Correu a Pere Fontanals i Bosch en anglès en francès en espanyol

dissabte, 17 de novembre del 2007

Antifeixistes contra cabrons

Aquests dies de bellugadissa feixista molts mitjans de comunicació estan tractant el tema de manera equívoca, maliciosa i interessada equiparant aquests grups d’animals desembocats amb gent que combat intel·lectualment i per l’acció aquesta lacra assassina.

En la dicotomia feixista antifeixista no caben entremitjos, no val a dir que tots dos són iguals, no és cert que la batalla sigui entre l’extrema dreta i l’extrema esquerra, no és lícit quedar-ne al marge, perquè tenir un dubte a l’hora de sentir fàstic pels feixistes és ser feixista. Ningú no es planteja estar o no a favor d’un violador o un torturador o un assassí. S’hi està en contra per definició. Qualsevol altre plantejament, fins el dubte, seria definidor, com l’anunci d’Antonio Banderas: “Condemnes el feixisme?... Els que encara no han contestat ja han definit la seva postura. Per tots els altres Visceroy.”

Per això l’especulació sobre xoc per iguals és perillosa perquè fa perdre la qüestió de fons. Uns es defineixen feixistes, esvàstica en mà, abanderant la intolerància, la xenofòbia, el masclisme i l’homofòbia. Justifiquen l’holocaust i la discriminació racial, la febre totalitària. Els altres ho combaten. I per molt que sembli que aquesta defensa de la llibertat es fa usant mesures dràstiques, bàrbares i incíviques, si no hi fossin ells els feixistes tindrien via lliure per actuar fent-se seu el carrer i la vida d’aquests que ara miren i opinen en la distància.

Com a últim punt vull fer una reflexió cara a l’administració: Com pot ser que Batasuna tingui l’existència, la reunió i la manifestació negades amb l’argument que defensen ETA i els feixistes rebin el vist-i-plau de l’administració per fer una manifestació quan el seu llibre de taula és el Mein Kamf.

6 comentaris:

Psicalipsis ha dit...

En la dicotomia feixista antifeixista no caben entremitjos, no val a dir que tots dos són iguals, no és cert que la batalla sigui entre l’extrema dreta i l’extrema esquerra, no és lícit quedar-ne al marge, perquè tenir un dubte a l’hora de sentir fàstic pels feixistes és ser feixista.

No estoy de acuerdo con ese extracto: no exite tal dicotomía y la lucha contra el fascismo no es el asco, sino la comprensión, porque sólo entendiendo qué es el fascismo se puede llegar a combatirlo, de la misma manera que descubrir el bacilo de Koch permitió luchar contra la tuberculosis.

Marginar a los fascistas es como marginar a cualquier ser humano: la marginación social es negar la calidad humana a los marginados, que es lo que pretenden los fascistas.

De modo que comportarse como un fascista no es la manera de luchar contra el fascismo; inventarse una dicomotía, tampoco.

La manera de disolver el fascismo no es combatirlo con sus propias armas, sino encaminarlos hacia la perdición (reducción al absurdo) dialéctica permitiendo que sigan sus propios pasos.

El límite es el código penal, és clar.

Fumero ;-)

Pere Fontanals i Bosch ha dit...

La manera de disolver el fascismo no es combatirlo con sus propias armas, sino encaminarlos hacia la perdición (reducción al absurdo) dialéctica permitiendo que sigan sus propios pasos.

Evidentment, fumero, la dicotomia és la que representen els mitjans de comunicació, però és falsa. Existeixen els grups de feixistes i la resta. Això volia dir en el meu primer paràgraf.

He copiat aquest extracte de la teva resposta perquè m'ha fet molta gràcia. Saps igual que jo que per arribar a la reducció a l'absurd mitjançant la dialèctica, primer es necessita dialèctica. I de dialèctica dins el feixisme la dominen tres o quatre persones i sempre des de l'interès populista i la demagògia falsa. He de recordar-te com argumenten Farrerons i companyia?

Per últim. És evident que des dels organismes públics no es pot marginar algú per la seva forma de pensar, però també és evident que a mi ningú no em pot obligar a estimar-los.

Anònim ha dit...

Altre cop, un molt bon escrit. Tot i això, n'hi ha algun de antifeixista que usa aquesta excusa per ser més feixista que els altres... no sé si m'entens. Però bé. Això a tot arreu.

