No m’agrada ser enganxifós, però fa dies que tenia pensat escriure sobre Saül Gordillo. De fet, com que era una entrada intemporal, volia esperar a un dia que estigués espès per escriure sobre un tema d’actualitat o que les notícies del dia no m’inspiressin prou.
He de reconèixer que abans d’entrar al món del bloc no coneixia Saül Gordillo. I de fet és la sorpresa més agradable que m’he trobat com a bitàcola catalana. A banda de la seva qualitat periodística indiscutible, el seu bloc personal és una mostra de bon gust, qualitat, utilitat, varietat i sobretot treball. Treball en una aposta clara i gairebé exclusiva pel territori cibernètic.
Amb un contingut amè i vinculat, els seus articles destil·len compromís i energia. Són fantàstics per a aprofundir en qualsevol tema que toca i màgics a l’hora d’abastir tot l’ample d’opinió blocaire. La dreta de la seva pàgina és una caixa d’eines increïble pels que comencem i una referència gairebé universal de tot el que cou la política i el periodisme del nostre país, des dels blocs més propers als seus pensaments fins als webs més distants.
Capítol apart es mereix Poliblocs fet al servei de gent de partit, de sindicat i de qui sense adscripció política vol parlar de política. Les entrades a mode de notícia, amb cites de l’escrit com a resum de tot el contingut innoven l’estil dels portals blocaires facilitant la feina al lector i mimant la feina de l’escriptor. Feina neta, polida, curosa, amb un amor cap al buit que el buit li correspon. Si a tot hi afegim que comparteixo molts punts de vista seus l’admiració és ja total.
Ho escric sense vergonya: és el referent del bloc català i font d’inspiració, fins i tot estètica, de molts altres que intentem aprendre d’ell. Sinó mireu la meva capçalera de bloc i després mireu la seva. Que consti que jo em vaig haver de conformar amb una foto del casament del meu germà. No crec que ningú dels que em llegiu sovint no conegueu aquestes dues meravelles, però són d'aquelles adreces que s'han d'afegir a favorits sense cap mena de dubte.
He de reconèixer que abans d’entrar al món del bloc no coneixia Saül Gordillo. I de fet és la sorpresa més agradable que m’he trobat com a bitàcola catalana. A banda de la seva qualitat periodística indiscutible, el seu bloc personal és una mostra de bon gust, qualitat, utilitat, varietat i sobretot treball. Treball en una aposta clara i gairebé exclusiva pel territori cibernètic.
Amb un contingut amè i vinculat, els seus articles destil·len compromís i energia. Són fantàstics per a aprofundir en qualsevol tema que toca i màgics a l’hora d’abastir tot l’ample d’opinió blocaire. La dreta de la seva pàgina és una caixa d’eines increïble pels que comencem i una referència gairebé universal de tot el que cou la política i el periodisme del nostre país, des dels blocs més propers als seus pensaments fins als webs més distants.
Capítol apart es mereix Poliblocs fet al servei de gent de partit, de sindicat i de qui sense adscripció política vol parlar de política. Les entrades a mode de notícia, amb cites de l’escrit com a resum de tot el contingut innoven l’estil dels portals blocaires facilitant la feina al lector i mimant la feina de l’escriptor. Feina neta, polida, curosa, amb un amor cap al buit que el buit li correspon. Si a tot hi afegim que comparteixo molts punts de vista seus l’admiració és ja total.
Ho escric sense vergonya: és el referent del bloc català i font d’inspiració, fins i tot estètica, de molts altres que intentem aprendre d’ell. Sinó mireu la meva capçalera de bloc i després mireu la seva. Que consti que jo em vaig haver de conformar amb una foto del casament del meu germà. No crec que ningú dels que em llegiu sovint no conegueu aquestes dues meravelles, però són d'aquelles adreces que s'han d'afegir a favorits sense cap mena de dubte.
1 comentari:
Jo el miro diàriament el bloc del Saül Gordillo. El trobo molt correcte i professional i amb una visió de l'actualitat que m'agrada molt.
D'ell, però, també cal valorar-ne l'esforç que ha fet per cohesionar i enllaçar en un punt de trobada la blocesfera política catalana.
Manresa Calidoscopi
Publica un comentari a l'entrada