Com la majoria, en constatar els resultats obtinguts pel PxC durant les darreres eleccions municipals amb un notable creixement allà on ja hi eren i l’aparició en molts municipis entre els que hi havia Manresa, vaig tenir la temptació d’analitzar aquesta situació fent crítica del que es feia malament des dels partits i les entitats ciutadanes. Aquesta anàlisi, aquesta voluntat d’autocrítica sobtada era de naixement errònia. Ara amb la distància ho veig clar.
No em val pesar que antropològicament la xenofòbia, la pertinença al clan, la defensa del que sentim com a propi sigui definit com un sentiment natural d’autodefensa, ni em val que en democràcia qualsevol opció política sigui vàlida, ni molt menys em val pensar que, en un discurs més elaborat, administrativament hauríem de tenir la societat organitzada de manera que siguin els pobres d’aquí els que rebin els ajuts d’aquí o no sé quantes coses més que els he arribat a escoltar durant aquests mesos.
No em val que un partit centri tota la seva activitat a empènyer sentiments de rebuig o a recollir el resultat de prejudicis racials, culturals o ètnics. Em serveix que el debat de la immigració s’analitzi i s’analitzi ja sense discriminació, sense retòrica simplista, sense compassió i sense imposició. Deixant clares les regles del joc que mal que ens pesi ens afecten a tots i sense acomplexar-nos pel que els grans senyors del capital, blancs per a més senyes, estan provocant per aquestes terres del sud.
Quan els polítics i els electors de PxC destrien la gent pel seu lloc d’origen donant a uns el dret a la vida i als altres el dret a no existir, sense cap més valor que el color de la pell, per sobre d’actituds i pensaments, estan actuant com el pitjor dels animals, la majoria per ignorància i una petita part per maldat. Quan jo escric que el PxC és merda valoro una exposició, valoro un pensament, valoro una actitud, valoro una evidència. Tant em fa si són d’origen pobre o ric, si són de poble o de ciutat, si parlen una o altra llengua perquè el que en realitat separa la diversa gent és la seva forma de pensar. I la seva forma de pensar és una forma de pensar maliciosa, sense lloc a interpretacions, sense lloc a una mínima educació. Són merda.
No em val pesar que antropològicament la xenofòbia, la pertinença al clan, la defensa del que sentim com a propi sigui definit com un sentiment natural d’autodefensa, ni em val que en democràcia qualsevol opció política sigui vàlida, ni molt menys em val pensar que, en un discurs més elaborat, administrativament hauríem de tenir la societat organitzada de manera que siguin els pobres d’aquí els que rebin els ajuts d’aquí o no sé quantes coses més que els he arribat a escoltar durant aquests mesos.
No em val que un partit centri tota la seva activitat a empènyer sentiments de rebuig o a recollir el resultat de prejudicis racials, culturals o ètnics. Em serveix que el debat de la immigració s’analitzi i s’analitzi ja sense discriminació, sense retòrica simplista, sense compassió i sense imposició. Deixant clares les regles del joc que mal que ens pesi ens afecten a tots i sense acomplexar-nos pel que els grans senyors del capital, blancs per a més senyes, estan provocant per aquestes terres del sud.
Quan els polítics i els electors de PxC destrien la gent pel seu lloc d’origen donant a uns el dret a la vida i als altres el dret a no existir, sense cap més valor que el color de la pell, per sobre d’actituds i pensaments, estan actuant com el pitjor dels animals, la majoria per ignorància i una petita part per maldat. Quan jo escric que el PxC és merda valoro una exposició, valoro un pensament, valoro una actitud, valoro una evidència. Tant em fa si són d’origen pobre o ric, si són de poble o de ciutat, si parlen una o altra llengua perquè el que en realitat separa la diversa gent és la seva forma de pensar. I la seva forma de pensar és una forma de pensar maliciosa, sense lloc a interpretacions, sense lloc a una mínima educació. Són merda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada