Amb la voluntat d’intentar ser imparcial i superat el primer esglai que em suposaren les paraules de Ferran vaig fer un esforç d’empatia per a comprendre la postura del diputat i de tots aquells que van sortir en defensa seva els dies posteriors. És un entrenament que faig molt sovint com a exercici mental per a trencar prejudicis i dogmes que sovint tenim més lligats al caràcter que al pensament. La metodologia és senzilla; consisteix a considerar que jo potser estic equivocat i l’altra persona és la que té la raó i a partir d’aquí comprendre els elements que l’han fet fer les declaracions. Així arribo a la confirmació o a l’absurd.
Haurem de suposar, que és molt suposar, que el contingut informatiu de TV3 i Catalunya Ràdio és tendenciosament nacionalista, tot i que no hi ha manera de veure un telenotícies amb la capçalera ocupant-se d’una informació d’aquí. Haurem de definir el públic d’aquests mitjans dividint-los entre els tenen un sentiment de pertinença a Espanya i els que no (o els que no tant). Evidentment hem de contar que entremig hi valen tots els matisos.
Un primer sospir d’implicació amb el ponent de la frase podria fer-nos entendre que la meitat de la població de Catalunya no està implicada amb el to nacional que desprenen els mitjans. De la mateixa manera que la meitat de la població de Catalunya podria, al principi, no sentir-se còmode amb el català com a llengua vehicular de l’ensenyament a les nostres aules. Però passa que el català és la llengua pròpia de Catalunya i no és tendència política defensar els símbols d’identitat catalans. I passa que Catalunya és el sentiment propi de pertinença dels catalans i no és tendència política sentir Catalunya com a marc nacional propi.
El que sí és irregular a Catalunya és que existeixi una pluralitat política tan gran que permeti formacions que rebutgin i fins fomentin l’odi als valors, als símbols i a la cultura pròpia. El que sí és irregular és que hi hagi qui dubti davant el fet que les emissores de la Corporació es defineixin culturalment i nacional catalanes. Sr. Ferran, vostè erra. I estic convençut que erra inconscientment posant-se en la pell de tots els que viuen a Catalunya però tenen Espanya com a referent nacional. Però facis el càrrec: aquests ciutadans ja tenen RTVE que parla la seva llengua i té Espanya com a referent nacional. I en aquest cas ningú es queixa.
Ja se que aquests ciutadans també paguen la televisió i la ràdio pública catalana. Igual que jo pago la televisió i la ràdio pública espanyola. I la corona, i el desequilibri fiscal, i...
Haurem de suposar, que és molt suposar, que el contingut informatiu de TV3 i Catalunya Ràdio és tendenciosament nacionalista, tot i que no hi ha manera de veure un telenotícies amb la capçalera ocupant-se d’una informació d’aquí. Haurem de definir el públic d’aquests mitjans dividint-los entre els tenen un sentiment de pertinença a Espanya i els que no (o els que no tant). Evidentment hem de contar que entremig hi valen tots els matisos.
Un primer sospir d’implicació amb el ponent de la frase podria fer-nos entendre que la meitat de la població de Catalunya no està implicada amb el to nacional que desprenen els mitjans. De la mateixa manera que la meitat de la població de Catalunya podria, al principi, no sentir-se còmode amb el català com a llengua vehicular de l’ensenyament a les nostres aules. Però passa que el català és la llengua pròpia de Catalunya i no és tendència política defensar els símbols d’identitat catalans. I passa que Catalunya és el sentiment propi de pertinença dels catalans i no és tendència política sentir Catalunya com a marc nacional propi.
El que sí és irregular a Catalunya és que existeixi una pluralitat política tan gran que permeti formacions que rebutgin i fins fomentin l’odi als valors, als símbols i a la cultura pròpia. El que sí és irregular és que hi hagi qui dubti davant el fet que les emissores de la Corporació es defineixin culturalment i nacional catalanes. Sr. Ferran, vostè erra. I estic convençut que erra inconscientment posant-se en la pell de tots els que viuen a Catalunya però tenen Espanya com a referent nacional. Però facis el càrrec: aquests ciutadans ja tenen RTVE que parla la seva llengua i té Espanya com a referent nacional. I en aquest cas ningú es queixa.
Ja se que aquests ciutadans també paguen la televisió i la ràdio pública catalana. Igual que jo pago la televisió i la ràdio pública espanyola. I la corona, i el desequilibri fiscal, i...
