Correu a Pere Fontanals i Bosch en anglès en francès en espanyol

dissabte, 2 de febrer del 2008

Maragall sondeja Catalunya

Pasqual MaragallAquesta setmana hi ha hagut rebombori periodístic amb la possible presentació de Maragall a les eleccions espanyoles amb un nou partit de perfil catalano-europeista. De fet, malgrat totes les seves maragallades o potser per elles, l’expresident ha fet moltes afirmacions d’oracle que l’han ajudat a adquirir aquesta estampa de Quixot català i que en ocasions han estat d’una fidelitat futura sorprenent, d’una capacitat d’anàlisi fora de tot dubte.

L’europeisme ha estat una constant en declaracions i apostes personals que potser ningú altre ha gosat formular per por que el titllessin d’il·luminat. Em fa l’efecte que Maragall és anarco-independentista. Anarco perquè no es retrata nacionalment en cap àmbit geogràfic que no sigui Europa donant la impressió de no sentir-se còmode en cap estructura administrativa tancada, en cap pàtria que l’obligui a ser de forma excloent. I independentista perquè Maragall aborda sense problemes l’unionisme europeu més radical avançant de manera decidida cap a la forma del què serien uns Estats Units d’Europa com a àmbit patri. I aquesta seria una mena d’independència a la contra. Potser per la porta del darrere i encara amb un camí més llarg que el del independentisme convencional. Es canviaria el domini espanyol i francès per una participació representada directament a Europa.

Trobo però que l’anunci és més un sondeig de com es rebria aquesta proposta entre els catalans que una voluntat de fer-ho en aquests moments. Encara que venint de Maragall qualsevol cosa és possible crec que l’àmbit de presentació d’un nou partit que presenta el catalanisme i l’europeisme polítics com a fórmules indestriables hauria de ser Catalunya o Europa. Fer-ho en unes eleccions espanyoles seria precipitat tot i que potser l’edat i la malaltia que pateix accelerin les decisions. En qualsevol cas estic segur que la fórmula li funcionarà i es presenti quan es presenti té la representació institucional assegurada.

3 comentaris:

Unknown ha dit...

Els pseudo-federalistes i grans espanyolistes que concorreran en questes eleccions en les llistes del PSC-PSOE es mereixerien la candidatura del Maragall.

Com s'ho farien per nedar i guardar la roba: Farien el mateix joc brut que a madrid van fer cintra la candidatura de Mendiluce?

Qui lo sa...

Anònim ha dit...

No saps massa bé què significa això d'anarco-independentista, però has preferit especular al teu favor que aprendre tan sols què és l'anarquisme.

Unes palmadetes!!!

Pere Fontanals i Bosch ha dit...

Al darrer anònim:
Evidentment sé què és l'anarquisme (possiblement millor que tu) i evidentment sé que Maragall no en té rés d'anarquista. Evidentment també sé que Maragall no és independentista, o si més no, no és un independentista actiu. Respons el setembre un escrit de febrer amb les dificultats pròpies que situar-se fora de moment.
Quant a recursos literaris, tampoc sembla que hi estiguis molt posat, doncs una exigeració tant evident com la que utilitzo en aquest escrit per assenyalar que Maragall va per lliure (sobretot després de desmarcar-se del PSC) l'hauria captat un alumne de primària.
Au, salut! i de tant en tant llegeix narrativa, que tant assaig polític t'està fent perdre la condició humana.