Correu a Pere Fontanals i Bosch en anglès en francès en espanyol

diumenge, 10 d’agost del 2008

Simplement Ossètia

Ossètia

Ara farà quatre anys, tres dies després del trist desenllaç del segrest de l’escola de Beslan, dinava amb Larisa i Eldar, uns amics ossetins del nord que vivien a Sant Cugat del Vallès, i comentaven no entendre rés del què havia passat. D’una banda estaven commocionats per la magnitud de la tragèdia, ells són de la capital Vladikavkaz a 20 quilòmetres de distància i hi tenen amics, però de l’altra se’n feien creus de que els txetxens haguessin triat la república veïna per dur a terme l’acció quan els ossetins del nord reivindiquen també la secessió de Rússia i fins sentien certa simpatia, o millor dit, entenien els moviments armats com a resposta a la repressió de Moscou.

Ahir dissabte (dia 9) vaig tornar de Moscou després d’un viatge llampec de quatre dies que ha coincidit amb l’inici d’intent de genocidi per part de l’exèrcit georgià contra la població civil d’Ossètia del Sud i que ha desencadenat la resposta russa. Ossètia del Sud és una república independent de facto (curiosa coincidència amb l’últim escrit que vaig realitzar a Penedès digital abans de marxar). No fan servir la moneda georgiana, no rendeixen comptes davant Tbilisi, es van quedar amb els aparells militars georgians (que abans eren de la URSS) que hi havia en el seu territori en la proclamació d’independència, però la comunitat internacional no els ha volgut reconèixer la sobirania. De fet quan la població té les coses clares tant li fa això.

El conflicte estavella inicialment a conseqüència de la voluntat de Geòrgia d’entrar a l’OTAN que l’obliga a una certa estabilitat interna i a una gelosia màxima del seu exèrcit a l’hora de subjugar la població ossetina fins al punt de cometre assassinats que en poc temps hauríem de veure presentats al tribunal internacional. M’ha indignat veure quan he arribat el tractament de la informació que n’està fent TVE presentant l’atac rus poc més que com el desencadenant de l’inici de la guerra quan dimarts mateix (dia 5) veia a la televisió russa tancs georgians passant per sobre d’infants i vells o les forces d’aquest mateix estat inundant soterranis de les cases on s’havien refugiat famílies senceres esperant a que quedessin ofegats.

Cert és que l’exèrcit rus no és un prodigi de tacte ni que Rússia entra en el conflicte de manera gratuïta, bé podrien oferir la independència a Ossètia del Nord i no ho fan, però no és menys cert que l’entrada de l’exèrcit rus està més que justificada per la cruesa de la intervenció georgiana i perquè, oficialment, té un bon grapat de ciutadans russos vivint allà i que ha de protegir.

Evidentment a ningú escapa que Ossètia del Sud és territori de pas del gasoducte que comunica el mar Caspi amb el mar Negre i que tot el que sigui crear incertesa en un estat que vol situar bases americanes a una escopinada de la frontera russa els va bé, però malgrat aquest interès i traslladant la situació aquí ja voldria dels estats propers un mateix grau de compromís cap a Catalunya si la situació la tinguéssim a la vora. Tant difícil ha de ser que russos i georgians es posin d’acord a donar la independència a cadascuna de les parts d’Ossètia?

4 comentaris:

Adam Majó ha dit...

Tant de bo fos tant senzill, però a mi se'm plantegen alguns interrogants. És un territori de majoria russa o Osseta? Existeix realment el poble osset? I si són russos, des de quan són allà? Des de sempre? Des dels temps en que a la unió soviètica hi manava el geiorgià més famós de la història? o des de la independència? Es pot parlar d'un terrirtori històricament georgià? I, sobretot, és un conflicte que ha nascut d'unes justes demandes populars de la gent d'aquests territoris? O ha estat fomentat pel govern rus per raons estratègiques? L'únic que se, perquè ho he sentit prou vegades, és que els russos -la majoria d'ells- odien i menyspreen a tots els pobles del Caucas -també aquells amb qui comparteixen religió- i que els pobles caucàssics senten exactament el mateix pel seu gran veí del nord. Mala peça al telé.

Adam Majó ha dit...

Volia dir al teler.

Pere Fontanals i Bosch ha dit...

Tant de bo els estats actuessin en els comflictes bèlics de manera altruísta donant suport al poble massacrat, però això ja sabem que no és mai així. Tu que ho conèixes abastament, que els ho preguntin a americans i russos en la Segona Guerra Mundial que fins que japonesos i nazis no els van tocar lo seu no s'hi van implicar o, més a prop en el temps que els hi ho diguin a la població dels balcans o als innumerables comflictes endèmics d'Àfrica.

Evidentment el meu escrit no preten evangelitzar Rússia sinó assenyalar que la seva intervenció (en aquest cas) la trobo justa i proporcionada als tres primers dies d'acció georgiana.

Sobre les teves preguntes et comentaré que si la voluntat secessionista d'Ossètia del Sud o fins i tot dels russos d'Ossètia del Sud fos integrar-se finalment a Rússia, no tindria sentit que els habitants d'Ossètia del Nord també reclamessin la independència (en aquest cas de Rússia.

Fa anys que m'adono (digue'm ilús) que Rússia se n'ha adonat que la manera de debilitar l'estructura de molts dels estats occidentals és incidir en la seva fragilitat identitària. Pot semblar un detall sense importància, però durant la innauguració dels Jocs Olímpics (audiència milionària) el locutor de la Televisió russa cada cop que recordava Barcelona ho feia referint-se a ella com la capital de Catalunya. Va parlar de Barcelona 8 o 10 vegades durant tota la retransmissió i ni una sola la va relacionar amb Espanya. (ni quan va desfilar la delegació espanyola).

Anònim ha dit...

Salutacions!

Em dic Adrià i fa una mica més d'un mes he obert un nou bloc sobre Manresa. He sabut que ets un dels responsables de la Bagesfera. Des de que vaig començar el bloc vaig enviar una sol.licitud per introduir el meu bloc a la Bagesfera, desconec la raó però no he aconseguit entrar-hi. M'agradaria saber les raons per les quals no he puc entrar-hi.

Moltes gràcies.

adriaroca@gmail.com