Cinc anys després de causar baixa com a militant d’Esquerra a Manresa, aprecio, des de fora, un cert avorriment del simpatitzant, del votant i, fins i tot, del militant que en conversa informal he tingut com a interlocutor. A nivell nacional, en Carretero ha encetat plataforma interna per reconduir el que sembla un aburgesament de la direcció del partit. A Manresa, per ara, ningú no piula, o, al menys, ningú no piula de forma pública.
Sembla, doncs, que el desànim s’instal·la com un llençol que cau, lentament, resignant tothom, que paga i veu, i calla i jau, i no participa, ni canalitza la queixa, ni manifesta el seu descontent. Oi be, que a Manresa, els independentistes encara tenim sort de comptar amb una alternativa electoral municipal, però això no treu (o, encara més, accentua) la tristesa de veure la secció local d’Esquerra desapareguda, com un comitè d’empresa signant conveni d’esquena als treballadors.
Ara mateix, no és necessari ser un expert analista per veure que Esquerra a Manresa no seria, si no fos pel seu referent català. Si no fos perquè en el conjunt del país només es visualitza Esquerra com a abanderat electoral del independentisme. Si no fos perquè l'independentisme ha minvat en intensitat, però ha crescut en nombres absoluts. Si no fos perquè l’alternativa independentista a Manresa encara espanta molta gent. Si no fos per tot això, Manresa seria Berga; i ho serà en el futur si no es repensa; si no es reformula.
Anys enrere, l’oratòria de Ramon dissimulava estèticament el que s’intuïa per poc que s’observés amb atenció: una dependència política total dels postulats municipals dels socialistes. Esquerra no tenia projecte propi de ciutat. O sí el tenia, però se’l deixava perdre, proposta rere proposta, en la negociació puntual que establia amb els socis de govern. De tant en tant, però, es presentaven mocions simbòliques d’amplada general per fer evidents les diferències ideològiques amb la resta de partits.
És cert que existeixen tres diferències molt importants entre l’Esquerra d’aleshores i la d’ara: es tenia una secció local organitzada i nombrosa, en que recordo haver-hi vist reunions ordinàries de més de trenta persones; el partit socialista que servia de capità del tripartit era igual d’espanyolista que ara, o potser més, però tenia molta més qualitat que l’actual; i, finalment, el cap de llista, el portaveu municipal d’Esquerra, tenia una oratòria que disfressava amb habilitat la mancança de criteris en política municipal i que, sigui perquè no s’ha buscat, o sigui perquè no s’ha trobat, l’Esquerra actual en te mancança.
Tot plegat fa pensar que la única possibilitat d’adreçar Esquerra a Manresa sigui aprofitant el reagrupament de Josep Carretero i aplicant-lo a nivell local. Tot sigui a fi de bé.
Sembla, doncs, que el desànim s’instal·la com un llençol que cau, lentament, resignant tothom, que paga i veu, i calla i jau, i no participa, ni canalitza la queixa, ni manifesta el seu descontent. Oi be, que a Manresa, els independentistes encara tenim sort de comptar amb una alternativa electoral municipal, però això no treu (o, encara més, accentua) la tristesa de veure la secció local d’Esquerra desapareguda, com un comitè d’empresa signant conveni d’esquena als treballadors.
Ara mateix, no és necessari ser un expert analista per veure que Esquerra a Manresa no seria, si no fos pel seu referent català. Si no fos perquè en el conjunt del país només es visualitza Esquerra com a abanderat electoral del independentisme. Si no fos perquè l'independentisme ha minvat en intensitat, però ha crescut en nombres absoluts. Si no fos perquè l’alternativa independentista a Manresa encara espanta molta gent. Si no fos per tot això, Manresa seria Berga; i ho serà en el futur si no es repensa; si no es reformula.
Anys enrere, l’oratòria de Ramon dissimulava estèticament el que s’intuïa per poc que s’observés amb atenció: una dependència política total dels postulats municipals dels socialistes. Esquerra no tenia projecte propi de ciutat. O sí el tenia, però se’l deixava perdre, proposta rere proposta, en la negociació puntual que establia amb els socis de govern. De tant en tant, però, es presentaven mocions simbòliques d’amplada general per fer evidents les diferències ideològiques amb la resta de partits.
És cert que existeixen tres diferències molt importants entre l’Esquerra d’aleshores i la d’ara: es tenia una secció local organitzada i nombrosa, en que recordo haver-hi vist reunions ordinàries de més de trenta persones; el partit socialista que servia de capità del tripartit era igual d’espanyolista que ara, o potser més, però tenia molta més qualitat que l’actual; i, finalment, el cap de llista, el portaveu municipal d’Esquerra, tenia una oratòria que disfressava amb habilitat la mancança de criteris en política municipal i que, sigui perquè no s’ha buscat, o sigui perquè no s’ha trobat, l’Esquerra actual en te mancança.