Publicat a Poliblocs el 15 de desembre de 2007
![Connexions [From Tarragona]](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizqwfyKO0Vt9Mf33P0zOuRzNDf8lvUa9n5bNJkDrOaD4Ft_Os2PjnRg2JhI6obbMrreK6CDWNRNLqRa5kp9_85AwQwZG84ew_8_D0unaL7evngR5Vfk5-puXqgSc0foHEOYTiKoTi_XJ_f/s240/tondorotondo.png)
.jpg)
.gif)
9 comentaris:
Perdona peò crec que ningú nega el to nacional o la llengua catalana a CCRTV, al menys jo no he sentit al Sr. Joan Ferran fer-ho. Però potser seria bo distringir entre to nacional i to nacionalista. I remarco allò que ja s'ha dit per aquí, el problema dels mitjans públics és la injerència dels partits en la feina dels professionals. Ho va ser i molt clara i evident durant els anys de CiU.
I no oblidem la responsabilitat dels professionals. Remarquem un codi deontològic on l'objectivitat sigui senyera.
Voldria senyalar tres punts:
- Codi deontològic / objectivitat: Això deu ser com la cova de Plató. A la Universitat de periodisme el primer que ensenyen és que l'objectivitat és impossible. De totes formes considerar subjectivament nacionalistes els telenotícies de TVC és molt agosarat.
- To nacional / to nacionalista: Agrairia que algú em mostrés la diferència. Per a mi la cobertura de la manifestació pel dret a decidir es va seguir amb un marcat to nacional. Per un altre potser serà nacionalista. Un aclariment, siusplau. Per a mi, partit nacionalista a Catalunya, només hi ha Unió, i a Espanya, el PP. Això no treu que els altres partits puguin tenir rampells puntuals.
- Ferran no ha dit rés de la llengua catalana a la CCRTV. Però voldria recordar que grans gurús del PSC si ho han qüestionat.
El que he volgut assenyalar amb aquest escrit és que considero normal i no ho considero nacionalisme el fet que un mitjà català prioritzi la informació catalana a la seva programació i que es posicioni clarament a favor del dret a decidir, ja que és un dret reconegut per la ONU (i pel sentit comú).
L'objectivitat serà impossible però amb que ho intentessin em comformaria. I Pere, no només parlem dels telenotícies, parlo de TV i ràdio i de programes informatius més enllà dels butlletins. I no crec que el Ferran es referis a donar prioritat a les notícies de Catalunya quan parlava de crosta nacionalista ... cordills, a vegades penso que la gent és molt dura i no pilla les coses.
Qui fa periodisme sense objectivitat i amb un marcat to, no ja nacionalista si no partidista, són Antoni Bassas i Josep Cuní.
Em sap greu que subestimis les meves reflexions (quan dius que hi ha gent dura). Serà que no m'he explicat bé o que tu no em vols entendre.
Se de sobres quin perfil tenen Basas i Cuní. També se quin peu calça Francino. No crec que siguin partidistes, crec honestament que són directament sobiranistes. I a això em referia en l'escrit principal.
De la mateixa manera que amb la llengua el català és l'idioma propi de Catalunya i el castellà n'és oficial. Amb el pensament polític passa el mateix: el pensament polític propi de Catalunya (per la seva idiosincràcia) és el que garanteixi el major grau de identitat; qualsevol altre pensament polític democràtic serà oficial a Catalunya, però no propi. Els mitjans públics catalans han de funcionar amb el que és propi de Catalunya.
I encara que això et soni a partidisme, no ho és. Si CiU i ERC són els dos partits sobiranistes amb representació parlamentària és paral·lel a que el pensament polític propi de Catalunya sigui l'autodeterminació (entesa com a dret a decidir).
El que no és accidental és que un partit com el PSC nascut i format a Catalunya prioritzi el pacte amb els seus germans espanyols per sobre del seu compromís amb els catalans. Ho sento, però si el PSC té clara vocació espanyola, sempre li quedarà Sant Cugat.
Si el Cuní o el Bassas són sobiranistes, nacionalistes o el que sigui a mi no m'importa. Com no m'importa si el Francino és socialista. El que em molesta és que la seva ideologia tenyeixi els programes informatius d'aquest país i a més sortint des de mitjans públics. Jo vull ser informat i no adoctrinat ... així de senzill. Repeteixo, que les notícies de Catalunya siguin prioritàries si, sense dubte i per suposat. Però editorialitzar en lloc d'informar, no no i no.
Ara ja m'has deixat a "quadros". No et discutiré que la llengua pròpia de Ctaalunya és el català, totalment d'acord. Però, de veritat estàs afirmant que Catalunya té un pensament polític propi? Suposo que el raonament científic a això deu anar més lluny de dir que CiU i ERC sumen majoria absoluta al Parlament? Sincerament espero frisós aquest raonament científic. I ara pregunto, només pregunto, si ets català però políticament no ets sobiranista ¿ets pròpiament català?
