Pantomima amb la invitació a estrangers

La setmana passada em vaig apropar a cal Bercovitz, com faig dos cops l’any, per cursar la invitació a la meva sogra Luda i em van dirigir a la comissaria de davant l’ambulatori per a fer els tràmits. La llei ha canviat i des de setembre els notaris ja no s’ocupen de les invitacions a estrangers.

Ara cal que el que sol·licita la invitació tingui vivenda, contracte de treball i un saldo mig bancari suficient per a garantir una estància amb garanties de l’invitat. Alhora es demana tota la documentació que acrediti un cert grau de parentiu entre les dues parts. Abans es conformaven amb una declaració jurada. Per sort cobreixo totes aquestes exigències sense problemes, però em molesta que l’estat pugui arribar a pensar que així controla el flux d’immigració.

El termini d’entrega de la invitació passa de una setmana que és el que tardava el notari a un mes llarg que és el que em tardarà la policia. La meva sogra ha visitat Catalunya set vegades i sempre ha tornat a casa seva, entre d’altres coses, perquè a Rússia hi deixa marit i dues petites sabateries. Aquests antecedents no compten a l’hora de cursar la invitació: que no s’hagi quedat abans no vol dir que no es pugui quedar ara, diuen.

Quan tinguem la invitació l’haurem d’adreçar a Rússia per correu ordinari (un burofax no servei, necessita l’original) per a què Luda pugui anar a l’ambaixada espanyola de Moscou a tornar a passar un calvari fent cua des de les sis del matí (les sis del matí, a l’hivern, al carrer, a Rússia, ja us asseguro que no és agradable), per acabar sortint tard al migdia amb el visat en regle.

La meva sogra ve a Manresa cada estiu per les vacances i cada any per les festes de Nadal. Aquí té la filla i les netes. Jo em pregunto, si estiguéssim a l’atur i amb pocs diners al banc, no podríem cursar la invitació encara que ella disposes de suficient capacitat econòmica per l’estança? Si l’estiu que ve volem que l’Ània, la millor amiga de les meves filles a Rússia, vingui a passar quinze dies amb nosaltres, com ho farem si no té cap parentiu amb nosaltres?

Sé que aquesta entrada al bloc pot semblar egoista per com tracto des d’un punt de vista particular una problemàtica que és general, però tampoc pretenc posar aquest cas com a exemple de rés. El dia que tingui les idees clares sobre immigració i ganes de exposar-les, prometo que ho faré. Mentrestant pensar que la immigració extracomunitària entra a la Unió Europea a través de les invitacions, és com qui creu que pot fer-se milionari treballant.

Em sorprèn que els aparells de l’estat tinguin serveis d’informació i d’agitació a tants llocs i no vulguin veure per on entren de forma il·legal, però sobretot inhumana, moltes persones confiant en trobar un món millor. Sobre la manera com entren molts russos a Manresa, no seria molt difícil trobar les fonts; amb un servei d’informació a mitja jornada amb quinze dies estaria el tema resolt. I ho dic amb coneixement de causa. Però, és clar, fan falta ganes i interès.