Correu a Pere Fontanals i Bosch en anglès en francès en espanyol

dilluns, 5 de maig del 2008

La immigració és un problema

Aquest matí he quedat bocabadat llegint les dades del baròmetre de primavera de el Periòdico quan he comprovat que els simpatitzants dels dos partits que consideren que la immigració és el principal problema de Catalunya ho són de CiU i ERC. A banda que aquestes dades llegides amb mala intenció refermen l’opinió dels malvats que veuen en el nacionalisme (el perifèric) el cultiu d’un pensament racista i exclusiu, poden ser simptomàtiques o d’un atac de sinceritat dels sentiments més irracionals dels enquestats (en aquest cas es confirmaria la diagnosi dels malvats) o d’una resposta raonada, orientada en el matís i no excloent d’un sentiment humanitari o tolerant. Perquè en el discurs sobre la immigració s’ha fet un abús de la condescendència i s’ha fiscalitzat la paraula fins el punt que elaborar un discurs raonablement objectiu sobre el tema resulta gairebé un suidici en alguns cercles.

Creure que la immigració no es un problema és pretendre amagar el cap sota l’ala. Que la immigració sigui un problema pels oriünds (o pels que ja hi érem abans) no és assumir que els immigrants siguin bons ni dolents, ni positius o negatius, ni amables o antipàtics; és entendre que entre uns ciutadans que teníem uns rols culturals ben definits, una capacitat econòmica per anar tirant i unes costums i una llengua concreta, ara ens trobem amb índexs que en alguns casos superen el 30% de nous ciutadans que tenen una cultura totalment diferent a la nostra, una capacitat econòmica que justeja (amb el que això representa) i uns costums i llengua que no s’assemblen gens a la nostra. Si a això hi afegim que la gran majoria dels que es desplacen ho fan empesos per la necessitat ens trobem amb persones que estan lluny de la seva terra d’origen amb unes necessitats urgents que provoquen en el millor dels casos pisos pastera, explotació laboral i necessitat de cobertures socials.

Per això en una societat on un dels màxims valors era l’estat del benestar, o sigui la tranquil·litat i l’estabilitat, la seguretat i la capacitat econòmica (o d’endeutament), la immigració suposa un canvi, un trasbals, una alteració; un tornar a educar-nos en la diferència, i no en la diferència mínima que pot haver entre els que ens hem educat en el mateix poble, sinó en diferències de religió, en diferències de valors, en diferències d’educació, en diferències a l’hora de prioritzar què és important i què no. I a tots ens pot agradar anar a dinar a un xinès a sis euros el menú, o que vingui un romanès a reparar-nos el bany, o intentar aprendre alguna paraula en bereber o fins beure vodka amb un rus, però sociològicament qualsevol moviment migratori genera problemes, evidents per qui ha de migrar i evidents també per a qui rep la immigració. Negar això és tant com ser intolerant amb qui rep aquesta onada. Potser és políticament incorrecte associar els conceptes immigració i problema, però encara hauria de ser més incorrecte obviar la realitat per una falsa tolerància.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

I si el barometre hagués dit que qui més veu la immigració com un problema és el PP i el PSOE hauries escrit el mateix? Uiii, i si ho arriba dir d'ICV?
Les dades reflecteixen que la immigració es veu com un problema però si li demanes la opinió a votants de CiU i ERC en plan "tertulia de cafè" encara t'acolloniries més dels seus pensaments. El problema no és si es veu com un problema o no (valgui la redundància), el problema és que sovint aquells que ho defineixen com problema amaguen actituds xenofobes bastant més preocupants.

Anònim ha dit...

Estic amb tu Pere!:
el problema existeix a banda de les estadístiques de caire polític i, aprofito el teu post per fer un petit apunt parlant de “falsedats”, falsedats d'aquells que s'anomenen demòcrates:
En un bloc, que em sap greu no recordar el nom, deia que
“la vida o la mort d’un bloc la provoquen els comentaris, l’aportació o la falta dels mateixos”.
A mi m’agrada comentar si m’inspiren una crítica i, en un curt termini de temps (15 dies), 2 blocs de polítiquics/ques, d’aquest que moderen la seva publicació, no sigui entenc que algú els digui “fill de ....” etc: no m’els han publicat!
No em gravo els comentaris fets però diria que eren “super-correctes” .
No cal dir que no penso visitar més aquests 2 blocs que han vedat la seva publicació i, que aquests srs/sres no es considerin tant egòlatres, no els faig per la seva cara bonica, els faig tant als polítics, com als eròtics, com als especialitzats si el tema em va, no tinc manies i, sobre tot intento fer-los el màxim de respectuosos sense deixar de dir la meva. Deu ser que soc persona “non grata” en certs sectors! o que val més caure en gràcia que ser graciòs/sa!

Anònim ha dit...

Et dono suport Pere, en aquest post has mostrat la capa de la immigració tal com és, un problema d'actitud.

La xenofòbia i el racisme són temes que es poden discutir a part, però la majoria de converses en bars i cafeteries, et puc dir que l'immigració és un dels temes estel·lars.

Radu

Red Zeppelin D3 ha dit...

Ets un feicxista. No crecv que la tyeva actitud sigui correcta. La immigració, en el fons, pot ser riquesa. Els problemes els ha creat la mateixa societat capitalista. M'entens?? I CiU són uns botiflers, que es posen la màscara de catalanets però són uns neofranquistes i no han evolucionat gens del que eren la puta Lliga. El Cambó i el Prat ja eren unsb buirgesos acabats i uns fatxes catalans. Podria parlar molt malament sobre les idees del Pujol, el Mas i tots els de CiU. És brutícia

Pere Fontanals i Bosch ha dit...

Joanet, quan aprenguis a raonar per tu mateix em prendré la molèstia de contestar-te. Només cal veure el teu bloc de "copiar" i "enganxar".