I la policia? Com és que els deixa via lliure i no els acordona a Madrid? Li interessa a Esperanza Aguirre el vot d'ultra dreta? Perquè sinó on va a parar aquest vot? Aquí no tenim un Le Pen. Aquí tenim un PP dretà, ultradretà i centre-dretà quan s'acosta a Catalunya i al País Basc per tal de dissimular els tics franquistes.

I Antena 3? Com pot dir que és una lluita entre bàndols. Acaba de morir un jove. I als del PSC uns quants ultres els van apallissar.

Cal controlar els antifexisites. Però el que realment cal, com bé tu dius, és acabar amb els actes violents dels neonazis, neofranquistes, neofalangistes, neofeixistes, ultres, violents de tota mena, etc.

Anònim ha dit...

Al meu parer la direcció de l'antifeixisme és prou incompetent: brama en comptes de plantejar metes polítiques

No pot ser que a les manis anem a "lladrar" i de farol. No es tracta de fer crides a la violència ni l'odi, no es tracta de fer com la COPE "però al revés"
NO
Es tracta de plantejar-hi OBJECTIUS POLÍTICS CLARS, que haurien de ser (lògicament):
IL·LEGALITZACIÓ DE BANDES FEIXISTES
DEPURACIÓ DE L'EXÈRCIT D'ELEMENTS FEIXISTES Són l'exemple d'objectius assumibles per gran part de la ciutadania, que no són elitistes ni violents, que són democràtico-burgesos però radicals. Tècnicament això són "objectius demoburgesos radicals" que creen consciència perquè, malgrat ser teòricament demoburgesos, en realitat l'Estat no té cap interès a assumir-los. Això els desemmascara en el seu rerefons feixistoide, que és del que es tracta propagandísticament per ARRIBAR AL POBLE No hem d'anar a manis a desfogar-nos amb pinta de violents, sinó a convèncer el poble de l'antifeixisme.
El que hem d'aconseguir és ampliar la base social antifeixista i que els feixistes no es reproduïsquen, a tal fi hauríem d'estudiar molt a fons el problema, veure'n les causes, la propaganda què fan, com capten gent i quina mena de gent, establir contrainformació i contrapropaganda EFICAÇ, etc.
Estudiem especialment els seus temes favorits: immigració, jovent, "España", aires militars, modes, terrorisme, atur... I estudiar bé vol dir sense prejudicis, mirant com hi reacciona la gent corrent i com pensen. No es tracta que, perquè els fatxes diguen blanc nosaltres diguem ja negre, o perquè ells utilitzen els cartells nosaltres ens neguem a utilitzar-los. Hem d'entendre que els fatxes no són simples subnormals ni tot el que fan no pot ser utilitzable per nosaltres mateixos en un altre sentit o d'altres maneres. CAL SER CREATIUS I OBERTS DE MOLLERA.
Són massa perillosos i poden dur massa sang i misèria. No es tracta de violència o de testosterona sinó d'una resistència tranquil·la, flexible, adaptable però alhora persistent, aferrissada i forta, que els fumigue o almenys els mantinga al ghetto del fanatisme boig dins una barrera d'acer.

Mireu com manipulen la mort de Carlos i com ho presenten tot com a simples enfrontaments entre extremistes Volen fer passar els antifeixistes per extremistes i tirar-nos la culpa de la violència. No els donem facilitats presentant una imatge i cridant slogans violents perquè aleshores quedarem com a uns bojos contra uns altres bojos i el que hem d'assolir és atraure'ns el poble a l'antifeixisme, no els fiquem fàcil la manipulació!! :
http://es.noticias.yahoo.com/afp/20071117/tpl-espana- politica- franco-ee974b3_ 2.html

Més sobre C.J. Palomino Muñoz
http://www.20minutos.es/noticia/ 305119/0/alerta/policial/ataques/ Un il•lustre antifeixista, assassinat pels nazis, D. Bonhöffer, en català:
http://www.fespinal.com/espinal/ catala/visua/ct14.htm http://e-cristians.abatoliba.edu/cream/?site=ecristians&page=9&idioma=es&id_viejo=243

Anònim ha dit...

Merci pel link! Gràcies! XD

josep m. ha dit...

...no pot haver ni perdó ni comprensió envers el feixisme, com no pot haver-lo per cap assassí..."al capitalisme no se´l discuteix, se´l destrueix!" -Durruti-, i això mateix cal aplicar-ho al feixisme; altrament es corre el risc que el feixisme torne un altre cop a emparar-se del poder democràtic per la via democràtica per instaurar de bell nou la barbàrie i la intolerància més absolutes. No siguem ingenus!