Tot plegat fa pensar que la única possibilitat d’adreçar Esquerra a Manresa sigui aprofitant el reagrupament de Josep Carretero i aplicant-lo a nivell local. Tot sigui a fi de bé.
Publicat a Regió7 el 13 de setembre de 2007
![Connexions [From Tarragona]](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizqwfyKO0Vt9Mf33P0zOuRzNDf8lvUa9n5bNJkDrOaD4Ft_Os2PjnRg2JhI6obbMrreK6CDWNRNLqRa5kp9_85AwQwZG84ew_8_D0unaL7evngR5Vfk5-puXqgSc0foHEOYTiKoTi_XJ_f/s240/tondorotondo.png)
.jpg)
.gif)
2 comentaris:
ESQUERRA SÍ QUE IL•LUSIONA
Benvolgut Pere,
Vam llegir amb interès la teva carta, apareguda fa uns dies a R7, i ens alegra saber que continues preocupat per aconseguir un futur millor per al país. Discrepem, és clar, del teu plantejament. Nosaltres creiem que Esquerra és la força més fresca i engrescadora perquè trenca i innova. I perquè és un revulsiu per als altres partits. I creiem també que el desànim del que parles no és nostre, sinó de tot el país.
Aquest matí -gràcies a Déu o als astres- t’he trobat pel carrer i t’he pogut fer una abraçada. Aquesta carta, doncs, no va dirigida només a tu, sinó a tots els que creuen que Esquerra ja no engresca. Et dic de tot cor que SÍ, que Esquerra engresca. Ara mateix, amb la propera Conferència Nacional, estem immersos en ple debat sobre l’estratègia que cal seguir en els propers anys. I t’asseguro que és un debat molt engrescador.
La relació de Catalunya amb Espanya no és justa. Tenim problemes seriosos com a país, i dins d’Espanya no trobem cap solució. Ara no som respectats. Estem convençuts, però, que amb la Independència podrem aconseguir una societat més justa i sostenible. Som una nació, i tenim el dret a decidir. I volem –i podem- canviar el futur dels Països Catalans. Però per aconseguir-ho ens cal el temps, el treball i les idees de tothom. No s’hi val a fer d’intel•lectual de saló, escarxofat al sofà, llegint diaris i opinant només del que uns i altres haurien de fer.
Ens dol que qüestionis la feina dels qui havíem estat companys teus. Em sembla que en realitat no veiem les coses de manera tan diferent. I de fet, et convido a desenvolupar novament les teves idees al costat nostre, sumant esforços i no dividint com estàs fent. La teva capacitat de treball fa molta falta per aconseguir el país que tu i nosaltres volem. A més, estic convençuda que els teus adversaris polítics no som nosaltres. En tot cas, si creus que des de la Secció Local de Manresa no s’està fent una bona feina, tens les portes obertes per intentar fer-ho millor, des de dins. Perquè ja saps que a Esquerra no hi sobra ningú. Però si optes, com sembla, per treballar des d’un altre col•lectiu, nosaltres ens n’alegrem. No dubtis a comptar amb la nostra col•laboració per a qualsevol cosa que necessitis.
Montserrat Selga i Brunet, (39 309 730)
Presidenta Secció Local d’Esquerra Manresa.
Benvolguda Montse,
Vull agrair-vos la deferència d’haver-me contestat i el to en el que ho feu. No puc més que estar d’acord amb el que em recrimines en aquestes línies pel que fa a la comoditat d’opinar, de fer-me l’intel•lectual, llegint diaris des del sofà. Tens raó, és còmode i fàcil. De fet és el que fem la majoria de votants, no només d’Esquerra, sinó de qualsevol altre partit constantment. Em reconeixeràs que jo he tingut la delicadesa de fer-ho de forma pública.
Evidentment no et discutiré si des de la secció local d’Esquerra es creu i es pensa en la independència del nostre país. Per descomptat que rés no em fa creure que no sigui així, (només faltaria, per una altra part) però aquest desencís que et reconec general, s’accentua quan parlem d’Esquerra i es dispara quan parlem de Manresa. I aquesta sensació no depèn tant del fons com del gest.
Hem donat suport a un alcalde molt, però que molt mediocre, de manera automàtica, sense demostrar gens de negociació. És potser que tants anys junts fa que ja no quedi rés a negociar i segurament la renovació del pacte era el millor camí, però Esquerra no es pot permetre jugar el mateix paper de comparsa que ja desenvolupa una altra força política de forma tant lloable i merescuda.
Recullo la invitació de tornar a Esquerra per fer un país millor i la agraeixo. Certament és un pensament que sospeso molt sovint i sé que la gent que diferencieu la discrepància política de l’atac personal encara sou majoria. Si no fos així potser sí treballaria des d’un altre col•lectiu. O, dit millor, treballaria des del mateix col•lectiu, però amb una altra marca.
Pere Fontanals i Bosch.
Publica un comentari a l'entrada