Estic afirmant que Catalunya, igual que La Rioja, Escòcia, el Timor Oriental o qualsevol col·lectiu humà han de tenir com a dret prioritari el dret a determinar-se que és un dret que hauria d'estar per sobre de polítiques concretes. Com he dit abans no té rés a veure si CiU i ERC sumen majoria. Crec que és un dret que està per sobre de pensaments polítics. Crec que ningú em posarà sigles polítiques si jo em mostro a favor de la llibertat. Doncs el mateix amb tot un col·lectiu. Per això no em molesta que els professionals dels mitjans públics editorialitzin sobre un dret que considero per sobre de qualsevol plantejaent polític partidista.
Sobre l'altra pregunta: qualsevol persona empadronada a un municipi català és administrativament catalana.
Disculpa'm la gramàtica. Sóc a la feina i he anat escribint a impúlsos, però com veig que frisaves no he volgut esperar al migdia.
Definitivament crec que noe scoltem la mateixa ràdio. Fer una editorial sobre el dret a l'autodeterminació em sembla correcte i qualsevol periodista és lliure de fer-ho. Quan dic que determinats periodistes de la CCRTV editorialitzen vull dir que d'una notícia que perfectament es pot explicar sense incloure-hi tints de cap partit ells en fan una editorial i hi inclouen consideracions partidistes i personals. No ja sobiranistes o no (que tampoc em semblaria correcte) partidisites, és a dir, en calara defensa d'un partit polític.
La segona pregunta que t'he fet no me la respons. No té demanat si administrativament sóc català (això ja ho sé). Et demano si per no ser sobiranista sóc PRÒPIAMENT català.
Aquella antiga frase de "és català qui viu i treballa a Catalunya" ja sé que ha quedat un pèl denostada. I ara seria millor dir que és català qui es sent català. Però dir que algú per ser català ha de tenir un pensament polític determinat em sembla superar els nivells del sobiranisme i col·locar-se ja en ... no sé ni on es pot situar insinuacions així.
Perdona només per posar un exemple de editorialitzar que ara m'ha vingut al cap.
Van coincidir en el mateix cap de setmana els concerts de comiat de Lluis Llach a Verges i la festa de Radio Tele Taxi a Santa Coloma de Gramenet i el President Montilla va assistir a tots dos actes (això seria la notícia, entenc jo).
Doncs el Sr. Bassas al matí va dir una cosa com aquesta. El President Montilla va assistir al concert de comiat de Lluis Llach on va ser esbroncat pel públic i en canvi a la festa de RTT va ser rebut amb crits de president, president !!! i va afegir "sintomàtic"
No faré comentaris sobre el to en que va donar la notícia, seria massa subjectiu, però fa anys que escolto al Bassas i sé perfectament que volia dir amb comentaris com aquests. Comentaris ... no informació, aquest és el problema. I comentaris de marcat to partidista quan parlem de dos concerts de música, aquest és el problema.
Malgrat que la situació que em comentes sí és simptomàtica, t'admeto que Bassas s'hauria d'haver frenat. La resta de la informació és correcte: amagar que Montilla va ser xiulat en un lloc i aplaudit a l'altre tampoc hauria estat correcte. De totes maneres és també simptomàtica la poca vista de Bassas que té tot un equip d'opinadors al seu servei que fan que no sigui necessari que ell es mulli.
Sobre el tema que et preocupa de qui és i qui no és català (entenc que com a sentiment, no administratiament), jo estic d'acord amb el titular llençat per Mas, que no deixa de ser un manifest del que s'escolta pel carrer. Sentimentalment és català qui es sent català. D'una altra manera seria impensable: una persona que porta 50 anys a Catalunya i tot i així es defineix com a únicament espanyol, no és català, però no només per nosaltres, sinó perquè ell mateix no ho vol ser.
Valorar si la catalanitat és un sentiment dicotonòmic (ser o no ser català) o és un sentiment que admet diferents graus de "catalanitat" és un pel arriscat.
Si es tracta d'una dicotomia entenc que tant tu com jo som catalans. Si admet una graduació jo sóc català al 100%, tú en canvi (des del moment que acceptes la tutela espanyola) ets català en un percentatge inferior. (ATENCIÓ, per a que no hi hagi confusions: amb això no faig valoracions personals; ser català no és millor ni pitjor que ser búlgar o eqüatorià)
Publica un comentari a l'entrada