No ho tinc clar. No sé que pensar sobre el cas de la nena de Girona i el seu vel. Hi he donat voltes i he trobat arguments per a defensar qualsevol de les dues postures que existeixen. En canvi no he trobat cap argument que justifiqui l’acció de la Generalitat.
Per una part, trobo que mentre es respectin mínimament les formes més elementals de convivència i simplificant tot l’enrenou a una peça de vestir de connotacions religioses, crec i confio en la llibertat individual de cadascú per triar vestimenta, accessoris i aplics que siguin del seu gust per creença, moda o afició. No és més que mostrar una samarreta de Metallica o unes mitgetes del Espanyol.
Si, per contra, interpretem l’islam com quelcom perillós, com una exhibició innecessària de símbols agressius, si creiem que el fons de la qüestió és la imposició per sobre de la voluntat de la nena, la postura de l’escola de prohibir les mostres ornamentals religioses, ètniques o culturals és la correcta. Hi ha massa punts que conflueixen en un mateix tema. La voluntat real d’una nena de vuit anys. La veritable definició de laïcitat. Les possibilitats d’integració, de convivència, d'una nena que porta vel amb els altres nens de l’escola. L’objectiu final de l’immobilisme paternal fent que la nena no vagi a escola sense vel, demostrant molt menys interès que la Generalitat per l’educació de la seva filla. Tot plegat en un tema que et poden titllar de racista o de tocasons depenent de la postura que adoptis o de l’habilitat que tinguis per expressar-te adequadament.
De totes maneres, la Generalitat ha fet pena desautoritzant la normativa interna de l’escola. Si existeix una denúncia de falta d’assistència d’un alumne a un centre, la Generalitat ha d’actuar com ho fa de forma habitual, utilitzant els mecanismes que disposa la llei i obligant els pares de l’alumne a fer anar el nen o nena a l’escola. Després ja discutirem el que calgui, però mentrestant l’alumna a classe, que és on ha de ser. Fer-ho com ho han fet és estendre un vel sobre el cas del vel.
Per una part, trobo que mentre es respectin mínimament les formes més elementals de convivència i simplificant tot l’enrenou a una peça de vestir de connotacions religioses, crec i confio en la llibertat individual de cadascú per triar vestimenta, accessoris i aplics que siguin del seu gust per creença, moda o afició. No és més que mostrar una samarreta de Metallica o unes mitgetes del Espanyol.
Si, per contra, interpretem l’islam com quelcom perillós, com una exhibició innecessària de símbols agressius, si creiem que el fons de la qüestió és la imposició per sobre de la voluntat de la nena, la postura de l’escola de prohibir les mostres ornamentals religioses, ètniques o culturals és la correcta. Hi ha massa punts que conflueixen en un mateix tema. La voluntat real d’una nena de vuit anys. La veritable definició de laïcitat. Les possibilitats d’integració, de convivència, d'una nena que porta vel amb els altres nens de l’escola. L’objectiu final de l’immobilisme paternal fent que la nena no vagi a escola sense vel, demostrant molt menys interès que la Generalitat per l’educació de la seva filla. Tot plegat en un tema que et poden titllar de racista o de tocasons depenent de la postura que adoptis o de l’habilitat que tinguis per expressar-te adequadament.
De totes maneres, la Generalitat ha fet pena desautoritzant la normativa interna de l’escola. Si existeix una denúncia de falta d’assistència d’un alumne a un centre, la Generalitat ha d’actuar com ho fa de forma habitual, utilitzant els mecanismes que disposa la llei i obligant els pares de l’alumne a fer anar el nen o nena a l’escola. Després ja discutirem el que calgui, però mentrestant l’alumna a classe, que és on ha de ser. Fer-ho com ho han fet és estendre un vel sobre el cas del vel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada