diumenge, 11 de gener de 2009

L'opció inconformista

Avui he estat a Mataró, a l’Assemblea Extraordinària de les CUP i he de confessar que n’he sortit satisfet. Tant pel resultat com per la dinàmica orgànica i el funcionament d’aquest important acte democràtic. Tot i que en algunes ocasions havia coincidit amb representants i militants de l’Esquerra Independentista en comissions locals, amb diversa sort, aquesta és la primera vegada que tinc la sort de compartir un acte intern, sense veu ni vot, però essent còmplice de moviments, remors, preguntes amb més o menys bona intenció. Dic que surto content pel resultat perquè ha sortit escollida la ponència que no tanca portes a rés, la que no obliga a fer les coses precipitadament, ni la que tanca les portes fins vés a saber quan.

Dic que surto content perquè, malgrat tot, m’ha agradat molt l’exposició i defensa de la ponència més prudent i m’ha agradat molt com s’ha portat a terme el debat i els torns de votació posterior. Els arguments han estat ben construïts i ben rebatuts. És difícil desentendre’s de cap de les tres ponències sense agafar-ne algun punt i, malgrat tot, i malgrat que en més d’una ocasió he opinat per burxar i per a fer reaccionar, vull assenyalar un detall que ni el text de cap de les ponències ni les intervencions orals han tingut en compte.

Cada cop més catalans ens sentim inconformistes amb el sistema, amb el capitalisme, amb la manera de fer país i amb la classe política i el seu funcionament. Cada cop menys catalans anem a votar. Cada cop més catalans ens definim independentistes. Tots aquests catalans es mereixen una opció revolucionària, insubmisa i inconformista, una opció d’obediència horitzontal i nacional, que es presenti sense intenció de pactar, que despulli les vergonyes de qui, instal•lat en el poder, ha perdut de vista la lluita. Aquest poble inconformista pot exigir munició per a matar el bitxo gros. L’opció de presentar-se a les eleccions autonòmiques és de la militància de les CUP, però les conseqüències les rebran tots els catalans i catalanes inconformistes.

5 comentaris:

Jordi Bonvehí Castañé. ha dit...

L'independentisme català no pot participar en unes eleccions espanyoles, perquè la Generalitat no deixa de ser una 'sucursal del estat espanyol'.

Si no es al 2010, serà el 2014?

En tot cas, el vot nul en les autonòmiques hauria de ser el vot purament independentista.

Pere Fontanals i Bosch ha dit...

Jordi, tu millor que ningú que tot i la realitat dels PPCC, fins i tot en temps de Jaume I els Parlaments eren separats respecte del País Valencià.

Tondo Rotondo ha dit...

Sintonitzo totalment amb el que comentes al post.

Ens ho mereixem, ens mereixem sobreviure i disposar d'opcions polítiques dignes.

En Jordi te raó en el seu comentari, però penso que cal aprofitar el màxim d'espais possibles, i les Generaliats de dalt i de baix -que tot arribarà- en són un. Penso ara en Fuster: la política o la fas o te la fan.

En ot cas, vinga, des de diferents punts de vista, ens cal sumar i aprendre'n.

Joanet del cabàs ha dit...

Estic d'acord amb en Jordi amb aquest comentari sobre que no esm poden rp`presentar a espanyoles, estic en gran part d'acord. És veritat que la Generaklitat i el Parlament siguin sucursals del govern espanyol, per com està fet ara des de la transició. Però, quan ja tinguem una xarxa de municipis, ja anirem al parlament i la Generalitat.

Anònim ha dit...

Salut Pere,

Certament, la CUP és una opció incomformista.
Jo també crec que en un futur no massa llunyà pot esdevenir una alternativa real a nivell nacional.

Per cert, he llegit el bloc de l'Àlex Maymó. Hi té un article sobre l'ANE interessant, sobretot perquè té molt bona actitud.

En el seu bloc també explica que arrel de l'article sobre l'Assemblea Nacional de la CUP ha batut record de visites.
Tu també has notat un augment de visites?

Un amic