans públics.

De sempre hem pres com a gran referent dels mitjans públics la BBC anglesa, sobretot parlant de la tan coneguda objectivitat dels mitjans.

I és en aquest sentit en el que jo crec i em pregunto si algú pot dir que l'Antoni Bassas o el Josep Cuní són referents de la objectivitat periodística. Jo escolto cada matí l'Antoni Bassas i ni molt menys em sembla un periodista objectiu, i en això comparteixo l'opinió del Joan Ferran "no informa, editorialitza".

Ara em direu que si comparem TVC o Catalunya Ràdio amb altres cadenes o emisores es nota una clara diferència, un estil molt diefernciat. Si, és cert. Però per mi això no és suficient. Jo vull mitjans públics objectius ... utòpic? segurament. Però el que si que és segur que ara, els mitjans públics a Catalunya no ho són.

I potser té mèrit que sota govern del PSC sigui aquest mateix partit qui es queixi, per què ens hauria de fer recordar com va actuar CiU en el seu moment.

I una última qüestió un mitjà públic a Catalunya forçosament ha de ser nacionalista?

Joan Gil Oliveras ha dit...

Sempre està bé la crítica anònim/a als mitjans de comunicació, però no pas insultant-los. Això de "crosta" no és pas una expressió encertada tal i com t'ho dius, el problema és que aquesta no és la única bestiesa que s'ha dit. Un altre socialista va dir fa poc (ara no recordo el nom) que el millor seria privatitzar el CCRTV. Primer em sembla una vergonya que un social liberal (perquè el PSOE-PSC ja s'han olvidat de moltes de les reivindicacions socials) pensi en privatitzar. Per altra banda, crec que TVC és la televisió que més funciona i que a més últimament la audiència no fa gaire pena com altres anys. És cert que els líders tipus Cuní, Bassas, Pallicer són els mateixos que durant l'època en que Pujol sortia cada dos per tres ignaugurant qualsevol cosa, i que estaven més collats i controlats per CiU que ara amb el PSC.

Però aquestes declaracions ens porten a pensar la deriva que està agafant el PSC. Totes les pors de que fent fora el Maragall, la resta de federalistes i catalanistes del PSC tipus Castells i Tura (aquesta és l'única que l'ha defensat sempre al Maragall fins i tot en reunions de partit, etc.) estan quedant tan apartats que aquells que Maragall, va deixar-los la secretaria general (Montilla és un titella i un gestor no pas un polític, em refereixo als espanyolistes del PSC han agafat el poder i s'han olvidat que al PSC sempre hi hagut dos families en equilibri. Una, la IMPORTANT la del PSC, i no la de la Federació catalana del PSOE (que es va unir al PSC); no té cap poder per encaminar el projecte de país. La crosta és el final del PSC catalanista i català, i el començament de l'autonomisme, i el veritable control del PSOE sobre el ex-soci federat. Comença l'espanyolisme: l'atac als nacionalistes per tal de fer una única Espanya. Allò dels plurinacionals, dels que s'estimen la Nació mare o pròpia i la nació germana ("sóc més català que espanyol") s'ha acabat.

El sector obiolista, els polítics que integraven els andalusos a través del PSC que ja no hi són entre nosaltres, el catalanisme del PSC, etc.; està finalitzant.

El partit de la majoria portarà a polaritzar entre catalans i no integrats. El catalanisme integrava i unia, l'independentisme dels qui creuen que solament tenen ells la raó no, però cada cop els fets dels que tan parlava Montilla els hi estan donant la raó.

Això no funciona; solució?

AUTODETERMINACIÓ.

D'un federalista.

Joan Gil Oliveras ha dit...

Estic totalment d'acord amb tot el que exposes sobre UDC, un partit que es va constituir amb molts antics alcaldes franquistes i que no és pas catalanista. I és molt més de dretes que els de CDC

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Molt bona la descripció del Sr. Durán y Lérida. El que s'hi presenta com a home de "seny" i responsable. Donem-li un càrrec a Madrid i ja el tenim satisfet; ell el que voldria és un ministeri al govern espanyol. Un servent fidel al "Reino de España". Peles i càrrec important, res més. Això és l'únic que li interessa i, sí, evidentment, el seu partit és el PP a la catalana, si més no.

Per cert no ho vau veure l'altre dia a "La nit al dia" fent callar la Mònica Terribes estil "¿Por qué no te callas? per explicar que durant el govern de CiU a la Generalitat no s'havia invertit en Rodalies perquè ja estaven bé. Collons, s'ha de tenir cara per dir això.

Homes com aquest són una vergonya per a Catalunya i per al planeta. Són de poc refiar, com a mínim Bush sabem de quin pal va, aquell tanmateix és dels que llencen la pedra i amaguen la mà.

Salutacions